Els busos urbans de Barcelona, dels més lents d'Europa: consulta el rànquing per ciutats

Transports Municipals de Barcelona (TMB) mou cada dia 800.000 passatgers en les seves 103 línies d'autobús. De mitjana, aquests busos circulen a una velocitat comercial de 12,91 km/h, segons dades facilitades a TV3 per l'operador.

És la xifra que s'obté de dividir el temps de viatge entre la distància recorreguda. És un càlcul, per tant, que té en compte el temps que els vehicles estan aturats als semàfors i a les parades.

Hi ha múltiples factors que determinen la velocitat comercial d'un servei d'autobús urbà. D'una banda, el recorregut. No és el mateix fer el 100% del trajecte per trama urbana, sobretot si són carrers estrets i amb semàfors, que fer-ho combinant part del recorregut urbà amb trams de carretera o autopista.

També hi té molt a veure la franja horària del dia --a les hores punta hi ha més retencions i, per tant, els autobusos circulen més lents--; el nombre de parades de la línia; la mida dels vehicles i el nombre de passatgers, ja que, com més usuaris, més temps cal perquè pugin i baixin del bus.

Xavier Flores, conseller delegat de TMB, explica a TV3 que la velocitat comercial dels autobusos "no ha de ser una obsessió", però admet que sí que és un factor important a l'hora de planificar el servei.

"La velocitat comercial ha de ser la més alta possible, però hem de buscar l'equilibri entre que l'autobús vagi de pressa i que al mateix temps pugui fer prou parades per satisfer la demanda de les àrees que cobrim".

Segons Flores, a la mateixa xarxa de TMB, de 103 línies en total, hi ha moltes diferències en la velocitat comercial segons els tipus de servei (bus de barri, línies que travessen Barcelona de mar a muntanya, serveis que van fins a l'aeroport…).

Per comprovar-ho, hem viatjat en la línia més ràpida i més lenta de Barcelona.

V15: Barcelona-Avinguda Tibidabo, la línia més lenta de Barcelona

Aquesta línia connecta el passeig de Joan de Borbó amb l'avinguda Tibidabo. És un recorregut llarg, de 12 quilòmetres, i compta amb 30 parades. El V15 té molts usuaris, un fet que incrementa el temps aturat a les parades, i transcorre completament per àrees molt denses.

Els conductors habituals d'aquesta línia asseguren que taxistes, furgonetes i autocars envaeixen sovint el carril bus. També tenen una velocitat comercial baixa les línies 39 (Plaça Urquinaona - Plaça Catalana) i V11 (Estació Marítima-Bonanova).

97: Vallbona-Passeig Fabra i Puig, la línia més ràpida de Barcelona

El bus connecta l'estació de Fabra i Puig, a Sant Andreu, amb el barri de Vallbona, a Nou Barris, un dels més allunyats del centre de la ciutat que fa frontera amb Montcada i Reixac. El recorregut és curt, amb només set parades d'anada a Vallbona i una desena de tornada a Sant Andreu.

A més, bona part del trajecte es fa per carril bus a la Meridiana en un tram amb pocs semàfors i trànsit. I, per arribar a Vallbona, agafa la C-17 i pot pujar més de velocitat.

També tenen una velocitat comercial alta les línies 46 (Plaça Espanya - Aeroport) i el 23 (Plaça Espanya - Parc Logístic).

Tarragona i Girona, líders en velocitat comercial a Catalunya

La velocitat comercial de 12,91 km/h a Barcelona es manté estable des de fa anys i no és gaire diferent de la que es registra a la majoria de les ciutats catalanes.

Tot i això, cal destacar que les línies de Girona i Tarragona són sensiblement més ràpides que les de Mataró, Barcelona o Lleida, per citar alguns exemples. En el cas tarragoní, per exemple, cal tenir present que diverses línies fan bona part del seu recorregut per vies ràpides.

Si comparem Barcelona amb altres ciutats espanyoles, veurem que la velocitat comercial mitjana de TMB també és molt similar a ciutats com Madrid, Sevilla o València. En canvi, la velocitat és força més alta a Bilbao, Palma i Saragossa.

Les ciutats del nord d'Europa registren velocitats més elevades

Roma, Madrid i Barcelona són les grans capitals europees amb velocitats comercials més baixes. Res a veure amb el que passa al nord d'Europa. Ho afirmava un informe que elaborava cada any l'European Metropolitan Transport Authorities (EMTA), una associació nascuda l'any 1998 que agrupa organismes de transport públic de 21 països europeus. En el cas de Catalunya hi és present l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Des de fa tres anys, l'EMTA ha deixat d'elaborar aquest rànquing. Consultats per TV3, l'associació explica que ja no es fa perquè hi havia molts operadors que no facilitaven aquesta dada o bé no feien servir una metodologia que permetés comparar-la amb garanties.

De fet, Xavier Flores, conseller delegat de TMB, assegura que les comparacions "són complicades" justament perquè no tots els operadors ho calculen de la mateixa manera. En el cas de Barcelona, per exemple, fan servir càlculs reals tenint en compte la geolocalització dels autobusos, però hi ha altres operadors que calculen aquesta velocitat comercial a partir d'estudis teòrics.

Tot i que l'EMTA ha deixat d'elaborar aquest rànquing, TV3 ha recopilat xifres de velocitat comercial a Europa a partir d'alguns informes o de consultes directes als operadors. Són aquestes:

Com millorar la velocitat comercial?

Tot i que TMB diu que la velocitat comercial no ha de ser una obsessió, l'operador sí que ha aplicat recentment dues mesures importants per millorar-la.

D'una banda, permet l'accés als autobusos per les portes centrals —i no només per la del conductor, com fins ara— per evitar que es formin tantes cues. D'aquesta manera, disminueix el temps d'espera a les parades.

De l'altra, TMB ha posat en circulació un vehicle que sanciona les infraccions estàtiques (parada o estacionament) que es cometin als carrils bus. És un sistema complementari a l'acció de la Guàrdia Urbana i ja ha permès sancionar, de mitjana, uns 40 vehicles diaris. Amb aquesta acció es vol evitar que els busos hagin d'anar esquivant obstacles, un fet que disminueix enormement la velocitat del servei.