Els aranzels de Trump, país per país: mapa i claus per entendre la guerra comercial

Donald Trump ha declarat definitivament la guerra comercial amb l'anunci d'aranzels a mig món aquest dimecres, batejat per la Casa Blanca com el "Dia de l'Alliberament".

Enmig de tanta incertesa, Trump ha reaccionat hores després de signar l'entrada en vigor dels nous aranzels. Ho ha fet a través de la seva xarxa social TruthSocial, en un missatge on assegura que el "pacient" -- en referència als EUA--. ha sobreviscut a l'operació i es recuperarà per ser "més fort, més gran i millor que mai".

"L'operació ha acabat! El pacient ha sobreviscut i s'està recuperant. El pronòstic és que serà molt més fort, més gran, millor i més resilient que mai. Fem que els Estats Units siguin grans de nou!"

La llista de països afectats és llarga --més de 200 territoris i pràcticament tots els estats del planeta--, però els gravàmens varien enormement i hi ha lletra petita.
 

A quins països se'ls aplicarà?

D'entrada, el president dels Estats Units ha aixecat un mur per a totes les importacions: un aranzel global del 10% que afecta tot el que entri als Estats Units.

A aquesta "tarifa plana" s'hi afegeix un gravamen addicional per als països que Washington considera els "pitjors infractors", és a dir, els que diu que tenen fortes barreres per als béns "made in USA".

Entre aquests països hi ha la Unió Europea, a qui se li aplicarà un 20%. Pel que fa als estats del continent que no formen part de la UE, hi ha una gran disparitat: mentre que al Regne Unit se li aplicarà el mínim del 10%, els productes suïssos rebran un impost extra del 31%.

En el mapa a continuació es pot observar com varien les taxes a escala territorial.

El Canadà i Mèxic, tot i que no formen part de la nova ofensiva aranzelària, estan subjectes a una taxa del 25% des de principis de febrer.
 

Com s'han calculat les taxes?

L'administració Trump diu que ha fet un càlcul país per país per determinar els aranzels que aquests apliquen als EUA, a partir del qual s'ha decidit la taxa nord-americana.

La Casa Blanca ha afirmat que, segons la seva anàlisi, la Unió Europea grava en un 39% els productes dels Estats Units. I, a canvi, Washington ha decidit respondre amb un 20%.

Per tot això, el president republicà ha valorat que els nous aranzels són "amablement recíprocs".

Tanmateix, un document de l'Oficina del Representant Comercial dels EUA --citat per un treballador de la Casa Blanca-- mostra que el càlcul s'ha centrat en variables que no tenen res a veure amb els aranzels de tercers països.

Aquesta és la "fórmula" que s'ha inventat Trump: s'ha dividit el dèficit comercial --els béns que hi exporten menys els que n'importen-- amb cada Estat entre les importacions. Llavors, aquest resultat s'ha dividit per la meitat i així s'han determinat els aranzels "recíprocs".

Washington parteix de la falsa premissa que si els Estats Units venen menys del que li compren a un país, és que aquest l'està estafant.

Els aranzels són impostos a la importació de productes estrangers, per la qual cosa n'augmenta el preu.

Tot i que és un error habitual pensar que és el país exportador qui acaba pagant més, en realitat són les empreses i consumidors del país receptor qui acaben assumint-ne els costos. 
 

Qui rep els aranzels més alts?

A grans trets, els països asiàtics són els que més han rebut, amb taxes que van del 24% al Japó al 46% al Vietnam, el 36% a Tailàndia o el 32% a Indonèsia.

Les taxes més altes, però, són per a Lesotho (50%), Saint-Pierre-et-Miquelon (50%), Cambodja (49%), Laos (48%) i Madagascar (47%).

El cas de la Xina és particular, ja que Trump ha anunciat un gravamen del 34% que se sumaria al 20% que ja va imposar-li a principis de març, perquè culpa el país asiàtic d'estar al darrere de la crisi del fentanil. En total, doncs, els aranzels augmentarien fins al 54%.

