Els casos de bullying augmenten: comencen a l'escola i continuen al mòbil

"Pràcticament tots els assetjaments són híbrids i es traslladen del món físic al món virtual constantment." Són paraules del cap de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra, Guillem Goset, en una entrevista amb TV3. La seva afirmació va acompanyada de dades: els casos d'assetjament han pujat al carrer i a casa, que és on més es fan servir les pantalles.

En espais oberts, entre gener i setembre del 2021, hi ha hagut 15 fets més que el 2020, amb un 35% d'augment. Les xifres són similars si la comparació la fem amb el 2019, quan encara no havia aparegut la Covid.

També han anat pujant els fets relacionats amb l'assetjament escolar que es produeixen a casa, el lloc on el mòbil és més protagonista. El 2019 se'n van registrar 23, el 2020 van pujar a 28 i aquest 2021, comptant només els primers 9 mesos de l'any, ja se n'han registrat 24 casos.

Gir en l'estratègia contra el bullying

Els entorns on hi continua havent més assetjament escolar són, però, l'institut (33,6%) i l'escola (25,7%), seguits del carrer (25,3%). Un 14% dels casos es produeixen al domicili, a través de les pantalles, però els Mossos alerten que sovint es tracta d'un assetjament híbrid. És a dir, que no acaba a l'escola sinó que continua, a través del mòbil, quan la víctima arriba a casa.

Per això la policia catalana ha fet un gir en l'estratègia de conscienciació a les escoles i, des d'aquest curs, posa més l'accent en el ciberassetjament.

Des de principis del 2019 i fins al 30 de setembre del 2021 s'han instruït 332 casos per assetjament entre iguals que han generat 529 fets. Un total de 599 persones han estat denunciades.

L'objectiu és, en primer lloc, que disminueixin els casos i, en segon lloc, que es denunciïn tots els que es produeixin. Per això els Mossos fan xerrades en escoles i instituts, en què busquen conscienciar els joves i advertir-los que els agressors paguen les conseqüències dels seus actes, perquè poden estar delinquint.

"L'objectiu és dotar-los d'eines que els permetin detectar, des del primer moment, les conductes discriminatòries i les situacions d'assetjament entre iguals", asseguren des de la policia catalana. Els Mossos d'Esquadra prioritzen aquestes xerrades en adolescents, però també en infants d'entre 9 i 10 anys.

L'assetjament entre iguals consisteix en la persecució física i/o psicològica que es fa contra un/a nen/a o adolescent, a qui es tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció negativa i intencionada situa la víctima en posicions de les quals difícilment pot sortir pels seus propis mitjans.

"No és una acció individual, sovint hi participa un grup, i a més, cal trencar el silenci dels que callen i es giren d'esquena a aquesta situació."

"La necessitat de cuidar la privacitat"

Hem estat presents en una sessió que la policia ha impartit en una classe de 1r d'ESO d'un centre educatiu de Mataró. L'agent que ho lidera, Daniel Teixas, assegura a TV3 que insisteix molt sobre "la necessitat de cuidar la privacitat, per exemple a l'hora de penjar imatges, perquè un cop són a la xarxa costa molt retirar-les". També els explica que no s'ha de "parlar amb desconeguts" a través d'internet.

Teixas explica que el que més pregunten els nens són "les conseqüències" per a les persones que assetgen:

"Que sàpiguen que poden venir a parlar amb nosaltres i que la persona agressora pot tenir alguna conseqüència."

El Víctor Baena, de 12 anys, és un dels nens que han participat a la xerrada i, en acabar, diu que "hem d'anar amb compte amb bromes que a tu et poden semblar bé, però potser a la persona no". Reconeix que, en alguns casos, ell i els seus companys "han frenat algunes conductes" que poden haver fet mal a algú. "Si a algú li fan bullying, ho ha de dir als seus pares", conclou.

La Marta Delgado, per la seva banda, creu que la sessió pot servir perquè "no hi hagi tant de bullying". Creu que la persona a qui fan bullying "es deu sentir decebuda, perquè sent que no està sent la persona que vol". I afegeix que "perquè no es faci més gros, s'ha de parlar amb una persona adulta".

Aquesta nena de 12 anys també considera important donar un toc d'atenció als agressors: "Si jo faig bullying a una persona, algú m'ha d'avisar que li estic fent mal a aquella persona, perquè jo pugui parar".