Els beneficis de les empreses pugen més que els sous i disparen la inflació, segons l'OCDE

Els beneficis de les empreses han crescut més que els salaris des del 2019, i això ha estat com llançar gasolina al foc de la inflació, viu des que van acabar els confinaments i va tornar l'activitat després de l'impacte de la covid.

És la tesi de l'OCDE, que s'ha sumat a altres organismes com el BCE o l'FMI a l'hora d'assenyalar aquest fenomen, que alguns han arribat a anomenar "avarícia corporativa" o "greedflation". 

Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, en els últims tres anys, els beneficis per unitat real de producció van créixer a la majoria de països, i això indicaria que "les empreses van poder traslladar els increments de preus més enllà de la pujada dels costos laborals i dels seus proveïdors". Segons l'OCDE, aquest increment dels guanys no s'ha limitat a les empreses energètiques, i s'ha estès a d'altres àmbits de l'economia com el turisme, l'alimentació o la indústria.

L'evolució dels beneficis versus els salaris

Com a resultat d'això, segons l'OCDE, els beneficis "van contribuir de manera inusual a les pressions inflacionàries", mentre que, en paral·lel, els salaris van perdre pes en el conjunt de l'economia. En concret, els costos laborals reals van baixar a 18 dels 29 països amb dades actualitzades; només van pujar a països com el Regne Unit, Portugal, França i Lituània.

A l'altra banda, hi ha els països on els costos laborals van créixer per sota dels beneficis empresarials. 

En el cas d'Espanya, entre l'últim trimestre del 2019 i el primer d'aquest any, els costos laborals han pujat un 10%, mentre que els beneficis de les empreses (per unitat de producció) van créixer un 12,9%. La diferència és encara molt més ampla en països com Alemanya, on els marges empresarials han pujat un 24%. La mitjana d'increment dels guanys de les empreses a l'OCDE és del 21%. 

L'efecte covid va afavorir l'increment dels marges

Segons l'OCDE, aquest fenomen té pocs precedents històrics, però la pandèmia va donar peu a unes condicions molt especials que van afavorir l'expansió dels marges empresarials.

En el pic del confinament, la caiguda de l'activitat es va veure compensada per programes de suport públic, com ara els ERTOs, i ajudes i subvencions. L'economia va "preservar-se" malgrat l'impacte de la covid, gràcies en part a l'increment de la despesa pública, que va desplegar una mena de xarxa de seguretat. A més, els bancs centrals van activar els mecanismes de salvament amb una política monetària molt expansiva. Per tot plegat, quan l'activitat es va reprendre, famílies, empreses i administracions tenien prou coixí per tornar a consumir, i la demanda de productes i serveis es va disparar.

Però els problemes en la cadena de subministrament de moltes matèries primeres van limitar la capacitat de l'economia de respondre a aquesta demanda, de manera que els preus de molts productes es va disparar. Més encara en sectors i indústries que havien patit més els efectes del confinament i havien de compensar pèrdues. La guerra d'Ucraïna va reblar el clau, sobretot a Europa, on el cost de l'energia es va disparar. Segons l'OCDE, "les empreses van tenir més marge de maniobra per apujar preus perquè la seva competència també ho estava fent, mentre que els consumidors estaven disposats a acceptar els increments en un context d'inflació". L'organisme també recorda que les pujades de preus es noten molt ràpidament, mentre que negociar increments salarials és un procés molt més llarg. 

Pèrdua clara del poder adquisitiu

Tot plegat s'ha traduït en una pèrdua clara de poder adquisitiu, que en el cas d'Espanya comença a revertir-se aquest 2023, amb la frenada de la inflació dels últims mesos.

Comparat amb l'any passat, els salaris reals encara cauen, un 1,2%; és una xifra menor que països com França, amb una caiguda de l'1,8%, Alemanya (-3,3%) o Itàlia (-7,3%). De fet, segons l'OCDE, la frenada de la inflació en països com Espanya està contribuint a reduir el "forat" del poder adquisitiu, un fenomen que també es nota als Estats Units. 

Ara bé, l'acumulat des de finals del 2019 col·loca Espanya entre els països on els salaris han perdut més poder adquisitiu; un 4% de caiguda, per damunt de la mitjana de l'OCDE (-2,2%), Alemanya (-3,2%) o els Estats Units (-2,3%).

Debat teòric, conseqüències reals

L'OCDE creu que, a molts països, el creixement dels salaris comença a compensar la inflació. I no pas perquè els sous pugin molt, sinó perquè els preus comencen també a afluixar. És un debat teòric, entre acadèmics, però que pot tenir conseqüències molt reals a peu de carrer. Perquè la gran por dels governs i bancs centrals és l'anomenat efecte de "segona ronda". És el que, en teoria, va passar als anys setanta, quan l'espiral d'inflació provocada per la crisi del petroli de l'any 1973 va portar els sindicats a reclamar pujades equivalents dels salaris, que haurien alimentat una nova fase d'inflació i més estancament econòmic. La resposta a aquella espiral va ser una brutal pujada dels tipus d'interès, sobretot als Estats Units.

Més enllà del debat teòric sobre les veritables causes d'aquell fenomen, la resposta en forma d'austeritat i els seus efectes a peu de carrer, el cert és que la idea d'inflació "de segona ronda" ha quedat gravada en el discurs oficial. I és una de les obsessions dels bancs centrals, atents a l'evolució dels salaris per decidir si continuen pujant els tipus d'interès. En el seu informe, l'OCDE pren partit, descarta un efecte de "segona ronda"; per tant, dona arguments al Banc Central Europeu per repensar-se la seva estratègia i deixar d'endurir encara més el crèdit.

De fet, l'organisme va més enllà i aplaudeix les pujades de salari mínim, un 29% de mitjana en els països membres des de l'any 2020: "hi ha el temor que aquests increments contribueixin a la inflació, però els efectes són limitats", assegura l'informe. L'OCDE afirma que "la negociació col·lectiva pot ajudar a mitigar la pèrdua de poder adquisitiu i assegurar una distribució més justa del cost de la inflació entre empreses i treballadors, i evitar una espiral de preus i salaris".