La defensa dels CDR: "Que no constin com a prova unes declaracions fetes sota coacció"

Els advocats d'Alerta Solidària, que porten la defensa d'alguns dels detinguts en l'operació Judes, han valorat les informacions referents al sumari del cas que es van fer públiques aquest dimecres. Asseguren que algunes declaracions es van fer sota coaccions i que "no tenen validesa jurídica". Pel que fa a la resta del sumari, han afirmat que cap dels delictes que se'ls imputen "queden acreditats amb el contingut del sumari".

Xavier Pellicer, coordinador de defenses dels CDR, manté que algunes de les declaracions no han de tenir validesa com a proves:

"No estem davant un estat de dret si es tenen en compte declaracions fetes sota coacció."

En aquest sentit, Pellicer ha denunciat com es van fer els interrogatoris, especialment els de Jordi Ros i Ferran Jolis, i les detencions.

Assegura que "no tenen cap valor jurídic" perquè es van vulnerar els seus drets i que, si algun tribunal els valora, "ni és un tribunal democràtic, ni respecta els principis del dret".

L'advocat d'Alerta Solidària ha narrat com es van produir:

"El Jordi no va poder accedir al seu advocat de confiança fins 5 dies després de la detenció, quan ja s'havien fet les declaracions. El Ferran no hi va accedir fins 25 dies després."

"Van rebre amenaces i coaccions en mans de la Guàrdia Civil. Els van amenaçar també que anirien per les seves famílies."

"No van poder dormir en dies, durant 24, 36 i fins a 48 hores. Un d'ells, que necessita ulleres, no en va tenir fins 4 dies després de la detenció."

"Els van encaputxar durant el trajecte, fet que vulnera drets en la custòdia dels detinguts. Un dels acusats va afirmar als seus familiars que tenia llacunes durant el trasllat i els primers dies de detenció. Sospitava que se li havia posat alguna cosa a la beguda."

Per tot això, Pellicer ha anunciat que la setmana que ve donarà a conèixer quines accions legals emprendran. Manté que arribaran fins a les últimes conseqüències jurídiques, tant a nivell estatal com internacional, perquè no quedin impunes ni les vulneracions de drets ni les filtracions.

Preguntat sobre les condicions dels empresonats, l'advocat ha alertat que estan en un règim que s'aplica "a les persones condemnades de terrorisme":

"S'està aplicant a unes persones que són innocents, fins que es demostri el contrari. Això és una vulneració de drets flagrant. Totes tenen les comunicacions intervingudes, amb les famílies i els advocats de confiança, vulnerant el dret a la intimitat i el dret a defensa. A més, dues es troben en règim d'aïllament, només poden sortir de la cel·la unes poques hores al dia."

L'advocat d'Alerta Solidària ha començat denunciant que és una operació política i que no és casual que aquest dimecres es filtrés el contingut del sumari:

"Després de les filtracions d'aquest dimecres, es constata que no és una operació de caire jurídic, sinó de caire polític. No és casual que es filtrés després de la bufetada de la justícia britànica i de les declaracions de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia. És un intent a correcuita de modificar el vot. Té el mateix sentit que l'operació del 23s, que es va fer per aturar les mobilitzacions l'1-O i postsentència: atemorir per no mobilitzar-se."

Els advocats van tenir accés divendres passat al sumari de l'operació Judes

Els advocats no han tingut accés a un dels 9 volums del sumari

Pellicer assegura que després d'analitzar 400 folis de cada un dels vuit volums -ha declarat que a un no hi han tingut accés -, cap de les acusacions queda acreditada:

"El sumari no conté cap element ferm per sostenir les acusacions contra aquestes nou persones. Ni terrorisme, ni tinença d'explosius, ni cap de les acusacions. No se sostenen per enlloc, no tenen cap sentit jurídic i es fonamenten en una operació politicojudicial."

Converses amb Torra i Puigdemont

Sobre les possibles proves, la defensa dels CDR ha explicat que "no consta cap element explosiu en el sumari". Assegura que la presència d'explosius ha donat negatiu, "tant en els informes dels Tedax, com dels gossos especialitzats en tots els registres".

S'ha referit també als suposats contactes d'alguns dels acusats amb Quim Torra i Carles Puigdemont: "Si existeixen o existissin, podrien ser els que tindria qualsevol ciutadà", ha dit Pellicer, que ha insistit que no donen cap validesa jurídica a les declaracions.

L'advocat d'Alerta Solidària manté que es tracta d'una operació dubtosa perquè hi ha irregularitats en els procediments:

"A la portada del volum hi posa rebel·lió i sedició. A principis de setembre es canvia i s'hi posa terrorisme. La peça se separa a iniciativa de la Guàrdia Civil. Això és un fet extremadament estrany, no és competència seva decidir com se separen les peces."

Segons Pellicer, els fets que consten en el sumari sobre els quals es basen les acusacions són "protestes i mobilitzacions absolutament legítimes per a qualsevol col·lectiu". Denuncia que relacionar aquestes accions amb terrorisme "posa en risc totes les mobilitzacions, de qualsevol tipus, a qualsevol lloc de l'Estat".

Sobre les filtracions que s'han produït durant la investigació, l'advocat ha declarat:

"S'han filtrat vídeos i materials d'una operació sota secret de sumari. És un delicte. Ja ho vam denunciar a l'Audiència Nacional i esperem resposta. De moment, la resposta han estat noves filtracions que sospitem que surten del mateix jutjat. Això és revelació de secrets de funcionaris públics. S'han vulnerat els drets de defensa, el seu dret d'imatge i el de presumpció d'innocència, entre d'altres."

El sumari de l'operació Judes

Aquest dimecres es van saber nous detalls sobre la investigació que va portar a l'empresonament provisional de set membres dels CDR, acusats dels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius, i conspiració per provocar estralls.

L'informe de la Guàrdia Civil indica que alguns dels detinguts mantenien contactes amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu antecessor, Carles Puigdemont. Segons el sumari, planejaven tancar-se una setmana amb el president al Parlament com a resposta a la sentència del Suprem contra els líders independentistes.

La Guàrdia Civil atorga el paper de control i seguretat de les comunicacions a dos detinguts: Ferran Jolis i Xavier Buigas. En el sumari s'assegura que amb ells haurien començat els plans per tancar-se al Parlament.

Un dels empresonats, Jolis, hauria declarat que hi havia el pla per ocupar la seu de la màxima institució catalana i fer-s'hi forts a dins, almenys, durant cinc dies. Aquest detingut té prohibit veure la seva família durant 3 mesos.

Un altre dels empresonats, Jordi Ros, hauria admès davant el jutge que experimentava amb materials explosius, però no per fer mal a ningú. Ros i uns altres dels empresonats, Xavi Duch, estan en condició d'aïllament.

La resta de detinguts van negar tenir cap mena de material explosiu més enllà de petards per a la revetlla de Sant Joan.