Un cas anecdòtic és el de les illes Heard i McDonald, un arxipèlag a prop de l'Antàrtida cobert de glaceres i habitat únicament per pingüins.

Tot i això, formen part de la llista de la Casa Blanca i els seus hipotètics productes estan subjectes a un impost del 10%. Les illes Cocos, Christmas i l'illa Norfolk, també territoris d'ultramar d'Austràlia, estan en la mateixa situació.

"Cap lloc a la Terra està fora de perill", ha resumit el primer ministre australià, Anthony Albanese.

Hi ha països que en queden fora?

Pocs, però sí. A la llista de Donald Trump no hi apareixen Rússia, Bielorússia, Corea del Nord o Cuba.

Es tracta d'estats als quals Washington ja imposa sancions i bloquejos des de fa dècades i amb els quals no manté un gran intercanvi comercial.

Tampoc hi figuren nous gravàmens per a Mèxic i el Canadà, amb els quals està immers en un procés de negociacions i un estira-i-arronsa de mesures, ja que tenen un acord de lliure comerç a tres bandes.

Tot i això, es manté el 25% per a tot l'acer i l'alumini mundial, i els principals perjudicats són, justament, Mèxic i el Canadà.
 

Quan entren en vigor?

Anirà per fases. Els aranzels del 25% als automòbils, per exemple, ja han entrat en vigor aquest dijous. Només en queden exempts els fabricants de Mèxic i el Canadà.

Es preveu que els països més afectats per la mesura siguin el Japó, Corea del Sud i Alemanya, que tenen fortes indústries de l'automoció.

El gravamen del 10% a totes les importacions començarà el 5 d'abril.

I els anomenats "aranzels recíprocs", els gravàmens a la carta segons el país, s'aplicaran a partir del 9 d'abril.

Hi ha productes exempts?

Els productes farmacèutics, els semiconductors, el coure o la fusta per a la construcció no estan afectats pels aranzels de Trump.

Alguns minerals que no es troben en sòl nord-americà, tampoc.
 

Què passarà amb l'economia dels EUA?

Trump parla d'emergència nacional i d'injustícia històrica. I ha descrit els aranzels com una eina de negociació per obligar els altres països a eliminar barreres comercials.

De totes maneres, diversos experts adverteixen que les mesures poden posar l'economia nord-americana en risc de recessió.

"Quan hi ha traves al comerç internacional, les conseqüències mai són bones", ha apuntat Judith Panadès, professora d'economia a la UAB, en una entrevista al canal 3/24.

L'economista assegura que es compraran menys productes importats tant als EUA com als països que anuncien aranzels de resposta, i que això farà augmentar els preus. Acabarà repercutint, per tant, en el consumidor final.

A tall d'exemple, un estudi del 2019 sobre les conseqüències de la guerra comercial de Trump contra la Xina durant el seu primer mandat.

L'estudi es va centrar en les empreses que importaven rentadores i va concloure que van traslladar l'alça del cost al preu final de venda.

No només això, sinó que els fabricants de rentadores als Estats Units, a les quals no afectava l'aranzel, van aprofitar l'avinentesa i també van apujar preus.

Tot plegat va provocar un efecte dòmino: altres béns complementaris del mateix sector, com les assecadores, també van augmentar el preu.

I a la resta del món?

Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, ha assenyalat a "Els matins" que l'aixecament de murs comercials pot dur a la devaluació de les monedes i, en última instància, a més inflació.

El catedràtic ha subratllat que "opcions de represàlia n'hi ha per a tothom" i aquesta nova onada d'aranzels pot ser només un primer pas.

"La conseqüència d'una represàlia generalitzada és el que ja va passar els anys 1930: la política d'empobriment del veí."

Oliver ho ha descrit tot plegat com "un nou ordre econòmic mundial que està emergint".

Judith Panadès, professora d'economia a la UAB, ha afegit que segurament Espanya i Catalunya no en surtin "especialment perjudicades", però que les economies d'Alemanya, Itàlia o Irlanda poden patir una frenada, sobretot per l'impacte en la indústria de l'automoció.