Els barons del PSOE aproven per unanimitat la proposta de reforma federal de l'estat
Els barons socialistes han aprovat, per unanimitat, la proposta de reforma de la Constitució i defineixen el federalisme com l'únic punt de possible consens en el model territorial. A instàncies del PSC, la proposta reconeix, a mitges, el concepte d'ordinalitat pel que fa al sistema de finançament, però deixa fora el reconeixement de Catalunya com a nació i el dret a decidir.
RedaccióActualitzat
El PSOE ha aprovat, per unanimitat, un document a favor d'una reforma territorial perquè Espanya avanci cap a l'estat federal. La proposta, que reconeix a mitges el concepte d'ordinalitat pel que fa al sistema de finançament de les autonomies, satisfà el PSC, que destaca que el text contribueix a la millora de les relacions entre Catalunya i Espanya.
En poc més de tres hores, els socialistes han donat el vist-i-plau al text, "L'Espanya de tots", que, entre altres aspectes, inclou la reforma de l'article VIII de la Constitució per avançar cap a un estat federal de les autonomies. També proposa la supressió del Senat, reconvertir-lo en una cambra de representació autonòmica i blindar en la Carta Magna un mínim per a serveis socials bàsics.
Així mateix, s'ha recollit una de les principals demandes del PSC, la del principi d'"ordinalitat" en els termes que va establir el Tribunal Constitucional en la sentència sobre l'Estatut de Catalunya i que comporta que no sigui d'obligat compliment per part de l'Estat.
Segons va explicar divendres el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, l'ordinalitat és un "mecanisme", "cautela" o "condició del repartiment" entre les comunitats autònomes que, segons va dir "textualment" el Tribunal Constitucional, pretén evitar "que la contribució interterritorial no col·loqui en pitjor condició aquells que contribueixen respecte a aquells a qui beneficien".
"No" a la nació catalana i al dret a decidir
El document del PSOE ha bandejat dues de les propostes que centren el debat polític a Catalunya: el reconeixement nacional i el dret a decidir. Alfredo Pérez Rubalcaba ha deixat clar que el text aprovat tanca la porta a reconèixer Catalunya com a una nació, al·legant que el Tribunal Constitucional s'hi va pronunciar en contra i "quedava fora" del que descriu la carta magna, que classifica els territoris en "nacionalitats i regions".
Els socialilistes tampoc reconeixen la possibilitat de celebrar referèndums "autonòmics". El document també planteja que un Estatut recorregut només pugui ser referendat un cop hi hagi hagut sentència del Constitucional i ja amb el text modificat.
Tot i aquest dos punts, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha qualificat d'històrica la proposta de reforma constitucional. Això, sí, admet que el text és interpretable. Rubalcaba, per la seva banda, assegura que el PSC i el PSOE tenen "la mateixa oferta política".
En poc més de tres hores, els socialistes han donat el vist-i-plau al text, "L'Espanya de tots", que, entre altres aspectes, inclou la reforma de l'article VIII de la Constitució per avançar cap a un estat federal de les autonomies. També proposa la supressió del Senat, reconvertir-lo en una cambra de representació autonòmica i blindar en la Carta Magna un mínim per a serveis socials bàsics.
Així mateix, s'ha recollit una de les principals demandes del PSC, la del principi d'"ordinalitat" en els termes que va establir el Tribunal Constitucional en la sentència sobre l'Estatut de Catalunya i que comporta que no sigui d'obligat compliment per part de l'Estat.
Segons va explicar divendres el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, l'ordinalitat és un "mecanisme", "cautela" o "condició del repartiment" entre les comunitats autònomes que, segons va dir "textualment" el Tribunal Constitucional, pretén evitar "que la contribució interterritorial no col·loqui en pitjor condició aquells que contribueixen respecte a aquells a qui beneficien".
"No" a la nació catalana i al dret a decidir
El document del PSOE ha bandejat dues de les propostes que centren el debat polític a Catalunya: el reconeixement nacional i el dret a decidir. Alfredo Pérez Rubalcaba ha deixat clar que el text aprovat tanca la porta a reconèixer Catalunya com a una nació, al·legant que el Tribunal Constitucional s'hi va pronunciar en contra i "quedava fora" del que descriu la carta magna, que classifica els territoris en "nacionalitats i regions".
Els socialilistes tampoc reconeixen la possibilitat de celebrar referèndums "autonòmics". El document també planteja que un Estatut recorregut només pugui ser referendat un cop hi hagi hagut sentència del Constitucional i ja amb el text modificat.
Tot i aquest dos punts, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha qualificat d'històrica la proposta de reforma constitucional. Això, sí, admet que el text és interpretable. Rubalcaba, per la seva banda, assegura que el PSC i el PSOE tenen "la mateixa oferta política".
