Els 17 models familiars que reconeix la nova llei de famílies: n'hi ha 11 de nous

La nova llei de famílies que ha aprovat el Consell de Ministres, i que es preveu que entri en vigor aquest any, fa un pas per classificar-les i reconèixer-les jurídicament. Tipifica fins a disset models familiars, onze dels quals són una novetat en el marc legal.

Les famílies valoren l'avenç, però esperen que el nou text legal vagi acompanyat de recursos específics i mesures per combatre la discriminació. Asseguren que amb el nom no n'hi ha prou i reclamen mesures concretes que les ajudin en el dia a dia.

Entre les noves categories que recull l'avantprojecte de llei, hi ha les persones soles, famílies LGTBI o residents en l'entorn rural. 

Fa temps que la diversitat de situacions familiars és una realitat present a la societat: famílies monoparentals, amb fills de matrimonis anteriors, amb part dels membres a l'estranger en són alguns exemples.

Un altre dels canvis que preveu el nou marc legal és l'ampliació de famílies amb la mateixa protecció que les nombroses. A més de les monoparentals amb dos fills, com ja passa a Catalunya, s'hi inclouran famílies en què un dels membres tingui una discapacitat o hagi patit violència masclista.
 

Els 17 tipus de famílies que reconeix la nova llei

Família biparental: composta per un matrimoni o una parella de fet i els seus fills, comuns o no, o altres menors d'edat que estiguin sota la seva tutela o acolliment. 

Família monoparental: composta per un sol progenitor, ja sigui home o dona, que tingui la custòdia exclusiva sobre els seus fills, o que tingui menors d'edat sota la seva tutela o acolliment. A Catalunya, representen l'11% de les famílies i 8 de cada 10 són dones soles.

Família jove: formada per una o dues persones menors de 29 anys i els seus fills o altres menors sota la seva tutela o acolliment. 

Família LGTBI: formada per un o més membres pertanyents al col·lectiu LGTBI (persones lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals o altres minories sexuals o de gènere). La llei preveu adoptar mesures per prevenir i combatre discriminacions en diferents contextos (a la societat, a l'escola, a la justícia, als mitjans de comunicació...) i garantir-los un accés igualitari a les prestacions públiques. 

Famílies amb majors necessitats de suport a la criança: les famílies nombroses s'integraran dins aquest macrogrup, que també inclou les famílies monoparentals amb dos fills, quan hagi mort l'altra persona progenitora (una equiparació que ja existia a Catalunya) i les famílies amb dos fills en què un dels membres tingui una discapacitat, hagi patit violència masclista, estigui en tractament hospitalari o hagi ingressat a la presó. Amb aquesta ampliació el govern espanyol preveu que 300.000 famílies més tinguin la mateixa protecció que les 750.000 famílies nombroses que hi ha registrades actualment.

Famílies residents en el medi rural: la llei es proposa incentivar l'establiment de noves famílies en entorns rurals i garantir-los la igualtat d'accés a serveis com l'educació superior, la salut, el transport i l'habitatge. 

Família múltiple: En formen part les famílies que tenen bessons o que han fet adopcions o acolliments múltiples.

Família reconstituïda: Formada per famílies en què un o els dos membres de la parella tenen fills de matrimonis o parelles anteriors.

Família migrant: S'inclouen famílies en què tots o part dels membres venen d'un altre país.

Famílies transnacionals: S'engloben famílies en què algun dels seus membres viu fora del país. En formen part, per exemple, famílies pendents de reagrupament.

Família intercultural: Són aquelles en què els membres de la parella procedeixen d'entorns culturals o ètnics diferents.

Família a l'exterior: Són famílies amb nacionalitat espanyola en què un dels membres viu en un altre país.

Família retornada: En aquest cas, parlem de famílies amb nacionalitat espanyola en què un dels membres ha viscut almenys un any a l'estranger i fa menys d'un any que ha tornat. 

Família en situació de vulnerabilitat: Es reconeixen famílies en què, per algun factor econòmic o social, estan en una situació de fragilitat, precarietat, indefensió o risc d'exclusió. El text contempla una protecció especial per a aquestes famílies en matèria d'accés a l'habitatge i a l'educació, així com bonificacions o exempcions en taxes públiques.

Persones unides en matrimoni: Són les persones unides per un vincle conjugal.

Parella de fet: Són les persones unides per una relació afectiva equiparable a la conjugal. La llei contempla crear un registre de parelles de fet per equiparar-les al matrimoni (com ja existeix a Catalunya), i els reconeix 15 dies de festa en formalitzar la inscripció. No detalla, però, si podran fer la declaració de la renda de manera conjunta o els seus drets en cas de defunció d'un dels membres de la parella. 

Persones soles: La llei contempla que, en situacions especials, les persones que visquin soles o amb companys de pis puguin accedir a les prestacions socials que contempla la llei.

Més enllà de la definició, què hi ha?

El director del Màster en Dret de Família i Infància UB, Carlos Villagrasa Alcaide, diu que l'avantprojecte de llei és ple de definicions, però li manquen efectes:

 "Potser estan esperant un reglament futur, però de moment ens quedem en aquest primer pas de definicions i conceptes; després necessitem aquest segon pas de tractament jurídic, efectes, permisos, drets… de tot allò que necessiten les famílies realment."

Més permisos remunerats

La nova llei de famílies, que el Consell de Ministres va aprovar al desembre, preveu més permisos remunerats i una ampliació de les ajudes. Entre les novetats, hi ha els fins a 9 dies de permís retribuït per a cures i urgències familiars. I un altre permís, sense sou, de 8 setmanes per tenir cura de fills menors de 8 anys. Les famílies monoparentals, un 80% de les quals són dones, denuncien que, en el seu cas, aquests drets no s'amplien.