Els 3 perills del "sharenting", quan compartir imatges dels fills a la xarxa és un risc

La sobreexposició dels fills a les xarxes socials es coneix com a "sharenting", dels termes anglesos "share" (compartir) i "parenting" (paternitat). Gairebé el 90% de les famílies comparteixen prop d'una vegada al mes continguts dels seus fills.

Experts de la UOC, acaben de publicar un estudi on han analitzat l'exposició dels fills en quatre xarxes socials: Instagram, Facebook, TikTok i YouTube, i alerten que compartir imatges dels fills a les xarxes comporta riscos per als menors.

Quins són els riscos del sharenting

1. Imatges per al consum de pedòfils i pederastes

Tenim la idea que les persones que col·leccionen imatges d'explotació sexual infantil només guarden les que són explícitament sexuals o molt greus, però la realitat és que les imatges no sexualitzades de nens i nenes estan especialment presents en les col·leccions dels agressors sexuals duals (els que no només consumeixen material d'explotació sexual infantil, sinó que també abusen de menors amb contacte físic), és a dir, els més perillosos.

Segons l'informe "Perfil del detingut per delictes relatius a la pornografia infantil", del Ministeri de l'Interior i la Universitat de València, el 72 % del material confiscat a agressors duals penats (pedòfils que a més abusen físicament) eren imatges del tipus 0 en l'escala CIESI.

Aquesta escala proposa una gradació per qualificar les imatges pedòfiles. El nivell 0 correspon a imatges no eròtiques ni sexualitzades d'infants totalment o parcialment despullats, provinents de fonts comercials, àlbums familiars o fonts legítimes. És a dir, fotos que podrien ser normals, quotidianes.

En menys de 10 anys, els continguts d'abús sexual infantil a la xarxa s'han incrementat un 1,815%: han passat de 13.343 pàgines web el 2013 a 255.571 enllaços el 2022, segons dades recents de la Internet Watch Foundation. Entre aquest material, hi ha fotos de violacions i imatges sexualitzades de menors, però moltes d'altres no ho són.

A l'Estat espanyol s'estima que hi ha allotjades únicament el 2% de les pàgines d'explotació sexual infantil, però és el primer consumidor d'Europa i el segon del món.

2. Dades per a la ciberdelinqüència

Es calcula que el 2030 gairebé dos terços dels casos de frau en línia s'hauran donat per compartir informació personal de menors per Internet. Un problema que tindrà un cost de 800 milions de dòlars, segons afirma Barclays.

I és que el 23% dels infants té presència en línia fins i tot abans de néixer, perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l'embaràs.

Aquest percentatge es dispara ràpidament, fins al punt que el 81% és a Internet abans de fer els 6 mesos, segons una enquesta elaborada per la firma de seguretat informàtica AVG en 10 països, entre ells, Espanya.

Arran d'aquesta sobreexposició, es poden donar suplantació d'identitat, frau en línia, victimització per cyberbullying o grooming (assetjament sexual per internet).

3. Geolocalització

Quan es comparteixen les imatges dels fills a les xarxes, moltes vegades es geolocalitzen i s'aporten dades de la rutina dels menors. A quina escola van? Quin trajecte fan?

Ferran Lalueza, un dels professors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigador del grup GAME alerta que compartint totes aquestes dades s'està jugant amb foc perquè posen en risc al menor.

Per què s'exposen els fills a les xarxes?

"Hi ha dos factors: el primer és que els pares i les mares tenen l'hàbit de compartir habitualment la seva pròpia vida, cosa que els porta a fer extensiu aquest hàbit a la vida dels fills", explica Lalueza.

El segon és que la seva xarxa de contactes "mostra entusiasme per aquesta mena d'imatges, la qual cosa incentiva que se n'intensifiqui la compartició", argumenta el professor de la UOC.

"Gairebé tots busquen en els mitjans socials la màxima acceptació social."

Compartir és una cosa quotidiana, gairebé automatitzada per a molta gent. La generació mil·lennista --nascuts entre el 1981 i el 1996-- es va adaptar a les xarxes socials d'adolescents, i ara té descendència.

Per a Sílvia Martínez, també investigadora del grup GAME i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, els millennials són diferents de la generació Z, nascuts entre el 1997 i el 2012: "La generació Z és més conscient del que és la identitat digital i és més acurada amb el que vol projectar", explica".
 

Es pot compartir de manera segura?

Per a Irene Montiel, investigadora del grup VICRIM i professora dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, no hi hamanera possible de compartir de manera segura en les xarxes socials.

"No es pot fer un 'bon sharenting', soc partidària de no publicar imatges dels infants, no som conscients de tota la informació que aboquem a les xarxes ni dels usos que se'ls donarà."

Queda un llarg camí al davant pel que fa a xarxes socials i privacitat. "Una mirada ingènua pot no veure l'ús que d'altres en poden fer, especialment amb les eines que hi ha per editar i manipular aquestes imatges, per això és important ser conscient de tots els riscos associats a aquesta pràctica i vetllar per protegir-ne la identitat i la privacitat", conclou Martínez.

Ferran Lalueza recomana reflexionar abans de compartir, que no sigui un hàbit automatitzat i si es decideix compartir demana que es revisi la configuració de privacitat de les xarxes socials per no compartir de manera general, sinó fer-ho només amb les persones que confiem.