Els canvis al govern Sánchez: no era una remodelació, era una revolució

Gener del 2020, arrencava el primer govern de coalició de la democràcia espanyola. Ha passat poc més d'un any i mig, però els 18 mesos han semblat tota una legislatura sencera amb una pandèmia pel mig i una gestió del indults als líders independentistes qüestionada fins i tot per a algunes veus dins del mateix Partit Socialista.

Ja feia temps que el govern del PSOE i Unides Podem enviava senyals d'un alarmant desgast, que no s'havia aturat ni tan sols amb la sortida de l'executiu de Pablo Iglesias.

Pedro Sánchez era conscient que havia de fer canvis si volia recuperar les regnes i donar una nova embranzida a la legislatura, una anunciada crisi de govern que durant moltes setmanes ha estat el centre de converses a tots els ministeris. "Pocs tenen la cadira assegurada", es comentava aquests dies als passadissos de les seus ministerials. La realitat, però, ha anat molt més enllà de les previsions. Sánchez no ha fet una remodelació del seu equip, realment ha fet una autèntica sacsejada.

La sortida de La Moncloa del seu "pinyol" és tota una declaració d'intencions. No eren cap secret les diferències i discrepàncies entre Carmen Calvo i el totpoderós Iván Redondo. Un enfrontament que el president espanyol ha tancat amb una decisió salomònica, tots dos fora.

"A veces en la política, en la empresa como en la vida, además de saber ganar, saber perder, hay que hacer algo mucho más importante: saber parar." pic.twitter.com/HqPdyjca3E

— Iván Redondo Info (@IvanRedondo__) July 10, 2021

José Luis Ábalos és una altra de les víctimes. No sempre han estat fàcils els canals de comunicació entre La Moncloa i la seu socialista del carrer Ferraz de Madrid. La relació entre Ábalos i Sánchez s'havia refredat amb capítols poc reeixits com la fallida moció de censura a Múrcia. Ara, el president espanyol deixa caure el fins ara nucli dur del seu gabinet i envia un missatge evident: el seu lideratge és inqüestionable i reclama un govern unit i cohesionat, sense disputes internes.

A partir d'ara, dos noms destaquen per sobre dels altres: Félix Bolaños i Óscar López es converteixen en figures clau. El primer ja formava part de l'equip de Sánchez amb un paper destacat en la gestió dels indults o l'exhumació de Franco, el president espanyol el premia amb un ministeri que té un caràcter de coordinació. El segon és un vell conegut del PSOE, apadrinat al seu dia per Alfredo Pérez Rubalcaba. Sánchez el recupera perquè es converteixi en la seva mà dreta. Serà el "nou" Iván Redondo, un canvi aplaudit pels dirigents socialistes cansats del poder que tenia el fins ara cap de gabinet del president. 

La lectura catalana

Capítol especial té la reubicació de Miquel Iceta. Moltes quinieles l'havien situat com a portaveu o fins i tot com a vicepresident després de la remodelació. En canvi, el primer secretari del PSC s'ha de conformar amb un ministeri amb poc pes polític com és el de Cultura i Esports i l'allunya de la primera línia de negociació amb Catalunya just quan s'ha de reactivar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat i la taula de diàleg. No és cap secret tampoc que Iceta no té la millor relació amb figures importants de l'independentisme, i sens dubte això també l'ha penalitzat.

El cap de l'executiu espanyol, però, compensa els socialistes catalans amb la incorporació de Raquel Sánchez en un dels ministeris que gestiona més pressupost i més encara amb l'arribada dels fons europeus. Des de l'època de Josep Borrell, cap membre del PSC no ocupava el ministeri vinculat a l'obra pública. Un detall important, sobretot quan Sánchez no es cansa de repetir que ara a Catalunya toca gestionar el dia a dia i deixar de banda reivindicacions que només porten a un carreró sense sortida. De moment, la clau de la caixa amb milers de milions d'euros la tindrà la fins ara alcaldessa de Gavà.

Més poder municipal

El nom de Raquel Sánchez se suma al d'Isabel Rodríguez o Diana Morant. Totes tres amb característiques comunes: són dones i alcaldesses de municipis. El president espanyol busca un executiu més feminitzat i amb més presència als territoris, solucionar un dels problemes que havia detectat: el seu executiu s'estava allunyant del votant de nuclis més petits, estaven perdent el pols de l'Espanya que no formava part de les grans ciutats o capitals de província.

En total, fins a set cares noves s'estrenaran dimarts en el Consell de Ministres, amb la sensació que després de la revolució que ha anunciat Pedro Sánchez comença una nova legislatura.