Pren possessió el govern de Pere Aragonès: "Les primeres accions seran de rescat social"

El govern de Pere Aragonès ha pres possessió aquest dimecres al matí. En un acte que s'ha celebrat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, els 14 consellers de l'executiu d'Esquerra i Junts han fet el jurament per poder assumir el càrrec.

Després d'aquest acte, el nou govern ha fet la primera reunió executiva, i després, a la 1 del migdia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès ha fet una compareixença pública acompanyat de totes les conselleres i consellers.

En aquesta compareixença, Aragonès ha assegurat que els pròxims dies el seu govern "identificarà i prioritzarà" les mesures més urgents, sobretot en l'àmbit social:

"Tenim mig milió de persones aturades a Catalunya i la pobresa que existeix al nostre país és inacceptable. Les primeres accions que es duran a terme són en l'àmbit del rescat social, però també en la recuperació econòmica."

"Vull destacar que tots els consellers han rebut l'encàrrec d'identificar i prioritzar aquelles mesures que s'han de començar a implementar de forma immediata en els primers mesos del nou govern."

"Alleujar el dolor dels presos"

Moltes de les preguntes dels periodistes s'han centrat en la notícia que el Tribunal Suprem s'ha oposat que s'indulti els líders independentistes condemnats per aquest mateix tribunal, i que s'ha sabut mentre el govern estava reunit.

Aragonès, que ha dit que l'informe del Suprem "segueix la línia repressiva pròpia d'una causa general contra l'independentisme", ha respost que l'indult no és la solució que demana el seu govern, però que de tota manera no s'hi oposarà pas:

"La nostra proposta és l'amnistia, però no ens oposarem a cap mesura que pugui alleujar el dolor dels presos i les preses polítiques, les seves famílies i la societat catalana. Esperem una solució justa i al més aviat possible."

En aquest sentit, Aragonès ha assegurat que solucionar el conflicte polític amb l'Estat també és una prioritat del seu govern, i ha recordat que forma part dels pactes entre els partits independentistes.

El president ha dit que vol posar en marxa "el més aviat possible" l'Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació, la nova plataforma unitària que ha de fixar l'estratègia de l'independentisme.

Al servei de Catalunya

En l'acte de presa de possessió, a les 10 del matí, Aragonès ha anat donant lectura als noms dels nous consellers, que s'han aixecat i han anat fins al seu costat, i ell els ha anat fent a tots la mateixa pregunta:

"Prometeu complir fidelment les obligacions del càrrec que assumiu al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat de Catalunya?"

El vicepresident del govern, Jordi Puigneró, ha estat el primer a respondre: "Sí, ho prometo", promesa que han anat fent tots els membres del nou govern.

"Trencar tots els sostres de vidre"

Després dels juraments, el president ha assegurat que el fet que hi hagi una majoria de conselleres no és "simplement una qüestió estètica":

"És una mostra del compromís feminista d'aquest govern, de trencar tots els sostres de vidre, de canviar les dinàmiques que com a societat el patriarcat ens ha imposat i que ha marginat una majoria de la població."

Aragonès ha afirmat que des del govern això haurà d'"amarar" tota l'administració, amb "continguts i propostes clarament feministes" per fer "una transformació profunda de la societat".

"No ho oblideu mai: som una nació"

El president ha afirmat que la Generalitat és la institució que "aglutina i identifica" tots els ciutadans de Catalunya, i ha insistit que és "la màxima expressió institucional de Catalunya com a nació":

"La nova Generalitat republicana va prenent forma amb un govern format per homes i dones independentistes i progressistes que tenen molt clar que la Generalitat és la màxima expressió institucional de la idea de Catalunya com a nació."

"I com a institució, és la que ens aglutina i ens identifica a tots i a totes, atenent tota la diversitat i la pluralitat que ens enriqueix com a país. No ho oblideu mai: som una nació, i som un sol poble, per això som el govern de Catalunya."

Els "predecessors" a la presó i a l'exili

Aragonès ha recordat els "predecessors" que són a la presó i a l'exili per haver volgut que "els catalans i les catalanes decideixin democràticament el futur del país":

"El nostre compromís amb el govern, el nostre compromís amb el país, també ha de ser un compromís per la seva plena llibertat i per la llibertat del conjunt del país."

El president ha acabat afirmant que el seu govern té el compromís de "fer possible una Catalunya independent", i ha acabat dient "Visca Catalunya i visca la llibertat".

Després d'aquest acte els membres del nou executiu s'han fet la foto de família oficial a la plaça de Sant Jaume i, a continuació, han celebrat la primera reunió del Consell Executiu.

Després de la reunió, durant el migdia i la tarda hi haurà els intercanvis de carteres entre els antics consellers i els nous.

Les primeres a rebre la cartera de consellera seran Laura Vilagrà i Tània Verge, de mans de Meritxell Budó i Chakir el Homrani, a les dues del migdia al Palau de la Generalitat.

Els últims seran Violant Cervera i Teresa Jordà, que rebran el traspàs de part d'El Homrani i Calvet a quarts de set de la tarda.

Vuit dones i sis homes

La presa de possessió s'ha fet després que aquest dimarts Aragonès signés el decret de nomenament dels 14 consellers: vuit dones i sis homes, dels quals només repeteixen respecte a l'anterior executiu Jordi Puigneró i Teresa Jordà, a més d'Aragonès.

