Els bisbes espanyols, sobre la xifra d'abusats: "Ens perdem a veure qui la té més llarga"

L'informe encarregat per l'Església espanyola a un bufet d'advocats reconeix més de 2.000 víctimes d'abusos sexuals en 1.383 casos denunciats. Una auditoria que posa en dubte la mateixa Conferència Episcopal, que rebaixa els casos a 800, dels quals només en considera provats uns 200.

L'auditoria la va encarregar la mateixa Conferència Episcopal Espanyola fa gairebé dos anys al despatx d'advocats Cremades & Calvo-Sotelo, que han investigat els casos registrats a Espanya en els últims 120 anys i han advertit que, objectivament, el nombre real de víctimes deu ser molt superior.

Els bisbes han pagat 1,3 milions d'euros per un informe al qual ara no donen validesa. Dels 806 casos registrats a l'informe, els bisbes només en consideren provats 206. 

Pel que fa a la resta, 70 els consideren "no provats, però versemblants"; 280, no provats; 75, en investigació o pendents de resolució; 13, arxivats per prescripció o perquè la persona denunciada ha mort; 3 creuen que són denúncies falses, i 24 els han exclòs perquè les víctimes eren majors d'edat en el moment dels abusos.

A més, diuen que l'informe arriba molt tard --es va encarregar fa gairebé dos anys--, i que conté errors de concepte.

La Conferència Episcopal, a més, assegura que els casos d'abusos dins de l'Església suposen una proporció minoritària i residual respecte del conjunt de casos en tota la societat i, per això, només accepten participar en un procés de reparació que impliqui també la resta d'institucions i entitats socials (com escoles, clubs esportius, etc.).

Josetxo Vera, director de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola, ha tret importància a les xifres dels diversos informes perquè, ha dit, el que és important és el patiment personal de les víctimes. Però ho ha fet amb la següent frase: "Ens emboliquem per veure qui la té més llarga":

"Estic segur que no és un interès teu personal el de les xifres, que pot ser un interès mediàtic o de la cadena de televisió. Els fem mal, ja els han passat coses, ja han patit. Ja n'hi ha prou de posar xifres. Cada història, personalment. És que, si no, ens emboliquem en la cosa divertida de veure qui la té més llarga, la xifra, és clar."

No han fet pública l'auditoria sinó un informe amb les seves dades

L'informe dels bisbes on recullen les dades de l'auditoria --que no han fet pública com a tal-- l'han titulat "Per donar llum", i té més d'un miler de pàgines.

Els seus autors alerten que "no és un informe definitiu" sinó que "està viu", ja que fa referència "a un dels problemes més greus que afronta la societat i que, tristament, avui encara està ocult". Per això, diuen, "continuaran recollint dades, documents i informes i publicant-ne les seves conclusions", perquè encara hi ha feina a fer, asseguren.

Les dades de la comissió d'abusos analitzades pel bufet Cremades abasten des del 1905 fins a l'actualitat, mentre que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) només contempla els casos registrats des dels anys 1940 "per una qüestió biològica" --que les víctimes o els abusadors encara estiguin vius i n'hagin parlat--. La majoria de casos detectats van passar entre el 1960 i finals del 1980, quan el nombre de denúncies va començar a baixar.

Per la CEE, del més d'un miler de denúncies que recull l'informe Cremades, n'hi ha unes 300 de duplicades o fins i tot comptabilitzades fins a quatre cops perquè estaven incloses, asseguren, tant en informes enviats pel Vaticà com per diverses diòcesis.

Pel que fa al perfil de les víctimes, la majoria són menors d'edat que, en el 99% dels casos, van patir abusos de diversa gravetat en escoles o seminaris per part de sacerdots, religiosos o professors. També hi ha algun cas en què els abusadors eren zeladors, administratius, catequistes o responsables d'activitats extraescolars.

L'informe del despatx Cremades recomana la creació d'una comissió independent per a la reparació integral de les víctimes d'abusos que inclogui l'exigència d'una responsabilitat penal per a la persona abusadora i una reparació acordada amb la víctima.
 

Rebaixa molt les xifres del defensor del poble

L'estudi presentat pels bisbes contrasta amb l'informe que va presentar a l'octubre el defensor del poble, segons el qual un 1,13% de les persones enquestades havia patit abusos dins l'Església i, en un 0,6% dels casos, l'abusador havia estat un sacerdot. Unes xifres que els bisbes ja van minimitzar, al·legant que "la majoria d'abusos passen a les famílies".

La comissió que va elaborar aquest treball la formaven 18 professionals d'àmbits com la justícia, la psicologia i la sociologia, i la van dividir en tres àrees: la comissió d'assessors, la unitat d'atenció a les víctimes i el fòrum d'associacions de víctimes. Van atendre personalment 487 víctimes que s'hi van adreçar directament i van fer una enquesta sociològica a 8.013 persones de més de 18 anys residents a Espanya.

Com a resultat d'aquesta enquesta van sortir aquests percentatges que, extrapolats amb el nombre de persones adultes a Espanya, donava la xifra d'unes 441.000 persones que havien patit abusos en l'àmbit de l'Església, 234.000 de les quals per part de capellans.

L'informe del defensor del poble, encarregat pel Congrés, recomanava un acte públic de reconeixement i indemnitzacions econòmiques a les víctimes.

L'estudi no només assenyalava l'Església, sinó que també responsabilitzava de la situació l'Estat i les administracions públiques, que, al llarg dels anys, han permès els silencis i els encobriments i no han vetllat prou perquè aquests abusos no es cometessin.

L'Església no va voler participar en aquesta investigació.