Els arxius sobre l'assassinat de Kennedy revelen que la CIA tenia una base secreta a Barcelona

La CIA, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units, tenia una base a Barcelona a la dècada dels 60. En un moment en què Washington ja havia restablert les relacions diplomàtiques amb l'Espanya franquista i els Estats Units havien establert bases militars en territori espanyol, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units era present a Barcelona i també a Madrid, entre moltes altres ciutats.

Ho ha posat al descobert la desclassificació de milers de documents relacionats amb l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy. Des d'aquest dimecres, a la pàgina web dels Arxius Nacionals dels Estats Units, la institució responsable de custodiar la documentació sobre la mort de JFK, s'hi pot consultar informació inèdita sobre el magnicidi.

En un dels documents desclassificats, els noms de Barcelona i Madrid apareixen entre un total de 90 ciutats d'arreu del món.

En un altre document, datat l'agost del 1965, també hi apareix Barcelona. És una comunicació dirigida al cap de l'estació de Madrid i al cap de la base de Barcelona i se'ls demana informació sobre algú amb el nom de Manuel Estévez Pérez.

A banda d'arxius sobre l'assassinat de Kennedy, Trump també ha promès desclassificar-ne sobre els de Robert Kennedy i Martin Luther King. En aquest sentit, en un altre document publicat s'informa les bases de diverses ciutats, entre les quals Barcelona, que s'ha identificat James Earl Gray com l'autor de la mort del reverend baptista i Premi Nobel de la Pau.

Més de 80.000 documents inèdits desclassificats

En total, els Arxius Nacionals han penjat de moment 2.182 arxius PDF que reflecteixen el clima de por que hi havia per les relacions entre els Estats Units i la Unió Soviètica, poc després de la crisi dels míssils de Cuba que va col·locar el món prop d'una guerra nuclear.

Molts dels documents mostren les investigacions per saber més sobre Lee Harvey Oswald, principal sospitós de l'assassinat de Kennedy, i intentar reconstruir els passos que havia fet durant els mesos previs a la mort del 35è president dels Estats Units.

Les primeres informacions sobre la documentació publicada indiquen que no contradiu la versió oficial sobre el magnicidi.

Un dels nets de Kennedy, Jack Schlossberg, ha escrit al seu compte d'X que l'administració Trump no ha avisat ningú de la família sobre aquesta desclassificació d'arxius.

L'historiador Fredrik Logevall, professor a Harvard i autor d'un llibre sobre JFK, ha dit a l'agència Reuters que no espera "noves revelacions dramàtiques que alterin" el que se sap ara sobre l'assassinat.

Un crim que ha generat milers de teories

Fa anys que la mort de Kennedy genera teories de tota mena. Una enquesta de l'any 2023, 60 anys després de l'assassinat, indicava que més de la meitat dels nord-americans no es creuen la versió oficial del crim i consideren que hi va haver una conspiració.

El 22 de novembre del 1963, durant una visita a Dallas, Kennedy va morir després de rebre tres trets quan passejava en un Lincoln descapotable. La versió oficial és que Lee Harvey Oswald va disparar contra Kennedy i que va actuar sol.

Hi ha, però, qui posa en dubte que darrere l'assassinat del 35è president dels Estats Units hi hagués només una persona. Algunes pistes que van seguir els investigadors assenyalaven des de serveis d'intel·ligència soviètics a la CIA, passant per cubans castristes i anticastristes, la màfia, l'FBI o els sectors més bel·licistes del Pentàgon que volien una intervenció a Indoxina.

Oswald va ser detingut hores després del tiroteig, però mai se'l va arribar a jutjar. Dos dies després de la mort de Kennedy, quan es trobava sota custòdia policial, va ser assassinat per Jack Ruby, un empresari nocturn amb vincles amb la policia i el crim organitzat.

Una promesa electoral de Trump

En el tercer dia a la Casa Blanca, Trump va ordenar desclassificar la documentació sobre els assassinats del president John Fitzgerald Kennedy, el seu germà i fiscal general Robert i el reverend i activista pels drets civils Martin Luther King. Tots tres van ser assassinats a la dècada dels 60: JFK, el 1963, i Robert Kennedy i Martin Luther King, el 1968. En canvi, no ha dit res sobre la documentació sobre Malcolm X, l'altra gran figura assassinada a la dècada dels 60.

Trump ja havia promès desclassificar els arxius sobre JFK durant la campanya electoral i, aquest dilluns, en una visita al Centre Kennedy, Trump va descriure els arxius que s'han desclassificat com a "molt interessants" i va assegurar que es publicarien sense cap mena de censura.

No és la primera vegada que es desclassifiquen arxius sobre l'assassinat de Kennedy. A finals del 2021, l'aleshores president dels Estats Units, Joe Biden, va ordenar publicar-ne més de 1.400, entre els quals hi havia teletips, informes i comunicats intergovernamentals. Encara van quedar, però, milers de documents confidencials.

Durant el seu primer mandat, Trump ja va desclassificar desenes de documents relacionats amb el pas de Lee Harvey Oswald per Mèxic, on va viatjar un mes abans de l'assassinat de Kennedy.