Els afganesos que han fugit s'enfronten a traves burocràtiques i efectes psicològics

La Fundació Bayt al-Thaqafa fa gairebé 50 anys que es dedica a acompanyar persones procedents d'altres països quan arriben a Catalunya. Aquests dies acullen 13 de les 136 persones que han arribat fins aquí procedents de l'Afganistan.

La tècnica del programa d'acollida, Nuria Moya, explica en quina situació es troben:

"Ara mateix, les persones que estan amb nosaltres estan encara molt pendents de la situació a l'Afganistan. Han sortit deixant la seva família allà, per això el seu cap està allà i també en veure quan poden començar a treballar per ajudar-los."

Una de les 2.206 persones que han aterrat a Espanya és en Nassir, un exintèrpret de l'exèrcit espanyol que va poder arribar en avió a Torrejón fa pocs dies, juntament amb la seva dona i la seva germana petita.

Prefereix mantenir l'anonimat perquè part de la seva família no ha aconseguit sortir de Kabul. La seva és una situació que es repeteix en molts dels refugiats afganesos que aquests dies són acollits per diverses entitats socials:

"Gràcies a Déu estem bé de moment, però preocupats per la nostra família. La meva mare i el meu germà es van quedar allà i estem preocupats."

A les conseqüències psicològiques que suposa veure's obligat a abandonar el país d'origen amb tot el que això comporta, s'hi suma el xoc d'arribar a un lloc nou i la burocràcia de demanar asil. Per a aquestes 2.206 persones afganeses que han arribat a Espanya comença ara un llarg procés per demanar protecció internacional.

Per als que han estat col·laboradors del govern espanyol, s'espera que les resolucions siguin favorables, però no sempre és així. L'any passat, l'Estat espanyol només va resoldre favorablement el 5% de les demandes de protecció internacional.

Un cop en un lloc segur, cal superar molts altres reptes. Ho detalla Daniel Ibarz, director de la Fundació Bayt al-Thaqafa:

"El procés migratori no acaba quan arriben aquí: des de la nostra experiència, continua quan arriben aquí. De seguida tenen un entorn segur, però hi ha molts reptes que cal superar a partir d'ara, des de l'aprenentatge de la llengua, trobar feina... i una de les coses que més dificultats creen a les persones que acollim és que les coses són molt més lentes del que elles esperen."

Les persones sol·licitants d'asil tenen permís per treballar a partir dels sis mesos del moment que han fet la petició, un temps en què no poden generar cap tipus d'ingrés.

"Per tant, han d'estar sis mesos estudiant castellà i fent activitats d'empoderament i capacitació, però no poden estar activament treballant, enviant diners a les seves famílies, recolzant econòmicament, que es el que moltes vegades esperen aconseguir aquí", explica Ibarz.

Unes dificultats que s'afegeixen a l'impacte psicològic que suposa aquest i qualsevol altre procés migratori forçat. En el cas de les persones que han fugit aquests últims dies de l'Afganistan, Ibarz recorda que han arribat per una via, l'avió, molt més ràpida que en altres processos migratoris que normalment són més llargs.

"Han fet el procés en tres o quatre dies, no ha estat pensat, ha estat més impulsiu. Ens trobem persones que estan més en xoc del que acostumem a rebre normalment", remarca el director de la Fundació Bayt al-Thagafa.

"Ens agradaria que es seguís garantint vies segures per marxar, però no només per a les persones de l'Afganistan, sinó per a totes les persones que han de fugir dels seus països perquè tenen les seves vides en risc", conclou.