Els altres encausats per l'acció judicial contra el procés, més enllà dels indults
- TEMA:
- Procés català
La punta de l'iceberg de l'acció judicial contra el procés, els casos més coneguts fins ara, són els del govern condemnat pel Tribunal Suprem; la mesa del Parlament, jutjada al TSJC, i els dels Mossos i l'excúpula d'Interior, absolts per l'Audiència Nacional. També els casos al Tribunal de Comptes, i que afecta càrrecs i funcionaris dels governs de Mas i Puigdemont. I finalment, la resolució judicial que va apartar Quim Torra de la presidència de la Generalitat.
Però també hi ha centenars d'implicats per diverses causes i delictes: els més greus, els delictes de terrorisme, amb casos a l'Audiència Nacional, com el cas de Tamara Carrasco, que tot i absolta, encara està pendent d'un recurs de la Fiscalia; l'Adrià Carrasco, que va tornar de Bèlgica i ja té el seu cas arxivat. I els CDR de l'operació Judes, en llibertat però encara investigats gairebé dos anys després de les detencions.
Els més nombrosos, les persones acusades de desordres públics i aldarulls en manifestacions i talls en vies de comunicació importants, com a la Jonquera, vies de tren o l'ocupació de Tsunami a l'aeroport del Prat.
Una d'aquestes persones acusades, amb penes de presó importants, és en Joel Muñoz, per a qui la Fiscalia demana 18 anys de presó i més de 10.000 euros de multa pels delictes de dany informàtic i revelació de secrets. La Guàrdia Civil va entrar a casa seva per detenir-lo el febrer del 2018. L'acusen d'haver format part d'una operació d'Anonymous que va atacar webs del Ministeri de l'Interior i d'empreses com Indra, just abans de les eleccions imposades pel 155. Muñoz s'enfronta a una condemna important.
"Jo no vaig fer res dolent, res immoral, perquè em demanin 18 anys de presó. A quanta gent he matat? Jo crec que el meu cas està clar, com molts d'altres. Estan muntats precisament perquè la gent ho vegi i digui 'Hòstia! 18 añacos. Com que a aquest xaval li han fet això, jo em quedo quiet a casa'."
Un altre cas és el de la Maria Puig, una jove activista independentista que va participar en la mobilització de Tsunami Democràtic a l'AP-7 a la Jonquera, després de la sentència del procés. Està imputada per danys, desordres públics i atemptat contra el trànsit:
"Intenten reprimir la gent que ens mobilitzem per fer por, per desmobilitzar, perquè ens quedem a casa, perquè deixem de manifestar-nos i d'exercir els nostres drets, però no ho farem."
Com ella, hi ha unes 200 persones encausades per aquell tall. Per aquesta jove, el que busca l'Estat és reprimir qualsevol manifestació amb casos exemplaritzants com el seu.
El 2 d'octubre del 2017, la plaça del Vi de Girona es va omplir per rebutjar la violència policial. Entre la gent, un grup de bombers uniformats; 16 d'ells estan encausats, acusats de delictes de malversació de diners públics i abandonament de destí. Va ser per una denúncia d'un particular, que els va assenyalar en veure'ls passar amb els vehicles de bombers per davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Al Carles, tot i estar de baixa aquell dia, també el van imputar.
"La sensació que vaig tenir quan vaig rebre la citació i que hi havia altres companys va ser... 'Ostres, ens estan castigant pel que vam fer l'1-O. Em fa la sensació que és una mica de venjança."
Aquests són tres exemples de les persones que arrosseguen alguna causa judicial relacionada amb el procés. Però, a banda dels casos per desordres públics i aldarulls o els casos més coneguts com el del govern empresonat, la llista continua amb causes com la de l'acusació de malversació de fons públics, que porta una trentena de càrrecs públics al jutjat número 13, o la causa amb els involucrats en l'operació Volhov, tots ells assenyalats per un suposat desviament de fons per finançar el procés.
També hi havia hagut 712 alcaldes investigats per la Fiscalia per desobediència, per donar suport al referèndum. Però actualment només hi ha obertes 12 causes.
Ara que els 9 presos estan indultats, entitats com Òmnium han demanat l'amnistia per als represaliats que el procés ha arrossegat. L'entitat ha quantificat en més de 3.300 les persones represaliades des del 2017 fins ara. Ara bé, la meitat d'aquesta xifra són ferits de l'1 d'octubre i de les diverses manifestacions que hi ha hagut aquests quatre anys.
- ARXIVAT A:
- Procés català Indults