Els canvis en les residències post-Covid: l'atenció sanitària de gent gran dependrà dels CAP

L'atenció sanitària de la gent gran ingressada a les residències dependrà dels centres d'assistència primària, com passa ara excepcionalment per la Covid. El govern vol impulsar de mica en mica aquest canvi, que els experts demanaven fa temps.

Fins ara, això només passava a les residències de la Generalitat de gestió directa, 17 a tot Catalunya, de les més de 1.000 que hi ha a tot el territori.

Segons el secretari d'Afers socials i Famílies, Francesc Iglesias, els departaments de Salut i de Treball ja han pactat el mecanisme que permetrà que els metges de les residències siguin reconeguts dins de l'atenció primària. Treball treballa amb l'horitzó que aquest 2020 el nou sistema ja funcioni a les 87 residències de titularitat de la Generalitat. Per a la resta, no hi ha cap compromís de data i es farà "més a futur".

De fet, aquesta integració és el que ha passat durant la pandèmia del coronavirus en una aplicació d'emergència del Pla d'acció integrada social i sanitària, ja que el sistema anterior es va mostrar absolutament insuficient per atendre les necessitats dels residents.

Fins ara, els metges dels centres portaven el control de les malalties cròniques i el seguiment dels tractaments, sense tenir accés a la història clínica del pacient, però eren els del CAP els que signaven receptes o gestionaven especialistes, és a dir, els que es feien responsables dels pacients.

Àngels Teixidor, directora de la residència Les Vetes, de Salt, assegura que això generava "moltes controvèrsies":

"Un està validant un tractament sense veure el pacient, i el que veu el pacient no té potestat per prescriure el que considera convenient. Nosaltres, ara, el pes principal el porta infermeria, el control de la cronicitat, de la diabetis, les cures, tot ho porta infermeria."

Quan, amb la crisi, la situació dels centres de gent gran es va tornar insostenible i en alguns casos, descontrolada, l'atenció sanitària de la gent gran ingressada en geriàtrics va passar a dependre directament dels CAP.

Aquesta opció fa molts anys que s'està treballant, però havia quedat aparcada, la reclamaven experts i moviments socials i de defensa de la sanitat pública. Jordi Martí Valls, metge jubilat i cofundador de Marea Blanca, assegura que fins ara no s'havia fet perquè "hi ha molts interessos al darrere", però que ara "és el moment de forçar-ho":

"Això vol dir una única història clínica, una història clínica que, a més, està coordinada amb l'hospital, entren a dintre del sistema integrat de salut. Això s'ha de passar ja, hi ha hagut mil d'excuses per no fer-ho."

A l'àrea de Barcelona, des del 2009, la supervisió del sistema públic de salut estava privatitzada i la feia Mutuam a través dels equips d'atenció residencial --els EAR--, que van quedar desbordats en arribar la pandèmia. També s'hi havia subcontractat alguna atenció d'urgències.

Segons Martí, subcontractar ha estat "llençar els diners en mans de negocis":

"No pot ser un sistema extern que, a més, no ha tingut supervisió, donat a dit, sense concurs, perquè tenien la categoria d'empresa social. No ha sigut eficient."

Respecte a la qualitat de l'assistència rebuda, hi ha diversitat en funció de la residència i de l'equip que toqués, normalment format per un metge i una infermera. Es valora positivament tenir servei d'urgències els caps de setmana, però sovint l'atenció és telefònica i hi ha pressió per rebaixar la despesa farmacèutica de les residències. De fet, el 2012, la mateixa Mutuam xifrava en un 7% la rebaixa de costos per a aquest concepte.

Les residències continuaran depenent d'Afers Socials

Tot i la prevista integració a la xarxa de l'atenció primària, les residències continuaran sota la responsabilitat d'Afers Socials, que haurà de respondre a les demandes del sector, que reclama millores.

