Els boscos "se'ns moren de set i de calor": rècord d'hectàrees afectades per la sequera

Els efectes de la sequera persistent es noten sobretot als boscos de la meitat nord de Catalunya i, per primer cop, el pi roig és una de les espècies més damnificades
Actualitzat
TEMA:
Ciència

La sequera que arrossega Catalunya des de fa tres anys provoca estralls als boscos. La pèrdua de fulles, l'assecament o, directament, la mort dels exemplars en són algunes de les conseqüències.

El 2023 va ser el pitjor any per als boscos en aquests termes des que se'n tenen registres. Més de 66.500 hectàrees se'n van ressentir, el doble que l'any anterior. En total es van registrar 573 episodis d'afectació per la sequera, dels quals 165 són nous d'aquest any.

L'últim rècord havia sigut el 2012, el primer any que el projecte DESBOSCAT va recollir dades sobre aquesta qüestió, però llavors van ser 40.000 hectàrees. Aquest projecte és una iniciativa del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

El 2023 ja és l'any amb més afectació als boscos a causa de la sequera des que hi ha registres

Més terreny afectat que pels incendis

Les comarques amb més afectació són les de la meitat nord de Catalunya, principalment la Selva, el Baix i l'Alt Empordà, el Gironès i Osona. En un comunicat, el CREAF ho contraposa amb l'atenció social que generen els incendis:

"Ens preocupem molt per si els boscos se'ns cremen, però hauríem d'estar igualment preocupats perquè se'ns moren de set i de calor."

L'organització compara les 66.500 hectàrees afectades per la sequera el 2023 amb la superfície cremada en l'última dècada a Catalunya, que és de 22.000 hectàrees.

Les comarques amb més afectació són les de la meitat nord de Catalunya (3Cat)

Per comarques, el rècord d'afectació nova l'ha registrat el Baix Empordà, amb 9.230 hectàrees afectades; seguit per la Selva, amb 4.650 hectàrees; el Gironès, amb 3.320 hectàrees, i Osona, amb 2.265 hectàrees.

Són uns valors "molt per sobre" dels de les campanyes anteriors. El 2022, la comarca amb més afectació nova era el Pallars Jussà i tenia unes 2.600 hectàrees, tan sols un 28% del que ha registrat enguany el Baix Empordà. "Això posa de manifest la magnitud de les afectacions d'aquest 2023", sosté el comunicat.

A l'altra banda, comarques com la Noguera, el Berguedà, el Pallars Sobirà i l'Anoia tenen molt poca afectació nova del 2023.

 

Efectes acumulats per la persistència de la sequera

El 2022 ja va ser un any dur per als boscos, amb un impacte significatiu tant en l'extensió afectada com en la seva intensitat. Però, a causa de la persistència de la sequera, el 2023 va ser encara pitjor.

"Aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment l'any 2022 i és que, en un 60% dels casos, aquests boscos que ja havien estat afectats han mostrat un empitjorament o nova afectació aquest 2023."

L'organització explica que, per primer cop, s'ha observat un impacte considerable en les coníferes --la família d'espècies com pins, avets, cedres o xiprers--, especialment per l'afectació de la sequera en el pi roig arreu de Catalunya.

Els pins mostren per primer cop una gran afectació per la sequera, malgrat ser una de les espècies més resistents (3Cat)

Les coníferes tarden més a mostrar els efectes de la sequera que els planifolis, la família de l'alzina, el roure o el faig. Aquests arbres de seguida perden les fulles i mostren signes de patir-ne les conseqüències, mentre que els pins aguanten, però quan no poden més, moren sobtadament.

Per això, després d'aquests tres anys de sequera, el 2023 ha sigut un any especialment mortífer per a aquests exemplars.

Per tal de retirar els arbres morts dels boscos de propietat privada, la Generalitat ha impulsat una nova ajuda per impulsar-ne la tala i retirar la fusta seca, per valor de 5,2 milions d'euros.

ARXIVAT A:
Ciència Medi ambient Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut