Un cabirol es passeja per una zona de conreu de la demarcació de Girona
Un cabirol es passeja per una zona de conreu de la demarcació de Girona (Departament d'Acció Climàtica/ACN)
Catalunya al dia

Els cabirols, d'espècie per recuperar a plaga per controlar: s'amplia la caça a Girona

La Generalitat va promoure la presència d'aquests animals a Catalunya, que ara generen inconvenients als agricultors

Enllaç a altres textos de l'autor

Fèlix Martín

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@FelixMartin67
Actualitzat

El nombre d'exemplars de cabirols ha augmentat els últims anys en diverses comarques, com la Garrotxa i l'Alt Empordà. Això malgrat que les captures s'han multiplicat gairebé per cinc en els últims deu anys: dels gairebé 500 exemplars caçats el 2012 a la demarcació de Girona, s'ha passat a uns 2.400 cabirols abatuts el 2023.

Tot i això, no n'hi ha hagut prou per reduir-ne prou la població i, per aquest motiu, el govern ha decidit ampliar fins a finals de mes el període de caça d'aquest animal a la demarcació, tant de mascles com de femelles, amb l'objectiu d'evitar que es converteixi en una plaga.

Cabirols en un camp de les comarques gironines
Diversos cabirols en un camp de les comarques gironines (Departament d'Acció Climàtica/ACN)

L'executiu equipara, doncs, l'època en què està permès abatre cabirols a la dels senglars. Una decisió que, segons la directora territorial del Departament d'Acció Climàtica a Girona, Elisabet Sánchez, dona més marge als caçadors. Ho explicava a l'Agència Catalana de Notícies:

"Aquesta mesura permet que, quan van a fer una batuda, encara que sigui de senglars, si veuen cabirols els puguin abatre. Això en facilita el control."

Es dona el cas que, en zones on hi ha una gran població de senglars, gairebé no hi ha cabirols. És el cas del massís de les Gavarres, on només se n'han vist en un 3% de les batudes que s'han fet l'últim any.


Marxa enrere

Conegut, popularment, com a "follet del bosc", el cabirol (Capreolus capreolus) era una espècie històricament present als espais naturals del país, però va desaparèixer de Catalunya a finals del segle XIX. En les últimes dècades, en canvi, s'han emprès diverses accions per recuperar aquest animal.

Els cabirols que entren a les vinyes es mengen els brots de les fulles i els fruits dels ceps (3Cat)

Els primers 18 exemplars els van alliberar, als anys 70, en una reserva de caça de l'Alt Pallars i l'Aran. Als anys 90, ja promogut pel govern de la Generalitat, es va impulsar un pla per reintroduir cabirols a les muntanyes litorals, des de la Garrotxa i el cap de Creus fins al Montsià. I, l'any 2003, en van deixar anar al Bages.

Una dècada després, el 2013, es va iniciar un pla per fer-ne recompte, i el que va començar sent un èxit ha acabat desembocant en un creixement descontrolat. Ara, és evident que la població està plenament consolidada, va a més i provoca problemes.

En els últims anys, els cabirols s'han convertit en un maldecap per als agricultors. Els camps de fesols de la Garrotxa i les vinyes de l'Alt Empordà són dues de les zones més afectades.

A més dels danys en els conreus, cada vegada hi ha més cabirols implicats en accidents de trànsit. N'hi va haver 82, l'any 2022, a la xarxa viària de Girona.

ARXIVAT A:
Medi ambient
Anar al contingut