Els CDRs: dels talls de carretera a l'acusació de rebel·lió
Membres d'aquests comitès nascuts amb el referèndum neguen que siguin violents i denuncien que hi ha provocadors infiltrats
Van néixer amb l'objectiu de defensar les urnes per evitar que s'impedís fer el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, i es van organitzar per barris i per pobles sota el nom de Comitès de Defensa del Referèndum, CDRs.
Van custodiar paperetes, urnes i col·legis electorals i s'hi van quedar fins i tot a dormir la nit anterior per garantir que estiguessin oberts l'endemà. Passada la votació es van adaptar el nom: van continuar dient-se CDRs, però canviant "referèndum" per "república".
Sense jerarquia
Organitzats en assemblees sense jerarquia i sense estructura estable, han fet botifarrades, marxes lentes, caminades, xocolatades i molts altres tipus d'accions, com talls de carreteres i autopistes. Ja van actuar durant la vaga del 3 d'octubre i van tornar-hi durant la del 8 de novembre.
Notícia relacionada: Els CDRs aixequen les barreres al peatge de l'autopista C-32 a Sitges
Membres d'aquests comitès han assegurat a TV3 que són un moviment no violent, però admeten que han fet accions més agosarades per cridar l'atenció:
"Aquesta etiqueta és una manera de criminalitzar un moviment que és totalment pacífic i que l'únic que volem és defensar la república i tirar endavant un projecte de país."
"Sí que és veritat que hem passat a fer accions una mica més per visualitzar el que volem."
La xarxa dels CDR ha crescut com una taca d'oli: actualment ja n'hi ha 384, que es comuniquen sobretot per les xarxes socials. Els seus membres neguen que depenguin de la CUP ni de cap altra organització política.
Notícia relacionada: Els CDR: què són i com s'organitzen els comitès que van protagonitzar el 8N
Infiltrats i criminalitzats
Els seus components han optat per tapar-se la cara amb caputxes, perquè en les darreres accions se senten criminalitzats, després que, des de diversos àmbits polítics i mediàtics, se'ls hagi volgut comparar amb la "kale borroka" basca.
En aquest sentit, els membres dels CDR denuncien que hi ha intents d'infiltració per alternar el seu funcionament i convertir-lo en violent:
"A tot arreu hi ha infiltrats, d'una banda per obtenir informació, algunes vegades n'hem detectat, i els hem fet fora, i d'altra banda, a les manifestacions, per generar violència, tensió i provocar que passi el que l'estat vol que passi, que és que ens enfrontem de la manera que ells identifiquen com a violència."
Rebutgen els actes violents que els han atribuït en diferents moments, com ara una explosió que hi va haver aquest dilluns en un concessionari automobilístic del barri de Sarrià. I asseguren que criminalitzar-los no els debilitarà, sinó que els reforçarà.
Notícia relacionada: El CDR de Vic es desvincula dels ninots penjats a la C-17 i condemna l'acció
"Busquen cridar l'atenció"
Els experts en moviments socials i en drets humans consultats per TV3 neguen que les accions dels CDR siguin actes de violència.
És el que afirma Anaïs Franquesa, advocada del centre de defensa dels drets humans Iridia, i Jordi Mir, professor del Centre d'Estudis de Moviments Socials de la UPF:
Anaïs Franquesa: "Un tall de carretera no busca destruir la democràcia, l'estat de dret, i atemptar contra els fonaments bàsics. El que busca és cridar l'atenció sobre un fet concret mitjançant una acció de protesta."
Jordi Mir: "És possible que en determinats moments la violència aparegui, perquè hi ha el conflicte, i quan hi ha conflicte és fàcil que hi hagi violència. Però jo diria que la idea que hi ha darrere de tota la actuació que hem vist fins ara és la de la no violència."
Els CDR es diferencien de l'Assemblea i Òmnium perquè l'organització és completament horitzontal, sense presidents ni líders. Segons Franquesa, això fa que siguin més difícils de perseguir.
"És difícil en moviments horitzontals, en què no hi ha líders emblemàtics a qui criminalitzar, és més difícil de perseguir. Això també ho veiem amb el 15M, per exemple."
Accions directes, com al 15M
Les comparacions amb el 15M són inevitables. Segons Jordi Mir, els CDR, igual que els que ocupaven les places, fan accions directes:
"Ara no apareix una nova entitat que diu com s'han de fer les coses, sinó que apareix una entitat que farà les coses. Els CDRs no només diuen què s'ha de fer, no és allò de "president, posi les urnes", sinó és allò de "nosaltres posarem les urnes"".
La incògnita ara és si aquesta activitat constant es podrà mantenir sota la lupa de la fiscalia, ara que la de l'Audiència Nacional ha decidit actuar-hi en contra perquè considera que se'ls pot acusar de rebel·lió perquè diu que hi ha voluntat de "subvertir l'ordre constitucional".
Notícia relacionada: Talls a les carreteres contra els empresonaments d'independentistes