Els ancestres dels humans caminaven sobre dues cames 1 milió d'anys abans del que es creia

Fa set milions d'anys, un avantpassat dels humans es va posar dret i es va convertir en el primer bípede, un milió d'anys abans del que es creia fins ara.

Si més no, això és el que es desprèn de la recerca feta per un equip d'investigadors de França i del Txad, encapçalat per Guillaume Daver i Frank Guy, de la Universitat de Poitiers. L'estudi s'ha publicat a Nature.

Tot i que encara hi ha força debat, el consens científic situa l'inici del bipedisme fa uns sis milions d'anys i el fòssil més antic que ho mostra pertany a un homínid anomenat Orrorin tugenensis, descobert a Kènia l'any 2001.

Les noves anàlisis s'han fet amb un fèmur i dos cúbits del sahelantrop (Sahelanthropus tchadensis). Les restes s'havien trobat a la conca del llac Txad el 2001 i se'ls calcula una antiguitat d'entre 6,5 i 7,5 milions d'anys. Es creu que va ser l'últim avantpassat comú dels ximpanzés i del gènere "Homo". A part del seu nom científic, se'l va anomenar Toumaï, que en la llengua daza significa "esperança de vida".

El fèmur ja va ser analitzat per Roberto Macchiarelli i Aude Bergeret-Medina, també de la Universitat de Poitiers, on es conserven les restes. En un article publicat al Journal of Human Evolution el desembre del 2020, suggerien que aquell primat no caminava sobre dues potes.

El nou treball, en canvi, proposa que sí. La seva anàlisi s'ha fet no només estudiant i mesurant els ossos, sinó també amb tomografia computeritzada per observar la seva estructura interna. Els investigadors han assumit que tots aquells ossos pertanyen al sahelantrop, perquè eren els únics trobats en el jaciment que corresponien a grans primats.

Encara hi haurà debat

Els investigadors van comparar el fèmur i dos cúbits (ossos de l'avantbraç) amb els d'humans moderns, ximpanzés, goril·les, orangutans i alguns homínids i grans simis extingits. La seva conclusió és que el S. tchadensis s'enfilava pels arbres i hi passava un temps significatiu, però que també caminava sobre dues cames.

Una altra prova que aporten és que el foramen magnum, un orifici situat a la part posterior inferior del crani, estava situat cap al mig i orientat cap avall, i no a la part del darrera del crani i orientat cap a enrere com en els animals de quatre potes. Això indicaria, segons els autors, que el Sahelanthropus aguantava el seu cap de forma vertical.

Macchiarelli, coautor de l'article del 2020, no es mostra convençut, perquè creu que hi ha semblances amb animals quadrúpedes i perquè, segons diu, molts primats tenen alguns signes de bípede sense ser-ho.

En un comentari publicat en el mateix número de Nature, Daniel E. Lieberman, del Departament de Biologia Evolutiva Humana de la Universitat de Harvard, valora positivament l'estudi, però accepta que alguns científics no estiguin del tot convençuts per l'absència de proves que hi donin suport en altres parts del cos. I afegeix que en el fèmur analitzat no hi ha les articulacions per veure el seu encaix amb altres ossos. Però fa aquesta afirmació:

"El fèmur de sahelantrop no és la 'pistola fumejant' (la prova definitiva) de bipedisme, però s'assembla molt més a un homínid bípede que a un simi quadrúpede."

Li sembla raonable, doncs, la conclusió que aquest primat estava ben adaptat per enfilar-se als arbres, però que també es movia com un bípede.

Moltes característiques del sahelantrop són similars a les dels ximpanzés, cosa lògica perquè devia aparèixer molt aviat després que aquests i els humans divergissin. I pronostica que tot això serà objecte de debat durant molt de temps, "especialment fins que es trobin més fòssils per completar el registre evolutiu, no només dels humans sinó també dels ximpanzés".