Una filtració revela que els 25 més rics dels EUA han pagat poc o res a hisenda en 15 anys

Les 25 fortunes més grans dels Estats Units han pagat molt poc o res en impostos federals els últims quinze anys, segons revela una investigació de l'organització Pro Publica basada en dades de la hisenda nord-americana. S'evidencia també que les classes mitjanes paguen els percentatges més alts d'impostos i que el sistema fiscal nord-americà castiga els ingressos per treball més que l'acumulació de propietats.

El 2007, Jeff Bezos, ara l'home més ric del món, no va pagar res a la hisenda federal nord-americana, igual que va fer Elon Musk al 2018, o George Soros durant 3 anys consecutius. Altres multimilionaris del país, com Warren Buffet, Mark Zuckerberg o Mike Bloomberg, tenen històries fiscals similars, segons les dades analitzades per aquesta publicació digital nord-americana sense ànim de lucre que investiga els abusos de poder.

L'article contradiu del tot la màxima del sistema fiscal nord-americà que "tothom paga la part justa que li correspon" i que "els més rics són els que més paguen".   

"És possible que pagueu impostos més alts que un multimilionari" és com titula Pro Publica l'anàlisi de les dades del Servei d'Impostos Intern (IRS) a les quals ha tingut accés. La investigació conclou que el sistema d'impostos castiga les classes treballadores perquè fa pagar més pels ingressos per treball que no pas per l'acumulació de propietats. Així, les 25 grans fortunes analitzades en la investigació només haurien pagat un 3,4% d'impostos, mentre que un nord-americà assalariat de classe mitjana paga un 19%, gairebé una cinquena part del que guanya, a la hisenda federal.

La comparació 

Per fer aquest càlcul, Pro Publica ha comparat el creixement que van tenir aquestes 25 fortunes segons Forbes i el que van pagar en impostos entre els anys 2014 i 2018. Segons Forbes, aquestes 25 persones van fer créixer la seva riquesa en 401.000 milions de dòlars, en total. I segons les dades de l'IRS, van pagar entre tots 13.600 milions de dòlars a la hisenda federal durant aquests 5 anys. La suma és important, però només representa el 3,4% d'impostos sobre els guanys.  

Però la comparació és devastadora quan es tracta de veure quants impostos paguen els nord-americans de classe mitjana, segons l'informe. Agafen com a exemple un ciutadà assalariat d'uns 40 anys que hauria acumulat una riquesa normal per a la seva edat: 65.000 dòlars de guanys, sobretot a causa de l'augment del valor de casa seva. En els mateixos 5 anys, hauria pagat gairebé el mateix que ha guanyat en impostos: 62.000 dòlars. 

La raó clau és que la major part dels ingressos del ciutadà mitjà és el sou, mentre que les grans fortunes es basen en les accions i propietats, que no es consideren ingressos imposables, no contribueixen, fins que les venen.

On falla el sistem tributari?

Encara que alguns dels més rics "declaren sumes substancials, les taxes que paguen són sorprenentment baixes", diu l'informe. 

El sistema tributari nord-americà està dissenyat per ser progressiu, però l'article demostra que mentre que el tram més alt és del 37%, per a les persones que guanyen més de 628.000 dòlars, "els 25 nord-americans més rics van pagar una mitjana del 15,8% dels seus ingressos declarats entre el 2014 i el 2018", segons les dades de l'IRS. I entre els que més van contribuir, cap va arribar al topall.

"Els que guanyaven entre 2 i 5 milions de dòlars, van pagar un 27% d'impostos com a màxim. Però en aquest moment la pujada s'atura. A partir d'aquí les taxes baixen a mesura que augmenten els ingressos."

I afegeix que, entre les 1.400 persones que van declarar ingressos per sobre dels 69 milions de dòlars, l'impost es va reduïr al 23%. I els 25 primers paguen fins i tot menys", rebla l'article.

Com ho fan?

Per molt sorprenent i indignant que resulti, totes les argúcies d'enginyeria fiscal utilitzades per aquest empresaris són legals, però estan fora de l'abast de la gent normal.

Els més rics eviten les formes d'ingressos com els salaris, que tributen un 37%, i guanyen la major part dels diners en dividents i inversions que tributen un 20%. També fan grans donacions benèfiques. Aquests són alguns dels sistemes més senzills per reduir impostos. També poden triar quan obtenen els ingressos i igualar les deduccions. 

Aquestes estratègies no les poden aplicar els assalariats, que a més tenen l'obligació de pagar -deduït directament del sou- la seva contribució a la Seguretat Social i Medicare. Uns impostos que difícilment afecten els multimilionaris, a qui potser els poden fer pujar unes dècimes la constribució fiscal.

Però de nou la comparació demostra que per als assalariats mitjans del país aquestes deduccions del sou representen un percentatge molt més alt. Un treballador amb un salari de 45.000 dòlars, el 2018 hauria pagat uns 3.800 dòlars a hisenda, un 8%. Si s'hi afegeixen els impostos sobre la nòmina, pagaria 6.900 dòlars més en aquests impostos obligatoris a costa del seu sou, ja que, segons Pro Publica, la meitat que paga l'empresa també es dedueix del salari que li correspondria. El resultat és que aquest treballador paga 10.700 dòlars d'impostos, xifra que suposa el 19% dels seus guanys a l'any.

L'article acaba responent a l'afirmació que proposava en el seu titular: "Sí, els treballadors paguen més impostos que el 25 americans més rics".

Dades confidencials  

L'accés a aquestes dades de la hisenda federal, IRS, està sent ara mateix investigat per les autoritats federals, segons informa el WallStreet Journal. L'organisme fiscal del país ha declarat a aquest diari que les dades a què ProPublica diu que ha tingut accés són confidencials, i que tot i que s'investiga com s'han obtingut, no es pot descartar que no hagin sortit de l'IRS, o que hagin estat víctimes de hackers. La portaveu del Departament del Tresor dels Estats Units, Lily Adams, ha advertit que "la revelació de dades confidencials del govern és il·legal". 

El diari afegeix que, malgrat les mesures de seguretat de l'IRS amb els seus empleats, un informe d'un inspector general l'any passat va dir que hi havia possibles llacunes en aquest sistema.