Els anomenats "fatxatubers", un altaveu en expansió de les idees d'extrema dreta

"Fachas Heroes" és una polèmica cançó que va sonar, l'any passat, en un festival de Vox. L'interpretava el youtuber Isaac Parejo, àlies Infovlogger. La seva tornada, "¡Vamos a volver al 36!", fent referència a l'inici de la Guerra Civil, va aixecar molta polseguera, fins al punt que entitats vinculades a la memòria històrica van demanar a la Fiscalia que ho investigués. La lletra, suposadament satírica, comença vantant-se que "sempre cabregem els comunistes, feministes i progres", i frivolitza amb les violacions grupals.

Fa quatre anys ja se n'havia fet un videoclip. Arrencava emulant la saga de "Star Wars". Es va difondre abans de les eleccions generals, que s'havien de repetir. Hi van participar el mateix Parejo i diversos youtubers. Avui, s'acosta al milió de visualitzacions a la xarxa. És un exemple de com aquests discursos pròxims a la dreta o l'extrema dreta penetren fàcilment entre molts joves i adolescents.

Parejo, per exemple, es defineix com un "gai de dretes", i també com "orgullosament islamòfob, perquè hi ha cultures homòfobes que no em dona la gana de respectar". Té més de 300.000 seguidors a YouTube, i Twitter li ha tancat el compte dues vegades. Una d'aquestes, per qüestionar una sentència condemnatòria a tres futbolistes de l'Arandina per agressió sexual a una menor.

El flagell del feminisme

El sociòleg Iago Moreno ha estudiat àmpliament aquest fenomen, que ell mateix ha batejat com a "fatxatubers". Assegura que a Espanya hi ha una vintena de youtubers d'aquest perfil, amb més de 100.000 seguidors cadascun. Però matisa que no tots aquests creadors de contingut s'identifiquen amb l'extrema dreta o són partidaris de Vox. De fet, n'hi ha alguns que fins i tot es defineixen com a apolítics.

"Són una mena de rebels amb causa. Però a tots els uneix la seva oposició frontal, directa, gairebé visceral, a determinades idees, com el comunisme, la immigració o, sobretot, el feminisme."

Roma Gallardo, amb 1,8 milions de seguidors a YouTube, és un dels flagells del feminisme i les polítiques d'igualtat a la xarxa. En els seus vídeos, afirma: "L'home, a Espanya, pateix violència estructural, pateix discriminació i pateix el supremacisme que s'està exercint des de l'Estat." I continua: "Si ets home, a Espanya, estàs molt fotut." Un altre perfil molt bel·ligerant és el de Sergio Candanedo, àlies UTBH (Un tío blanco hetero), amb gairebé mig milió de seguidors.

Però per què arriben d'una forma tan fàcil aquests missatges als joves? Segons Moreno, "la forma com aborden aquesta intervenció política no és la clàssica, la de l'agitació, sinó que ho fan a través de l'entreteniment. Han sabut tocar les tecles adequades i són capaços d'adaptar-se al món dels videojocs, de l'streaming, de la creació de contingut a YouTube, a Twitch, a TikTok... Per tant, presenten les seves idees d'una manera que resulta molt atractiva, és com un espectacle, molt fàcil de seguir i molt fàcil de viure col·lectivament."

Contracultura i emocionalitat

Versembrant és una cooperativa educativa que intenta fomentar la consciència crítica dels joves davant situacions de discriminació, com el masclisme, l'homofòbia o el racisme. Ho fan a través de la música i el rap. El seu fundador, l'economista Pau Llonch, fa d'educador en aquesta "escola popular itinerant" que, des de fa anys, treballa a instituts, biblioteques i centres cívics. "Constatem que hi ha una certa receptivitat a aquests discursos que qüestionen les polítiques d'igualtat. Ho hem discutit, i sí, creiem que té a veure amb aquests missatges que cada vegada tenen més ressò a les xarxes socials", afirma.

Alba Martínez, psicòloga, també forma part de l'equip de Versembrant. Considera que aquests youtubers "actuen des de l'emocionalitat, i l'emocionalitat interpel·la molt més que els discursos teòrics o molt pensats". I apunta a altres elements que ajuden a entendre la dimensió d'aquest fenomen. "Interpel·len també la individualitat, que reforça aquesta identitat durant l'adolescència. I aquesta és una etapa en què normalment et construeixes la identitat contraposant-te a l'altre, diferenciant-te de l'altre. I, des de l'instint de rebel·lia, és molt fàcil que, si el feminisme és ara mateix allò institucional, tu et posicionis a l'altre costat".

Justament, aquest element de contracultura amb què aquests youtubers revesteixen el seu discurs és una de les claus, des del punt de vista de Iago Moreno. "Al donar-li una dimensió de rebel·lia, de transgressió, a idees que tradicionalment es veien com a part del pensament conservador, aconsegueixen atraure molt més l'atenció de la gent jove. I parlen de política amb el mateix ímpetu o emoció que utilitzen, per exemple, creadors de contingut que parlen de música o d'esport", explica.

Fenomen en expansió

Aquest és un moviment "arrelat i en expansió", considera Moreno. I subratlla que l'escenari generat entorn de l'agitació antifeminista és "descomunalment més gran" que els continguts que es generen des d'espais de l'esquerra a la xarxa. De fet, si ens fixem en els partits polítics, l'extrema dreta se sap posicionar molt bé a la xarxa. A YouTube, sense anar més lluny, Vox és la formació que té més seguidors.

Com es contraresten, doncs, aquests missatges? Llonch té la percepció que "la dificultat que tenen els centres educatius de competir amb aquests discursos també té a veure amb l'abandonament de la seva funció educativa o de construcció de pensament crític, perquè cada vegada hi ha més por de parlar d'alguns temes als centres eductius." I afirma: "Això fa que a vegades s'abordin de manera fragmentària o fins i tot dogmàtica, i que els nanos puguin tenir la sensació que se'ls està adoctrinant." 

En aquest sentit, creu que "l'escola no ha de ser un espai neutre on aquests temes no es discuteixin, o es discuteixin malament", i que cal recuperar aquesta formació de pensament crític a les aules. "Per què aquest senyor diu això i per què hi ha nanos que pensen que és veritat? Discutim-ho, i donem-li temps a l'aula en aquest debat i aquesta discussió. Però si la resposta és maniquea, simplificadora, criminalitzadora..., estem perduts", assenyala.