Els anells de Neptú com mai s'havien vist gràcies al telescopi James Webb

Se sabia que Neptú, el planeta més allunyat del Sol, tenia anells, però no s'havien vist mai de manera tan destacada com ha revelat ara el telescopi espacial James Webb, que està revolucionant l'astronomia.

No són imatges gaire nítides les que ha aconseguit aquest telescopi, però sí que aporten molta informació desconeguda fins ara, com ara la dimensió dels anells que envolten el planeta.

També els núvols enormes de l'atmosfera, que formen línies de brillantor al voltant de Neptú i que són una mostra dels vents que hi ha, que es creu que poden superar els 2.000 quilòmetres per hora.

Una segona fotografia del James Webb mostra Neptú juntament amb la seva lluna més gran, Tritó, que és més lluminosa que el mateix planeta, perquè reflecteix el 70% de la llum que li arriba del Sol.

Les fotos del Voyager 2 del 1989

Que Neptú tenia anells es va descobrir el 1968, però no va ser fins que la sonda espacial de la Nasa Voyager 2 va passar a només 5.000 quilòmetres del planeta, el 1989, que es van poder fotografiar i saber com eren, tot i que forçant molt l'exposició.

És un sistema d'uns 5 anells que es creu que estan formats per partícules de gel embolcallades amb compostos de carboni, i s'assemblen més als de Júpiter que no pas als de Saturn o Urà.

Per la proximitat amb què estan fetes, aquelles fotografies tenen molta més qualitat, però no hi destaquen tant els anells com els ha mostrat ara el James Webb, malgrat que l'ha captat des de moltíssima més distància.

Ho ha pogut fer gràcies a la càmera d'infraroig pròxim que porta, que utilitza la part de l'espectre més pròxima a la llum visible i que ha revelat una imatge molt diferent de les anteriors.

Descobert el 1846, Neptú és l'últim planeta del sistema solar, té 17 vegades més massa que la Terra, és a 30 vegades més distància del Sol i triga 164 anys terrestres a fer-hi la volta.

Té una composició molt semblant a la del seu veí Urà, que és molt diferent de la dels gegants gasosos més pròxims a la Terra, Júpiter i Saturn.

El viatge etern de la Voyager 2

La Voyager 2, que es va enlairar el 1977, tenia com a últim destí precisament fotografiar i recollir dades de Neptú el 1989 abans d'endinsar-se en les profunditats de l'espai.

Des de llavors ha travessat el cinturó de Kuiper, on hi ha Plutó, que durant unes quantes dècades va ser considerat el novè planeta, però que ara es considera només un planeta nan.

Malgrat que alguns aparells han deixat de funcionar, la Voyager 2 ha continuat fins ara transmetent dades des dels confins del sistema solar, coneguts com a heliosfera, fins on arriba el vent solar, i encara ho farà durant uns quants anys.

Es calcula que d'aquí uns 40.000 anys arribarà a l'altura de l'estrella Ross 248, de la constel·lació d'Andròmeda, una nana roja que ara mateix és la novena estrella més pròxima al Sol, a uns 10 anys llum, i que llavors serà la més pròxima.

Mentrestant, el telescopi James Webb, situat a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, al punt L2 de Lagrange, està aportant nova informació amb aparells molt més moderns per avançar en el coneixement de les profunditats de l'espai.