Els científics denuncien que no es prohibeixin els raticides que maten espècies protegides

El cas d'una desaparició va portar a una investigació per trobar-ne el culpable. Em refereixo a la desaparició del duc, el rapinyaire més gran d'Europa, una espècie protegida, que es va extingir de moltes comarques de Catalunya. El Grup de Naturalistes d'Osona (GNO-ICHN) va començar a indagar i va descobrir que la causa més directa eren els rodenticides, els verins mata-rates més utilitzats. 

"A partir anys 90 vam detectar que la població ducs anava desapareixent de manera silenciosa, no sabíem què passava." En tenien detectades 40 parelles, que van arribar a zero el 2015 a Osona.

La desaparició silenciosa d'un depredador majestuós

"Eren just els anys en què va començar a augmentar l'ús d'aquests productes químics." En Carles Martorell, enginyer agrícola i naturalista del GNO-ICHN, va encapçalar el projecte de recuperació d'aquests animals imponents a la comarca, a partir del 2019. Però la seva sorpresa va ser que els exemplars alliberats morien al cap de molt poc, alguns només duraven tres mesos.

Com que estaven marcats amb GPS, podien seguir fins al més petit moviment que feien, i així van arribar al fons de la qüestió. "La nostra primera sorpresa va ser descobrir que tots tenien predilecció per alimentar-se anant a les granges a buscar rates. I després, al cap de poc, els trobàvem morts o ferits amb hemorràgies internes i externes." 

En van analitzar els cadàvers i gairebé tots tenien raticides anticoagulants en el seu organisme. Alguns en quantitats altíssimes. 

Els depredadors es mengen la rata, que pot haver estat menjant i acumulant rodenticides durant dies i setmanes, perquè és un verí que no actua immediatament, i la rata es converteix en una bomba mortífera per a l'animal caçador, com remarca Martorell:

"Hem pogut demostrar que 2 de cada 3 morts van ser directament per intoxicació per anticoagulants." 

Però els que no van morir directament pel verí, perquè no tenien dosis tan altes com per matar-los directament, van morir atropellats o per col·lisió amb línies elèctriques, per exemple, perquè el rodenticida els havia minvat les capacitats per volar. 

Algunes granges, gràcies a l'assessorament del grup, han decidit abandonar els raticides anticoagulants. A Roda de Ter, precisament, aquests naturalistes i biòlegs fan un estudi per provar sistemes alternatius. 

Perquè si bé aquests raticides són els més utilitzats a tot el món, hi ha altres maneres de mantenir a ratlla les rates. 

"El primer és mantenir les instal·lacions netes" diu Roger Vila, biòleg de l'empresa de control de plagues Bionet:

"I el més important és afavorir els depredadors que es mengen les rates. Quin sentit té matar òlibes i ducs amb raticides, quan són els millors eliminadors de rates?"

L'exemple el tenim en una granja de Roda de Ter on hi han trobat una parella d'òlibes nidificant, on durant el període de cria, només en un mes i mig, han menjat més de 300 rates. "Aquest efecte no l'aconsegueix cap verí", diu Vila. 

Tot i això, aquí, estan testejant alguns productes nous, que no són anticoagulants, per assegurar-se que aquests no afectaran la fauna salvatge. "Dels productes anticoagulants se n'ha fet un abús. Es tira a dojo sense pensar en el devastador efecte que té sobre la biodiversitat". 

Europa ha tornat a ajornar la llei per prohibir-los fins al 2027

El problema és que no hi ha una llei que prohibeixi els verins anticoagulants. Bé, sí que hi és, però Europa no fa més que donar-li moratòries. 

"El que s'hauria de fer és prohibir-los!" 

Ho diu amb rotunditat Joan Real, director de l'Equip de Biologia de Conservació de la UB i coordinador del Centre de Monitoreig de la Biodiversitat de les Muntanyes Mediterrànies, IRBio. I afegeix que els raticides anticoagulants poden matar també fauna domèstica, gossos i gats, si es mengen una rata que hagi ingerit el verí. De fet, és una de les causes més comunes de mort de molts animals de companyia. 

"És una barbaritat el dany que causen. Estan acabant amb espècies fins i tot en risc extrem d'extinció com el turó!" Es refereix a un mamífer depredador que està al límit de la seva existència. 

Segons Salvador Salvador, investigador de la Universitat de Girona que treballa en el programa de recuperació de l'espècie, "no se sap ni quants n'hi ha, però podrien ser-ne unes poques desenes". I amb aquest panorama, van començar a estudiar els turons que trobaven morts. 

Molts, aparentment, havien mort atropellats, almenys això semblava en un inici. "Quan els vam analitzar, de 13 animals, 11 tenien dosis altes de raticides".

"Clarament, es fa molt tard a prohibir-los. Està tan demostrat el mal que fan, que és una necessitat acabar amb el seu ús"

És el que diu un altre expert que ha comprovat de primera mà el mal que fan, l'ambientòleg de l'organització Galanthus Natura Sergi García. 

Es tracta d'un equip especialitzat en flora i fauna que des de molts anys tira endavant amb èxit projectes de recuperació d'espècies en entorns urbans. "Ens trobàvem gamarussos, òlibes (rapinyaires nocturns) i fins i tot eriçons morts. Quan els analitzàvem descobríem que era pels rodenticides anticoagulants." 

Però ara els alliberen amb més tranquil·litat, perquè l'Àrea Metropolitana de Barcelona acaba de decidir eliminar-los per a tractar les plagues de rates de la cinquantena de parcs i jardins que gestiona. 

Ara, en lloc de tirar-hi els anticoagulants, fan un cens de caus de rates i, un cop localitzats, hi dipositen a dins els nous verins, que no són anticoagulants, i tapen l'entrada per evitar que altres animals s'ho mengin. 

Ara bé, com està fent el Grup de Naturalistes d'Osona, també estan testant aquests nous productes que acaben de sortir al mercat. 

"De moment estem fent una prova pilot, però ja hem vist que els eriçons crien. Això ja n'és una prova"

Isabel Martín és la tècnica de gestió de Parcs i Platges de l'AMB, enginyera agrícola, ha recopilat prou proves que els rodenticides anticoagulants són un perill com per tenir clar que s'han d'enretirar per sempre. Però de moment són, per desgràcia, una excepció. 

"Ens agradaria que altres ajuntaments i administracions seguissin el nostre exemple, perquè no podem acabar amb el problema de les rates generant-ne un de molt més gran, fent un dany tan enorme a la biodiversitat"