Els 52 minuts de reunió Sánchez-Feijóo: gestos oposats i ni un punt d'acord

Pedro Sánchez ha arribat cinc minuts abans de la cita. Ha sortit del cotxe vestit de blau, amb gest somrient, segur i saludant les nombroses càmeres congregades a les portes del Congrés. Unes càmeres que no han pogut captar l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo, que ha arribat a la cambra baixa esquivant els focus i l'atenció generada per la reunió entre el president en funcions i el gallec, aspirant a ser el nou inquilí de La Moncloa.

Feijóo és un home discret, potser massa, segons alguns diputats del PP, que en privat mostren sorpresa perquè quan arriba a Madrid l'expresident gallec ho fa com a senador i tarda setmanes, diuen que massa setmanes, a presentar-se als parlamentaris de la cambra baixa.

L'escena següent d'aquesta història és en una sala de la primera planta d'un dels edificis del Congrés a la Carrera de San Jerónimo. El líder dels socialistes hi entra amb pas segur, somrient --altre cop-- a les càmeres i encaixant la mà a un Feijóo que fa una estona que l'espera. En aquesta espera els càmeres han captat com el gallec bascula el seu cos cap a la dreta i l'esquerra, sembla nerviós.

Un cop junts ja és més que una sensació subjectiva: Sánchez fa un posat relaxat, tranquil, i Feijóo està rígid, potser incòmode. A l'encaixada de mans, Sánchez acosta cap a ell la mà de Feijóo. Algun company de la premsa justifica els llenguatges gestuals oposats dient que en aquesta mateixa sala del Congrés ja hi ha hagut trobades similars en les quals els protagonistes eren el mateix Sánchez, Mariano Rajoy, Pablo Iglesias, Albert Rivera o Pablo Casado. I d'aquests ja sabem quin és l'únic supervivent de la sala potser maleïda.

Cinquanta-dos minuts sols. Feijóo li ha demanat a Sánchez responsabilitat i que el deixi governar dos anys i després convocar eleccions per desplegar sis grans pactes d'Estat que necessita Espanya i de retruc per evitar que els independentistes catalans i bascos tinguin la clau de la governabilitat. El líder popular justifica la seva petició dient que ell és el guanyador de les eleccions generals. Cert. Tan cert com que a Extremadura a les Canàries o a un centenar d'ajuntaments el PSOE va guanyar i, en canvi, governa el PP amb Vox.

Feijóo també recorda que el rei Felip li ha encarregat que intenti la investidura i el candidat presenta el seu full de ruta per ser president amb un document que duu com a portada una fotografia dels pactes de La Moncloa (una foto on es veuen Suárez, González, Carrillo o Ramón Tamames, sí, Tamames), aquells acords de la Transició que volien tancar la porta del postfranquisme i obrir les de l'acabada d'estrenar monarquia parlamentària. Els socialistes fan mofa d'aquest paral·lelisme que creuen pompós dels populars i els recorden que el PP no és capaç ni de complir amb la Constitució quan tenen bloquejat el Consell General del Poder Judicial des de fa més de 1.700 dies.

Feijóo surt de la reunió dient que Sánchez li ha deixat clar que recupera el "no és no" de quan va negar-se a investir Rajoy, una decisió que li va suposar l'expulsió del lideratge socialista la nit de l'1 d'octubre de 2016. Sánchez va aguantar i guanyar aquest pols amb la vella guàrdia del PSOE i va tornar a liderar la formació després d'unes primàries que semblaven impossibles per a ell. I va arribar a ser president, amb repetició electoral inclosa. Per tant, poc ens equivoquem si diem que la pressió a la qual el sotmet ara Feijóo per demanar suport a la seva investidura és poca cosa per a Sánchez, que ha arribat a publicar un llibre amb el títol de "Manual de resistencia".

La resposta davant la premsa del PSOE no la fa Sánchez: l'encarregada és una de les seves ministres, Pilar Alegría, que diu que Feijóo ha passat en unes setmanes de demanar la derogació del "sanchisme" a pregar al "sanchisme" que l'ajudi a ser president, una estratègia que justifiquen dient que el gallec només té aquesta sortida si no vol ser decapitat pels seus col·laboradors del carrer Génova. I rematen la resposta acusant Feijóo i el seu intent de cínic i hipòcrita.

Quan queda menys d'un mes per a la investidura, el mateix Feijóo és conscient que els números no li surten per ser president. És a 4 diputats d'aconseguir-ho, però la seva aliança a moltes places amb Vox li tanca les portes a trobar suports en formacions tan pragmàtiques i pactistes com el Partit Nacionalista Basc.

Sánchez, mentrestant, espera el seu torn. Aquest mes en el qual Feijóo estarà buscant suports, l'aprofitarà el líder del PSOE per quadrar números i ajuts en l'anomenada geometria variable que representen els 350 diputats del Congrés i que tant ha demostrat que domina. No ho té gens fàcil. Però aquests dies estarà fora dels focus, que acapararà el líder del PP. En aquests pròxims 30 dies tothom mirarà què passa amb la Diada, amb l'aniversari de l'1 d'Octubre, uns dies de tradicional tensió a Catalunya que veurà com Feijóo batalla i segurament falla en el seu intent de governar.

I just després Sánchez ho intentarà. Tindrà dos mesos per aconseguir-ho. Potser haurà negociat, potser haurà acostat posicions, potser seran dies menys tensos i potser alguns veuran que l'alternativa a Sánchez no els compensa. Només potser.