Els 14 solars on el govern vol construir 1.200 habitatges protegits: consulta el mapa

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la construcció de 1.200 habitatges públics en 14 solars propietat de la Generalitat en una desena de municipis de Catalunya.

Illa ho ha dit aquest dimecres a la sessió de control al Parlament, en resposta a la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, amb qui ha arribat a aquest acord, que preveu que aquests pisos nous estiguin protegits de forma permanent.

Els municipis on s'ubiquen aquests solars són Barcelona, Tarragona, Girona, Esplugues de Llobregat, Terrassa, Figueres, Cabrils, Sant Vicenç de Castellet, Xerta, Llançà i Prades. Els pots veure en aquest mapa:
 

Ara serà el Departament d'Economia qui haurà de fer les licitacions i modificacions urbanístiques necessàries per començar a construir-hi.

"L'habitatge és una prioritat del meu govern", ha afirmat el president, que emmarca l'anunci en l'objectiu del seu executiu de generar 50.000 habitatges de protecció oficial fins al 2030:

"No n'hi ha prou amb això, però és un pas endavant. Què hem de fer? Construir més, de forma més àgil i ràpida. El compromís de 50.000 habitatges fins al 2030 és ambiciós però tinc confiança que l'assolirem."

Albiach ha instat Illa a accelerar la construcció d'habitatge públic per poder arribar al compromís de 50.000 pisos protegits. I ha reclamat mesures perquè els que tenen aquesta protecció no la perdin.

Precisament, l'acord amb els Comuns preveu que aquests 1.200 habitatges tinguin una protecció que no caduca, de manera que tindran la condició de protecció pública de forma indefinida.

El Consell Executiu ja va aprovar a mitjans de febrer la primera convocatòria de reserva pública de solars cedits pels ajuntaments per construir-hi habitatges socials amb lloguers assequibles.

El català, a la sessió de control

La sessió de control l'ha començat la portaveu de Junts, Mònica Sales, acusant el president de no defensar la llengua catalana i d'emprar-la com a eina política. 

"En un context d'emergència lingüística, donarà exemple o seguirà fent ús del castellà en actes, xarxes socials o l'hemicicle?", ha qüestionat. Illa ha respost acusant Junts de "fer política" amb el català. 

Alhora, Illa ha anunciat que té previst fer una videoconferència amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb qui al novembre va tractar l'ús del català a l'Eurocambra. 

I ha subratllat que es va trobar la setmana passada a Brussel·les amb António Costa, president del Consell Europeu, l'òrgan que tindria l'última paraula sobre l'oficialitat del català a Europa un cop els 27 socis es posin d'acord.

També sobre llengua ha centrat la seva pregunta el grup de Vox. Ignacio Garriga ha acusat el govern de prioritzar la defensa del català, que entenen que és un "atac a la llibertat lingüística", per sobre de polítiques socials. 

El president també ha aprofitat una resposta al portaveu del PP, Alejandro Fernández, que li exigia retallades en l'administració, per defensar l'acord entre el PSOE i Esquerra que preveu condonar el 20% del fons de liquiditat autonòmic i que té el rebuig dels populars:

"L'única cosa que convé retallar és el deute de les comunitats autònomes. A veure si parla amb els seus companys i ens ajuda a fer-ho."

Justament, la CUP ha carregat contra Illa per acords com aquest, que emmarquen, segons ha dit Laia Estrada, en una campanya de "pur màrqueting partidista". 

Al seu torn, en un moment en què la mesa del Parlament es planteja sancionar els discursos d'odi, Esquerra ha reclamat "contundència" davant l'extrema dreta. "No podem deixar que utilitzi les nostres institucions democràtiques per difondre les seves mentides i els seus discursos d'odi", ha dit el portaveu republicà, Josep Maria Jové, dirigint-se específicament al grup de Junts, després de l'episodi de Ripoll.