Els bisbes aproven el pla de reparació per abusos sexuals que margina les associacions de víctimes

Els bisbes espanyols han aprovat aquest dimarts gairebé per unanimitat un pla de reparació a les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església que no han pogut denunciar el seu cas per diverses raons.

Ho han fet en una assemblea extraordinària de la Conferència Episcopal, la CEE, que ha donat el vistiplau a tres documents diferents: el mateix pla, els criteris per aplicar-lo i les línies de treball de l'Església en aquest àmbit.

Ho ha explicat en roda de premsa el president de la CEE, Luis Argüello, que ha afirmat que el pla és el resultat d'una feina de molts anys, i que han fet cas de les recomanacions del Defensor del Poble.

L'"obligació moral" dels bisbes

Argüello ha admès que cada diòcesi aplicarà el pla de manera autònoma, i ha assegurat que no hi ha una obligació jurídica de fer-ho, però sí una "obligació moral":

"Assumim una obligació moral i uns criteris que, després, amb principi de subsidiarietat, a cada casa s'aborden els casos, i a les víctimes els diem que hi ha una porta comuna oberta per si algú es troba amb una porta particular tancada."

En la roda de premsa han dit que la majoria de víctimes no estan associades, i han assegurat que el millor és que facin un procés per evitar revictimitzar-se en públic constantment.

Argüello s'ha referit a les crítiques del govern espanyol al seu pla, que l'ha qualificat d'"unilateral", reividicant precisament aquesta unilateralitat com un valor de l'Església com a entitat autònoma.

La roda de premsa s'ha fet abans que els periodistes poguessin llegir els tres documents, que Argüello ha assegurat que es farien públics al cap d'unes hores, després d'incloure-hi els matisos aprovats per la CEE.

Un pla "descafeïnat", opac i arbitrari

Per la seva banda les víctimes acusen la jerarquia catòlica de voler decidir de manera opaca quins casos considera reals i quins no, i voler fer-ho, a més, de manera arbitrària amb un pla "descafeïnat".

És l'acusació de Miguel Hurtado, que el 2016 va ser el primer que va denunciar els abusos per part d'un monjo de Montserrat, i que afirma que l'Església s'ha esforçat per endarrerir les solucions als abusos:

"Si l'Església catòlica realment tingués una voluntat de ser transparent, de reconèixer els errors i els crims que s'han comès i de compensar les víctimes, vuit anys després la feina ja estaria feta."

Posa com a exemple el seu cas: afirma que el monestir de Montserrat ja li ha deixat clar que a ell no el pensen indemnitzar perquè consideren que els ha humiliat públicament denunciant el cas.

Hurtado reclama a Montserrat 150.000 euros d'indemnització, i argumenta que a països com Irlanda s'han fixat indemnitzacions de fins a 300.000 euros per cada cas.

440.000 víctimes segons el defensor del poble

El conflicte ve de lluny i es va evidenciar un cop més a l'octubre, quan el defensor del poble va fer públic l'informe que xifrava en més de 440.000 les víctimes d'abusos sexuals dins de l'Església.

La CEE, presidida llavors per l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va negar credibilitat a les xifres i al contingut de l'informe, i va exigir una rectificació.

Curiosament, la CEE també va desautoritzar un informe que havia encarregat ella mateixa a un despatx d'advocats, i que va calcular en més de 2.000 les víctimes d'abusos sexuals en 1.383 casos denunciats.

En aquest sentit, el desembre van dir que la xifra màxima que estan disposats a acceptar és d'uns 800 casos d'abusos, i afirmen que només 200 d'aquests estarien provats.

Amb l'informe del defensor del poble com a base, el govern espanyol va aprovar a l'abril un pla d'indemnització de les víctimes en casos no jutjats amb un fons per pagar-ho i un acte públic de reparació.

La CEE, per la seva banda, ja va dir al novembre que no pensava participar en aquest pla si no s'ampliava a totes les víctimes d'abusos sexuals, haguessin passat o no dins de l'Església.

La pugna de la CEE amb el govern espanyol

Va ser dijous de la setmana passada que la CEE va explicar que aquest dimarts celebraria una assemblea extraordinària per votar i aprovar el "Pla de Reparació Integral a les Víctimes d'Abusos", o PRIVA.

El govern espanyol va reaccionar dos dies després, rebutjant el "pla unilateral" de la CEE afirmant que no és vinculant, no respecta les recomanacions del defensor del poble i s'ha fet al marge de les víctimes.

Per visualitzar el descontentament també de les víctimes, aquest dilluns el ministre de Presidència, Félix Bolaños, s'ha reunit amb 7 associacions de víctimes d'abusos sexuals a l'Església per exigir als bisbes que negociïn un pla conjunt.

Els casos que s'indemnitzarien són els que, perquè han prescrit judicialment o perquè l'agressor és mort, no és possible jutjar en cap jurisdicció, ni civil, ni penal ni eclesiàstica.

El govern espanyol denuncia que el pla de la CEE no és vinculant perquè només és un òrgan de coordinació i els bisbats són sobirans, de manera que cadascun podrà decidir si l'aplica o no i en quins casos.