Pels treballadors, els sous són molt baixos per la responsabilitat que tenen i per les càrregues de treball que han de suportar. Com a norma, 1 cuidador per a cada 10 residents, 15 en les que són totalment privades. Els sindicats creuen que només es pot donar bon servei amb 6 residents per treballador, ja que la mitjana d'edat supera els 84 anys i cada cop hi ha més persones que tenen més de quatre malalties cròniques i problemes cognitius.

Les ràtios es van establir el 2010 i van ser modificades lleugerament el 2012. El Departament de Treball es compromet a canviar-les de nou dins del Pla Estratègic de Serveis Socials (2020-2024), en què s'ha d'establir una nova cartera de Servei Socials, és a dir, de les prestacions a què els ciutadans tenen dret.

Pel que fa als sous de les cuidadores directes, arriba a 1.300 euros als centres totalment públics (17 de 1.073), però el conveni dels privats no passa dels 1.000 mensuals. Tot i això, segons els responsables de les residències, els sous depenen del que les residències privades i les que gestionen centres públics rebin de la Generalitat per les places concertades.

Actualment les xifres són aquestes, tenint en compte que la majoria dels residents tenen grau II o III de dependència:  

• Cost de referència plaça grau III: 1.869,41 euros mes
• Cost de referència plaça grau II: 1.749,06 euros mes
• Cost de referència plaça grau I: 1.384,88 euros mes

Des de les patronals del sector, s'estima que no es poden pagar sous més alts si no s'augmenta l'assignació per plaça. En total, la Generalitat destina a aquest concepte 772 milions d'euros i preveu augmentar-lo en 90 en 4 anys. El govern català considera que fa un esforç molt gran i que és l'Estat qui hauria de pagar el que li correspon, tal com estableix la Llei de la Dependència.

Com es paga el cost d'una plaça de residència?

A més de l'aportació de la Generalitat, els usuaris també paguen una part del cost de la seva plaça. I és que, a diferència dels serveis de salut, en serveis socials gairebé sempre hi ha copagament. A Catalunya hi ha 60.197 places de residència de gent gran, entre residències assistides i llars residència, distribuïdes de la següent manera:

- 10.269 són públiques, tot i que la majoria estan gestionades per entitats privades o d'iniciativa social:

• 5.146 de la Generalitat
• 5.123 d'altres entitats locals

- 24.778 són privades, però concertades amb l'administració

- 9.868 tenen ajuda per pagar una plaça privada

- 15.282 són totalment privades

A totes les places situades en residències públiques i concertades, el resident paga amb la seva pensió i la resta, fins a les quantitats abans esmentades, ho posa l'administració.

La irrupció dels fons d'inversió i el control de la Generalitat

Tot i això, el cert és que al sector hi ha negoci, si tenim en compte que des de la crisi del 2008 no han parat d'entrar en el sector grans empreses o fons d'inversió, com DomusVi, Eulen o Amavir. Majoritàriament, es tracta de grans centres on és més fàcil reduir costos i seduir els familiars per les instal·lacions que ofereixen.

També en aquests centres hi ha places contractades per les quals aquestes empreses reben diners públics i, segons els experts, fins que no ha arribat el coronavirus, no s'ha controlat què hi passava.

La Generalitat ha intervingut, ara, 13 residències per mala gestió, quan precisament, en una fa mesos que TV3 va destapar un cas de greus abusos sexuals a una resident.

Josep Maria Via, metge i assessor de la Fundació Edat&Vida, demana més contundència contra les males praxis:

"Si jo soc govern i em crec que soc govern, tinc clar que tinc capacitat normativa, capacitat de contractació, que vol dir que escric un contracte i que si no fas no et pago; capacitat d'inspecció i sanció. Que m'expliqui algú que, tenint totes aquestes capacitats, no ets capaç de fer que els centres facin allò que tu vols que facin, és perquè no exerceixes el teu poder adequadament."

Aquest any s'acaba la concessió de 15 residències públiques, ja no hi poden haver més pròrrogues. De cara a les noves adjudicacions, Treball canvia el sistema --deixant de banda la llei de contractes del sector públic-- per fer que el preu no sigui el factor dominant per aconseguir guanyar el concurs. I que, en canvi, sigui el projecte d'atenció a les persones el que s'imposi.

