Els animals proliferen a Fukushima: prefereixen la radiació a la presència humana
Tal com passa a Txernòbil, la zona d'exclusió al voltant de la central japonesa viu un gran desenvolupament de la vida salvatge
Més de 20 espècies animals viuen i proliferen a Fukushima, nou anys després de l'accident nuclear que hi va haver en aquesta zona del Japó. Un article publicat a la revista "Frontiers in Ecology and the Environment" mostra que, malgrat els nivells de radioactivitat, aquestes espècies s'han beneficiat de l'absència de poblacions humanes.
L'estudi l'ha fet un equip de cinc investigadors liderat per James Beasley, de la Universitat de Geòrgia (Estats Units). Durant 120 dies, 106 càmeres situades a llocs diversos van obtenir 267.000 fotografies. Es van triar tres zones: la d'exclusió, d'on les persones van ser traslladades pels elevats nivells de radiació; la de restricció, on hi ha un nivell intermedi; i les zones habitables, on els nivells de radiació són molt baixos.
En aquests quatre mesos es van obtenir 46.000 imatges de senglar salvatge. D'aquestes, més de 26.000 corresponien a la zona deshabitada, unes 13.000 a la de restricció i al voltant de 7.000 a les zones habitades. Altres espècies que sovint entren en conflicte amb els humans també són molt més abundants a la zona d'exclusió.
En aquest vídeo es poden veure algunes de les imatges:
James Beasley ha afirmat que el seu estudi "representa la primera prova que nombroses espècies salvatges són ara abundants a la zona d'evacuació de Fukushima, tot i la presència de contaminació radiològica".
Per això, Beasley ofereix aquesta conclusió:
"Basant-se en aquestes anàlisis, els nostres resultats mostren que els nivells d'activitat humana, l'altitud i el tipus d'hàbitat eren els principals factors que influïen en l'abundància d'espècies, més que els nivells de radiació."
És a dir, que malgrat els riscos de la radiació, els animals s'han beneficiat de l'absència d'humans. Altres animals també amb presència notable a Fukushima són la guineu vermella, la civeta de palmera emmascarada, la mostela, el sika -un tipus de cérvol- i l'os negre.
En la majoria de casos, el comportament de les espècies segueix els patrons que tenen habitualment. Així, l'os rentador continua tenint hàbits nocturns i els faisans viuen sobretot de dia. Una excepció són els senglars salvatges, que es mostren més actius durant el dia. Això, diuen els investigadors, pot ser degut al fet que en absència d'humans han canviat el comportament.
L'estudi no entra en l'estat de salut dels individus, però demostra que hi ha un efecte positiu en les poblacions en conjunt, com explica Thomas Hinton, coautor de l'article i professor a l'Institut de Radioactivitat Ambiental de la Universitat de Fukushima:
"La recerca fa una contribució important perquè examina l'impacte radiològic en les poblacions de vida salvatge, mentre que la majoria d'estudis previs havien analitzat els efectes en animals individuals."
Biodiversitat a Txernòbil
Els resultats d'aquest estudi van en la línia d'altres fets a Txernòbil (Ucraïna), on el 1986 hi va haver l'accident nuclear més greu de la història. Entre el 4 i 6 de març del 2019 es van reunir a Portsmouth (Regne Unit) els principals grups d'investigació que estudien la natura de Txernòbil.
Un dels investigadors, Germán Orizaola, de la Universitat d'Oviedo, va exposar algunes de les conclusions en un article a "The Conversation".
Entre altres, a la zona hi viuen ossos, bisons, llops, linxs, cavalls de Przewalski, amfibis i unes 200 espècies d'ocells.
Dintre del projecte TREE (Transferència, Exposició i Efectes) s'han obtingut durant anys fotografies amb càmeres-parany a la zona d'exclusió. Les fotografies permeten confirmar la presència de fauna abundant, amb independència dels nivells de radiació.
Segons explica Orizaola, també s'ha confirmat "l'absència general d'efectes negatius de la radiació sobre les poblacions d'animals i plantes de Txernòbil". Segons diu, "tots els grups estudiats mantenen poblacions abundants i perfectament funcionals a l'àrea".
Tot i així, el grup d'Orizaola sí que ha trobat, estudiant amfibis, respostes adaptatives i n'explica una:
"Les granotes de la zona d'exclusió són més fosques, cosa que podria protegir-les de la radiació."
Si bé les poblacions, en general, han augmentat, també s'han detectat alguns efectes negatius de la radiació a nivell individual:
"Alguns insectes, per exemple, sembla que viuen menys i estan més afectats per paràsits a zones de radiació alta. Alguns ocells també presenten danys en el sistema immune, augment d'albinisme i alteracions genètiques. En tot cas, aquestes alteracions no sembla que afectin el manteniment de les poblacions."
Tot això pot ser degut, en primer lloc, al fet que molts organismes vius són més resistents del que es creia a la radiació. Una altra és que desenvolupin respostes adaptatives. A més, l'absència d'humans podria estar afavorint moltes espècies, sobretot grans mamífers. I això fa afirmar a Orizaola el següent:
"Aquesta última alternativa indicaria que la pressió de les activitats humanes resulta més negativa a mitjà termini per a la fauna que un accident nuclear. Una visió força reveladora de l'impacte humà en el medi natural."
Per això, conclou amb aquest raonament: "Paradoxalment, ara és necessari mantenir la integritat de la zona d'exclusió com a reserva si volem que en el futur segueixi sent un refugi per als éssers vius."
