Els alcaldes de l'1-O exigeixen que s'arxivi la causa perquè no hi ha denúncia

Els alcaldes que van donar suport a l'1-O han demanat a la fiscalia que arxivi la causa que va obrir contra ells per haver aprovat decrets a favor del referèndum.

Els fiscals tenien un màxim legal de dotze mesos per investigar 720 alcaldes. Només n'han citat a declarar una cinquantena, i no han presentat denúncia contra cap. Els advocats adverteixen que la investigació no pot continuar "ad eternum". Així ho diu l'advocada Teresa Rosell, que representa alguns alcaldes.

"Ara els fiscals només tenen dues opcions: o arxivar o presentar una denúncia o una querella davant d'un jutjat, però fonamentada."

Avui fa un any que van declarar els primers alcaldes −els d'Oliana, Pont de Suert i Mollerussa. Abans de l'1 d'octubre, ho van fer uns quants més, però després les citacions les declaracions es van aturar.

L'Estatut del Ministeri Fiscal estableix que les investigacions han de ser de "sis mesos, tret de pròrroga". Una pròrroga de sis mesos més que ja ha vençut sense que els fiscals hagin determinat si pensen continuar la investigació.

Reoberta la investigació contra l'alcaldessa de Roses

Fins ara, només l'Audiència de Girona s'ha pronunciat sobre els decrets d'alcaldia que van aprovar 720 ajuntaments per impulsar l'1-O. Diu el tribunal que "no hi aprecia" cap delicte de desobediència, perquè són només una "declaració política".

En canvi, obre una altra via per investigar els alcaldes de l'1-O. Ordena reobrir una investigació contra l'alcaldessa de Roses per determinar si va tenir un "comportament d'omissió" en no haver impedit que el referèndum se celebrés en dependències de l'Ajuntament.

L'Audiència entén que no hi ha cap acord de ple per cedir locals municipals per al referèndum, però creu que s'ha d'investigar si el fet de no impedir que finalment s'utilitzessin pot constituir un delicte.

"Em costa d'entendre que a algú se'l pugui jutjar no per acció sinó per omissió", diu l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan.

A ella, igual que a l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, la investiguen per desobediència per la denúncia de dos veïns particulars.

Dos alcaldes i un regidor investigats al Bages

Un altre cas singular és el del Bages. La jutge de Manresa va obrir d'ofici una investigació contra dos alcaldes i un regidor que havien anat als Mossos a denunciar lesions per càrregues de la policia o desperfectes als seus ajuntaments.

Un d'ells és el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, que es va fer cèlebre el 20 de setembre per haver-se plantat amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil durant els escorcolls a la conselleria de Governació.

"La jutgessa s'agafa com un clau roent a un informe de la Guàrdia Civil, i es veuen claríssimament unes ganes de perseguir-me, un ànim de revenja."

L'alcalde de Callús va caure a terra per les empentes de la Guàrdia Civil i es va fer ferides lleus. Després de passar per l'hospital, va anar als Mossos a denunciar-ho.

"Vam quedar parats i sorpresos de veure que la jutgessa anava contra nosaltres quan havíem estat nosaltres les víctimes", explica Joan Badia.

L'alcalde de Fonollosa va denunciar desperfectes a l'Ajuntament, bàsicament portes esbotzades buscant l'urna. Ara està investigat per desobediència greu.

"Això et genera molta frustració, i aquest sentiment de ser molt fràgil i que, amb tu, poden fer el que vulguin", diu Eloi Hernández.

El cas de l'alcalde de Callús ja està arxivat, perquè el fiscal no va presentar cap acusació contra ell. Els advocats de la defensa, organitzats a través del Col·legi d'Advocats de Manresa, esperen que acabi passant el mateix amb els altres dos càrrecs investigats, que estan citats a declarar de nou el mes que ve.