Els atacs de la vespa asiàtica són la major amenaça per a les abelles, segons un estudi

Els atacs de vespes velutines o vespes asiàtiques van significar un terç de les morts d'abelles els dos darrers estius en un apiari experimental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Això confirma que aquest insecte invasor té un gran impacte en el declivi que les abelles estan experimentant a diversos llocs.

L'estudi l'ha dirigit Gerardo Caja, del Departament de Ciència Animals i dels Aliments, i s'ha dut a terme dins el projecte UABee.

Es tracta d'un apiari experimental situat en una zona de bosc en el mateix campus de la UAB, format per sis ruscos poblats amb abelles ibèriques (Apis mellifera iberiensis). L'objectiu és dedicar-lo a la demostració per entrar en contacte amb l'apicultura i la biologia de les abelles, l'ensenyament i la recerca.

Això darrer està reforçat amb el monitoratge manual i electrònic, amb sensors que permeten recollir contínuament dades sobre el medi i les abelles.

L'estudi fet públic ara es va fer amb un seguiment de dos anys, entre març del 2019 i febrer del 2021. Els autors van registrar el pes i les incidències ocorregudes en els ruscos, van capturar imatges de l'activitat de les abelles i han relacionat tota aquesta informació amb les condicions meteorològiques.

Finalment, van analitzar el pol·len i la procedència del nèctar utilitzat per produir la mel.
 

La influència de la temperatura

Les dades mostren que el pes dels ruscos i l'activitat de les abelles en condicions mediterrànies periurbanes augmenta amb la temperatura a l'hivern i a la primavera, però disminueix marcadament a l'estiu i després de les collites de mel, amb mínims a l'inici de la tardor.

Però una temperatura massa elevada o massa baixa tampoc no és bona. El pecoreig, amb què les abelles obreres recol·lecten pol·len i nèctar, és màxim a 19,4°C, però disminueix molt si la temperatura baixa a menys de 7°C o augmenta per sobre dels 31°C.

Però potser la dada més destacada fa referència a l'impacte de la vespa asiàtica. Els ruscos protegits contra l'àcar varroa i la mortalitat va ser d'un 17% anual, que està per sota de la mitjana espanyola.

Però els atacs de vespes velutines van constituir l'amenaça més gran entre els mesos de juny i novembre. Aquest insecte limita la sortida de les abelles durant tot el dia i va ser responsable d'una tercera part de les baixes totals de ruscos.

Per evitar-ho, es van instal·lar arpes elèctriques com a protecció. Van abatre més de quatre velutines al dia, però també van tenir efectes col·laterals en les pròpies abelles i en altres espècies.

En tot cas, el mètode va ser efectiu. Els investigadors calculen que la instal·lació d'arpes va evitar la predació de més de 14.000 abelles el 2020.

Amb aquestes mesures, la producció mitjana de mel va ser de 13 kg per rusc i any, situada entre la mitjana espanyola (10 kg) i l'europea (15 kg).

La vespa asiàtica s'ha estès ja pràcticament per tot Catalunya. A les Terres de l'Ebre, un equip de TV3 va poder gravar l'agrressiu comportament que té amb les abelles.

Una forma de frenar el declivi de les abelles

El monitoratge amb sensors de pes, temperatura i so ha permès identificar els ruscos que tenien problemes o aquells dels quals les abelles marxaven i recuperar els eixams i reforçar-los i mantenir-los actius.

També s'ha vist que es poden prendre mesures per fer front a l'impacte de la vespa asiàtica, com explica Gerardo Caja:

"Tot indica que a Espanya i a Europa s'està frenant el declivi de les abelles domèstiques, i el nostre treball demostra que amb bon maneig i control de la nova plaga de vespa asiàtica es podria mantenir la població i la producció dels ruscos."

Les següents recerques dintre del projecte UABee permetran estudiar la metabolòmica de l'abella, els processos químics que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules del seu organisme.