Tots els noms se saben des d'aquest dilluns, i són els següents:

• Jordi Puigneró (Junts). Vicepresidència i Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. L'home fort de Junts al govern és l'aposta més política dels noms que ha proposat la formació de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. En l'anterior executiu, Puigneró ja era conseller de Polítiques Digitals, una àrea a la qual ara suma Infraestructures i Agenda Urbana.
• Laura Vilagrà (ERC). Presidència. Número dos d'Esquerra a la candidatura per Barcelona i persona de màxima confiança d'Aragonès, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 2003 i 2015 va ser alcaldessa de Santpedor i, entre 2006 i 2011 va ser diputada al Parlament. Ha estat una de les negociadores de l'acord de govern per part d'ERC.
• Jaume Giró (independent a proposta de Junts). Economia i Hisenda. Llicenciat en Ciències de la Informació i Administració i Direcció d'Empreses, té una llarga trajectòria en el sector bancari. Entre d'altres càrrecs, va ser director general adjunt de CaixaBank i director general de la Fundació Bancària La Caixa. En les últimes eleccions del Barça, anava a la candidatura de Joan Laporta i havia de ser vicepresident econòmic, però va renunciar-hi pocs dies després dels comicis.
• Victòria Alsina (independent a proposta de Junts). Acció Exterior i Transparència. Doctora en Ciències Polítiques i Socials, va ser delegada del govern de la Generalitat als Estats Units. Ha coordinat, juntament amb Genís Roca, el comitè d'experts de la societat civil encarregat de dissenyar la Catalunya post-Covid, les conclusions del qual encara no s'han fet públiques.
• Joan Ignasi Elena (independent a proposta d'ERC). Interior. Llicenciat en Dret, com a militant del PSC va ser diputat al Parlament i alcalde de Vilanova i la Geltrú. Després de deixar el partit, va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, durant el judici del procés, va actuar com a portaveu jurídic d'Esquerra.
• Josep Gonzàlez-Cambray (ERC). Educació. El fins ara número 2 de Josep Bargalló assumeix el lideratge de la Conselleria d'Educació. Va ser un dels responsables de la gestió de la pandèmia als centres educatius. És llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser un dels detinguts en l'operació Volhov, l'octubre passat.
• Josep Maria Argimon (independent a proposta de Junts). Salut. Metge i epidemiòleg que ha estat la cara de la gestió de la pandèmia del coronavirus des que va ser nomenat secretari de Salut Pública al juliol. Fa dues dècades que ocupa alts càrrecs a la conselleria, on ha dirigit l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i l'Institut Català de la Salut.
• Natàlia Garriga (ERC). Cultura. Nascuda a Sant Cugat del Vallès i llicenciada en Dret, va ser gerent de l'Institut Català de les Empreses Culturals entre els anys 2007 i 2016. Actualment és la secretària de Política Cultural, Educació i Esports d'Esquerra.
• Lourdes Ciuró (Junts). Justícia. Diputada al Congrés des del 2011, és llicenciada en Dret i advocada de professió. En les eleccions municipals del 2019 va ser la candidata de Junts a l'alcaldia de Sabadell.
• Roger Torrent (ERC). Empresa i Treball. President del Parlament durant la legislatura passada, és diputat des del 2012. En l'últim mandat va simbolitzar el canvi d'estratègia d'Esquerra, passant de la desobediència a una via més pragmàtica, exemplificada amb la suspensió del ple d'investidura de Puigdemont o la retirada de l'escó a Torra. L'any passat es va descobrir que el seu mòbil va ser atacat amb Pegasus, un programa espia israelià que només poden comprar governs i cossos i forces de seguretat. És llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB.
• Violant Cervera (Junts). Drets Socials. Llicenciada en Filologia Hispànica, va ser diputada al Parlament entre 2012 i 2017, primer amb CiU i després amb Junts pel Sí. Al Parlament va formar part de les comissions de Salut; Benestar, Famílies i Immigració; Igualtat; i Joventut.
• Gemma Geis (Junts). Recerca i Universitats. És doctora en Dret i professora a la Universitat de Girona. La cap de llista de Junts per Girona és una persona molt propera a Carles Puigdemont, que la va fitxar per a la candidatura de JxCat abans de les eleccions del 2017.
• Teresa Jordà (ERC). Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma, amb 27 anys ja era regidora d'Esquerra a Ripoll, ciutat de la qual va ser alcaldessa entre 2003 i 2011. Abans de ser nomenada consellera d'Agricultura, va ser diputada al Congrés entre 2011 i 2018.
• Tània Verge (independent a proposta d'ERC). Igualtat i Feminismes. Catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, on ha investigat la relació entre el gènere i la política. Va ser membre de la sindicatura electoral de l'1-O, un fet pel qual se la va acusar d'usurpació de funcions i desobediència. Tant Verge com els altres quatre síndics van ser absolts.

A banda dels consellers, ha nomenat com a secretari del govern Xavier Bernadí, que fins ara era director general de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat.

El principal dubte que queda per saber és qui exercirà de portaveu del govern. Els indicis apunten a una dona que no estigui vinculada amb cap conselleria, tal com es va fer durant el segon tripartit amb Aurora Masip.

Visita a Lledoners i Puig de les Basses

L'endemà d'haver pres possessió del càrrec de president, Aragonès ha visitat aquest dimarts el centre penitenciari de Lledoners, on hi ha Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn. Més tard ha anat a la presó de Puig de les Basses per trobar-se amb Dolors Bassa.

Aquest dimecres, després de la cerimònia de presa de possessió dels consellers, anirà a Wad-Ras i es veurà amb Carme Forcadell.

Ahir al matí, en el primer dia com a president, Aragonès va visitar el Servei de Salut Mental per a nens i joves de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.

En el primer acte oficial com a president, Aragonès va anunciar que el govern engegarà un pla integral de salut mental i emocional per afrontar l'impacte de la Covid-19 en la població, en particular els infants i els joves.

"És imprescindible començar a actuar amb més força que mai" en aquest aspecte, va dir Aragonès, que creu que la pandèmia ha agreujat "crisis emocionals" ja existents i, en altres casos, "les ha desencadenat".