La Generalitat assegura que volen fer aquest canvi per evitar que augmenti encara més l'intrusisme d'empreses de fora del sector de la dependència.

Els models de les residències de gent gran, en qüestió

I és que la pandèmia de la Covid ha posat en qüestió moltes coses, també el model de les residències de gent gran, que són la llar de desenes de milers de persones. La uniformitat i el tractament massa estricte és el que ara es posa en dubte.

Per Astrid Lindström, consultora experta en serveis de geriatria, "que hi hagi protocols i que hagis de fer les coses en un cert temps i d'una certa manera deshumanitza l'atenció". Una de les solucions passaria per fer habitatges assistits on la gent gran tingui molta més autonomia.

Josep Martí Valls creu que així, amb els habitatges assistits, es podria donar un millor servei:

"Transformar les residències més en habitatges comunitaris amb serveis assistits, i no en magatzems de gent gran apilonada en espais inhumans."

Per això s'ha girat la mirada --una altra vegada-- cap als països nòrdics, on des de fa anys es porta terme una assistència personalitzada a les persones de la tercera edat. És el cas de Suècia, per exemple, però també del País Basc i d'alguna experiència a Catalunya.

Des del 2017, en una residència a Sant Hilari Sacalm s'organitzen per unitats de convivència de màxim 15 persones amb cuina i menjador, on fan una vida com a casa, molt domèstica, i amb uns horaris molt flexibles. Ho explica Mariona Rustullet, directora tècnica de Sumar, l'organització que porta la residència de Sant Hilari.

"No hi ha tant uns horaris marcats i una disciplina militaritzada com hi ha en aquestes residències més convencionals, per poder fer una mica el que els hi dona la gana, amb ordre però que puguin envellir tal com han viscut."

Aquí les persones grans tenen una persona de referència, una treballadora que no porta uniforme, així "es genera una relació molt d'igual a igual".

"No genera una relació jeràrquica de 'jo soc la professional i sé el que necessites i et dic el que has de fer', sinó una relació molt més de tu a tu", assegura Rustullet.

Per Astrid Linström, aquest tipus de residències més "domèstiques" permeten que les habitacions estiguin decorades de manera personal per cada usuari, amb les fotografies dels familiars, els deixen llevar i anar a dormir a l'hora que volen i participen en assemblees per triar el menjar de la residència.

Amb aquest model les persones grans se senten com si estiguessin a casa seva, i no en una mena d'hospital. Això és molt beneficiós per a la seva autonomia, "i sobretot beneficia les persones amb demències, perquè així poden entendre molt millor on estan."

El Departament d'Afers Socials també creu que aquest és el camí a seguir, tot i que s'ha de plantejar si les residències --sense arribar a ser un centre sanitari-- han d'estar més medicalitzades per atendre uns usuaris cada vegada més grans i amb més patologies.

Hi ha veus que plantegen també solucions intermèdies, perquè les residències siguin l'últim recurs i aposten per l'atenció domiciliària. Josep Maria Via, assessor de la Fundació Edad&Vida:

"Les nostres generacions ens voldrem quedar a casa. No ens voldrem moure de casa. Ja avui en dia, i més en el futur, la tecnologia, la digitalització, l'arquitectura, la domòtica, els serveis socials i sanitaris, permeten quedar-te a casa durant molt temps, el que passa és que s'ha de prioritzar la política i el pressupost per a l'atenció domiciliària."

El que és ben clar és que els temps estan canviant també per al model de residències, tal com conclou Mariona Rustullet, de Sumar:

"El que tenim molt clar és que els nous usuaris, els nous clients de les residències, quan arriben als centres si no els atenem d'una altra manera no s'hi voldran quedar, ja no podrem cobrir-los només les necessitats, sinó també ens hem de centrar en les seves preferències. I aquest és el gran canvi de paradigma."