Els ajuntaments podran iniciar el procés per desnonar ocupes conflictius de pisos de bancs
La llei aprovada al Parlament genera recels en entitats com la PAH, que tem que es pugui utilitzar en casos amb famílies vulnerables
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei contra les ocupacions que provoquen problemes de convivència a les comunitats de veïns. D'aquesta manera, els ajuntaments podran iniciar el procés per desnonar ocupes conflictius de pisos de bancs.
Els tràmits els podran engegar sempre que els propietaris no ho facin. També es podran quedar l'habitatge desnonat durant 7 anys per destinar-lo a vivenda social.
Els ajuntaments hauran d'aportar a la justícia un informe amb actes policials i queixes o denúncies de veïns de l'immoble ocupat. I és que, sovint, els grans tenidors es desentenen dels pisos que estan buits, i de la problemàtica que hi pot haver en les ocupacions.
"Els alcaldes i alcaldesses estem farts de no poder actuar contra aquestes situacions", ha defensat l'alcaldessa de Girona i diputada de Junts, Marta Madrenas, que ha remarcat que es tracta de "substituir el propietari que es desentén de les seves obligacions".
Per Madrenas, és una mesura que va "contra els grans tenidors" i no contra "els ocupes", i qualsevol lectura en sentit contrari és "demagògia pura".
Es considera gran tenidor aquella persona jurídica (com ara un banc) que tingui més de 10 pisos, o aquella persona física que en tingui més de 15.
Les comunitats de veïns no ho podran demanar
A la proposta inicial es plantejava que les comunitats de veïns també poguessin fer la sol·licitud, però finalment n'han quedat fora a petició d'ERC i del PSC.
La iniciativa la va registrar Junts basant-se en el text que va impulsar l'exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró quan era al govern, i que no va tirar endavant després de la sortida de Junts de l'executiu català.
Durant el ple, ERC han destacat que, amb les seves esmenes, el text aprovat redueix l'arbitrarietat a l'hora de demanar un desnonament d'un pis ocupat: només el podran impulsar els ajuntaments -sempre a través dels jutjats- i s'evita, ha dit el diputat Pau Morales, "una inundació de demandes i obrir la porta a més control social, fractura entre veïns, arbitrarietats i possibles discriminacions".
Han votat a favor del text Junts, el PSC, Ciutadans, i finalment també ERC, que inicialment s'havia oposat a la norma.
Amb aquesta nova llei, els cossos policials preveuen que les ocupacions baixaran, perquè els procediments judicials seran més àgils, i les persones que ara paguen a les màfies milers d'euros per la clau d'un pis buit ara potser s'ho repensaran.
En tot cas, de moment, en els últims anys les ocupacions ja han anat baixant. En el cas de Barcelona, les ocupacions el 2022 han baixat un 18,5 % respecte al 2019.
Un risc per a famílies vulnerables?
La nova llei vol accelerar el procés de desnonament quan s'alteri la convivència, però entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca critiquen la norma, que veuen electoralista, i temen que s'usi contra famílies vulnerables. "Vincular ocupació amb delinqüència estigmatitza encara més les persones vulnerables desnonades i abandonades per les institucions", denuncia l'entitat.
🚨Comunicathttps://t.co/renFqSrkLE
PAH Catalanes (@pahcatalanes) February 7, 2023
Aquesta llei, que s'aprovaria demà si @socialistes_cat suma el seu vot, serviria per a instar més desnonaments
Vincular ocupació amb delinqüència estigmatitza encara més les persones vulnerables desnonades i abandonades per les institucions
També ho veuen així els Comuns i la CUP. A més, lamenten que s'assenyali els ocupes --sovint, persones vulnerables-- en lloc de posar el focus en els grans tenidors.
Pels comuns, la llei vulnera drets fonamentals i "genera molta inseguretat jurídica". "Ho han volgut fer a correcuita i amb grans titulars, però amb un efecte que serà pràcticament zero", ha apuntat la diputada Susana Segovia.
La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha assegurat que la llei "no és necessària" i ha retret a Junts i al PSC que estiguin "bloquejant" la comissió d'investigació sobre fons voltor al Parlament.
Un equip de TV3 ha conegut el cas d'un bloc de Mataró propietat de la Sareb on hi ha una trentena de pisos que fa més de 4 anys que estan ocupats. La policia local de Mataró hi ha intervingut diverses vegades per tràfic de drogues i problemes de convivència entre els veïns.
