Els 15 reactors nuclears d'Ucraïna que inquieten el món: "Necessiten personal qualificat"

La por d'un nou desastre nuclear ha tornat a recórrer tot el món aquest divendres. Ha estat després que, de matinada, forces russes ataquessin la que és la central nuclear més gran d'Ucraïna i de tot Europa. 

Situada al sud del país, la planta de Zaporíjia la formen sis reactors. En el moment de l'atac, només un estava en funcionament. El bombardeig va provocar un incendi en un edifici de serveis a tan sols 90 metres del reactor 1, un dels que no estava actiu.   

Finalment, no hi ha hagut fuita de radiació, però durant hores s'ha pensat inevitablement en el desastre de la central de Txernòbil, situada al nord de la capital i avui en dia tancada.

L'atac és important també en termes estratègics, perquè Ucraïna és un dels països més dependents de l'energia nuclear a tot el món. Té en total quatre plantes en actiu -amb quinze reactors- que produeixen més de la meitat de l'electricitat que necessita.

Com Txernòbil, aquesta central està ara sota control rus. Els operadors ucraïnesos són, però, els que la continuen fent funcionar després d'unes hores que han estat veritablement crítiques. Aquests atacs són només una part dels que s'han patit a diverses parts d'Ucraïna en les últimes hores. 

Els Estats Units i la resta de països occidentals han criticat amb duresa l'atac a la central nuclear de Zaporíjia en una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Demanen a Rússia que no torni a fer un atac d'aquest tipus. L'ambaixador ucraïnès a les Nacions Unides va advertir que s'ha posat en perill la vida de milers de persones, inclosos civils. Ucraïna ha demanat que s'estableixi la prohibició de volar sobre l'espai aeri del seu país per evitar nous bombardejos. L'ambaixador rus, per la seva banda, assegura que les afirmacions que s'havia bombardejat la central nuclear eren falses.

Hi havia un acord

El director general de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha advertit que des d'Ucraïna li traslladen que la situació després del que ha passat és "extremadament tensa" després del que va passar en les instal·lacions nuclears.

Molt contundent, el director general de l'OIEA ha recordat que en la reunió celebrada fa uns dies després de la presa del control de Txernòbil per part de les forces militars russes, totes les parts es van comprometre no només a no posar en perill, sinó a garantir la seguretat i la protecció de les instal·lacions nuclears, inclòs el reactor.

Aquest compromís a què "cap de les parts s'hi va oposar" passa per mantenir la integritat física dels reactors i dels residus nuclears; que tots els sistemes de seguretat desplegats es mantinguin en operació; garantir l'operació normal i segura de les plantes així com que els sistemes de monitorització de la radiació estiguin actius per detectar qualsevol tipus d'increment dels seus nivells i estar en comunicació permanent davant de qualsevol incendi.

"Tothom està d'acord, sense cap excepció de cap país, que aquests principis s'han de mantenir. Però el primer, el de la seguretat física de la central, ha resultat compromès amb el que ha passat".

Grossi ha insistit que "les paraules han de significar alguna cosa" i que s'ha d'actuar en conseqüència.

Primera guerra en un país ple de reactors

L'ONG ecologista Greenpeace ha condemnat "enèrgicament" els atacs russos contra Zaporíjia i ha advertit sobre els "greus perills nuclears" que implica la guerra a Ucraïna.

En un comunicat, Greenpeace també condemna les accions contra els ciutadans de la ciutat veïna d'Enerhodar i ha alertat de les "conseqüències catastròfiques" dels atacs, ja siguin accidentals o deliberats.

"Els quinze reactors nuclears del país dedicats a la generació elèctrica, entre els quals aquesta planta, la més gran d'Europa, estan en risc de patir danys potencialment catastròfics que podrien deixar part del continent europeu, inclosa Rússia, inhabitable durant dècades"

Segons un estudi de Greenpeace, la seguretat de Zaporíjia està "greument compromesa per la guerra", ja que, encara que es considera "poc probable" que la planta sigui un objectiu deliberat, "atès que l'alliberament nuclear podria contaminar greument els països veïns, inclosa Rússia", sí que poden produir-se accidents que danyin no només el reactor, sinó també els sistemes de suport de la central: "La presència permanent de personal qualificat, energia, accés a aigua de refrigeració, recanvis i equips".

"En el cas d'un bombardeig accidental i certament en cas d'un atac deliberat, les conseqüències podrien ser catastròfiques, molt més enllà de l'impacte del desastre nuclear de Fukushima el 2011"

Els activistes demanen la fi de la guerra com a solució a l'"amenaça nuclear sense precedents" que planteja la invasió militar. "Per primera vegada a la història s'està lliurant una guerra important en un país amb múltiples reactors nuclears i milers de tones de combustible gastat altament radioactiu", assenyala Jan Vande Putte, coautor de l'anàlisi de riscos de Greenpeace, que afegeix que "la guerra al sud d'Ucraïna, al voltant de Zaporíjia, posa tots els reactors en més risc de patir un accident greu".

En un informe, l'Associació Nuclear Mundial assenyala com la vida útil del disseny original dels reactors soviètics instal·lats a Ucraïna va ser de 30 anys, però s'han prorrogat en els últims anys.