Els 7 candidats de Bildu condemnats per delictes de sang renuncien a ser als ajuntaments

Els set candidats d'EH Bildu condemnats per delictes de sang que formen part de les llistes del partit per a les eleccions del 28 de maig renuncien a ser regidors en els municipis on es presenten, en el cas que surtin elegits.

Ho han anunciat en un comunicat que han fet arribar al portal Naiz, en què expliquen que renuncien així a les seves candidatures "en la mesura del possible", ja que les llistes ja estan publicades i tancades oficialment.

Expliquen que no volen afegir més patiment "a les víctimes d'ETA i, en general, totes les persones que han patit en aquest conflicte", i que "des del principi" participen "en el canvi d'estratègia de l'esquerra abertzale" i n'assumeixen "l'aposta inequívoca per vies exclusivament polítiques i democràtiques".

"No volem un futur sense passat, però tampoc no podem donar per bona l'actuació d'aquells sectors reaccionaris que volen condemnar el nostre país a un passat sense futur", apunten.

El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) va denunciar que 44 integrants de les candidatures d'EH Bildu a Euskadi i Navarra havien estat condemnats per pertinença i col·laboració amb ETA, entre els quals aquests set per causes amb víctimes mortals, que són els que han renunciat ara a formar part dels equips de govern municipals.

En el seu comunicat, afegeixen que és "obvi" que s'ha volgut fer mal a EH Bildu per "interessos partidistes i electoralistes que tenen poc o res a veure amb la construcció de la convivència i la pau".

Otegi: "Hem d'avançar cap al futur"

El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha comparegut al migdia per explicar la decisió, que diu que "aplaudeixen".

"Hem assistit a una autèntica campanya de persecució implacable per part de determinats sectors de la ultradreta espanyola, a la qual s'han sumat irresponsablement altres forces per crear un fangar on xapotejar per interessos polítics i electorals", ha explicat.

No obstant això, Otegi ha afegit que "no podem abstreure'ns de la nostra responsabilitat i hem d'actuar en conseqüència". I en aquest sentit, ha subratllat que han d'aturar "operacions per part de sectors involucionistes".

Això passa, segons ell, per refermar la "voluntat d'avançar cap al futur i no generar neguits en altres sectors disposats a recórrer el camí per a la convivència democràtica mitjançant l'exercici de tots els drets per a totes les persones".

La Moncloa acusa el PP d'utilitzar ETA políticament

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha retret a Bildu que, a parer seu, no tingués en compte el dolor de les víctimes incloent exmilitants d'ETA a les seves llistes del 28-M, però també al PP que hagi "utilitzat" un cop més aquest dolor per fer electoralisme.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Rodríguez ha declarat: "Sense dubte, qui ha guanyat avui són les víctimes".

I referint-se als populars, ha afegit: "El que s'ha tornat a posar de manifest és que entre els que no han tingut en compte el dolor de les víctimes i els que de nou, 12 anys després que ETA deixés de matar, ho segueixen utilitzant, estem la immensa majoria d'espanyols i espanyoles".

La notícia també ha generat reaccions per part dels partits. Entre aquests, el PP. S'hi ha referit el seu líder, Alberto Núñez-Feijóo, que ha reclamat a Bildu que demostri la voluntat de no fer regidors els set candidats presentant per escrit les renúncies a la Junta Electoral perquè "aquest no sigui un engany més". 

En la mateixa línia, Isabel Díaz- Ayuso ha dubtat que els set candidats compleixin el que diuen que faran. "Quina paraula té un assassí?", es planteja en aquest tuit:

La secretària general de Podem, Ione Belarra, creu la decisió de Bildu "és un pas important que contrasta amb una dreta capaç d'utilitzar la memòria de les víctimes amb finalitats electorals".

Des del PNB, Aitor Esteban ha afirmat que Bildu "va ficar la pota" i creu que ara han decidit rectificar per un "càlcul electoralista" més que no pas per una "reflexió ètica".

El diputat del PDeCAT Genís Boadella ha remarcat que els candidats ja havien complert la pena i ha atribuït la renúncia a la "pressió de la campanya electoral".

Per part d'ERC, Gabriel Rufián, ha afirmat que "és una bona decisió". Segons ell, avui "és un bon dia per a la democràcia, per a la llibertat, la convivència i la pau", i "un mal dia per als odiadors professionals". "Crec que és bo acabar amb circs mediàtics traient directament la pista, com s'ha fet en aquesta ocasió", ha dit, tot i que té "poques esperances que el circ acabi".
 

"Han fet el que tocava"

Per Antoni Batista, periodista expert en el conflicte basc, els candidats "han fet el que tocava". En una entrevista a "Els matins" de TV3, ha argumentat que EH Bildu "té tot el dret del món a posar qui vulgui que hagi complert condemna, però hauria estat humanament més bonic que no haguessin posat a les llistes almenys persones condemnades per delictes de sang".

Batista creu que darrere d'aquesta decisió hi ha "opinions properes". "Jo crec que s'ho han pensat perquè les pressions no els han vingut dels entorns tradicionals". "Que el PP atiï el fantasma d'ETA ja hi compten, però que hagin rebut missatges de persones que no són adversàries i que respecten" els hauria empès a prendre aquesta decisió.

Pots sentir la seva valoració sencera aquí: