Els 3 escenaris sobre l'impost de les hipoteques que el Suprem estudia aquest dilluns

Ha arribat l'hora. Després de quinze dies d'incertesa, la sentència del Suprem que va donar expectatives a milers d'usuaris, va fer trontollar a la borsa les entitats bancàries i va provocar unes inèdites disculpes del president de l'alt tribunal, s'analitza aquest dilluns en una reunió plenària de la sala tercera, que s'hi ha de pronunciar de manera definitiva.

Pendents de la decisió del Tribunal Suprem, advocats, jutges, responsables de bancs i associacions de consumidors han anat posant sobre la taula les possibles sortides a la sentència, que -recordem-ho- va determinar que l'impost dels actes jurídics de les hipoteques l'havia de pagar el banc i no els clients, com fins ara.

Però poc després, el Suprem va decidir que l'havia d'estudiar per l'"enorme repercussió econòmica i social" que té. Ara, els 31 magistrats que integren la sala han de decidir, en una reunió que es preveu llarga i convulsa, com s'aplicarà la sentència.

Hi ha tres escenaris possibles:

El primer, que és el preferit dels bancs: que el Suprem determini que no hi ha retroactivitat i que la sentència s'aplica a les hipoteques que es firmin a partir d'ara.

Aquesta opció no té cost per a les entitats bancàries, que han fet front comú per defensar-la basant-se en el fet que han complert la llei vigent i, per tant, no hi ha lloc per a la retroactivitat.

Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank:

"Per preservar la seguretat jurídica, el més lògic és que no hi hagi retroactivitat."

José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia:

"Per haver complert una norma, és difícil entendre que hi hagi una penalització."

El segon escenari és que el Suprem opti per limitar la retroactivitat als terminis que imposa Hisenda per al retorn dels impostos, és a dir, 4 anys.

Aquest escenari tindria un cost de 2.300 milions d'euros, segons els càlculs de l'agència de qualificació Moody's. Gestha, el sindicat de tècnics d'Hisenda, estima un cost més elevat: de 3.600 milions.

Notícia relacionada: Opcions per recuperar els diners de l'impost hipotecari, si el Suprem no fa marxa enrere

Cal tenir en compte que si s'optés per reclamar-los a Hisenda, qui hauria de front al primer cop de la factura serien les comunitats autònomes, que són les que tenen transferit aquest impost. En funció de l'autonomia es cobra entre un 0,5% i un 1,5%. En el cas de Catalunya, és la quantitat màxima. Per tant, són 1.500 euros per cada 100.000 d'hipoteca.

Després, Hisenda hauria de reclamar al banc l'impost.

I el tercer escenari és el de la retroactivitat total, el pitjor per als bancs, que té un cost difícil de calcular però que pot ser d'entre 9.000 i 30.000 milions d'euros, segons Moody's.

Aquesta és l'opció que defensen les associacions de consumidors. Rubén Sánchez, portaveu de l'associació consumidors FACUA:

"Hauríem de valorar una retroactivitat total i absoluta, des de la primera hipoteca firmada on es va pagar l'impost."

En aquest escenari, es calcula que podrien reclamar els 8 milions d'espanyols que actualment tenen una hipoteca activa, tot i que si es va firmar fa més de 4 anys caldria acudir als tribunals. Tot i això, segons xifres de l'Associació d'Usuaris Financers, només entre un 10% i un 20% dels afectats acostumen a reclamar en aquests casos.

Sigui com sigui, es dona per fet que a partir d'ara les entitats bancàries buscaran la manera de repercutir el cost d'aquest impost que hauran d'assumir en les futures hipoteques.

Mentrestant, la incertesa generada per aquesta insòlita revisió d'una sentència ha provocat la suspensió de judicis pendents en matèria d'hipoteques, la retirada d'informació per part dels bancs i, sobretot, l'angoixa dels ciutadans que aquests dies tenien previst signar una hipoteca, que han vist com els ajornaven la firma o han assumit, de moment, el cost.