Els ciutadans de Barcelona residents a la zona alta viuen vuit anys més que els del Raval
L'esperança de vida de les persones que viuen en barris amb un nivell econòmic més alt és de 81 anys, mentre que per als dels barris més humils és de 73.
RedaccióActualitzat
Els ciutadans de Barcelona que viuen a les zones amb un nivell econòmic més alt, com ara Sant Gervasi, viuen vuit anys més que els residents del Raval. L'esperança de vida de les persones que viuen a la zona alta de Barcelona és de 81 anys, mentre que per als dels barris més humils és de 73. Aquesta desigualtat és el que estudiarà el projecte europeu "Sophie", que considera que "les desigualtats en salut són diferències evitables i injustes, determinades per les circumstàncies en les quals les persones dels diferents grups socials neixen, treballen i envelleixen".
Els investigadors que participen en l'estudi, que procedeixen de nou països, han constatat també que, a Catalunya, el risc de tenir una depressió o ansietat és quatre vegades superior en una dona a l'atur i sense estudis que en un home directiu o professional.
Per dur a terme el projecte, finançat per la UE i en què també participen la Universitat Pompeu Fabra i Càritas Diocesana de Barcelona, s'ha començat a recollir informació a través d'entrevistes individuals i de grups. La investigadora principal del projecte "Sophie", Carme Borrell, ha explicat que la investigació, que està previst que s'acabi el 2015, vol aportar proves sobre com les polítiques estructurals, com les referides a habitatge o feina, i la planificació macroeconòmica tenen un impacte sobre les desigualtats en salut i influir amb això en la planificació i aplicació de les polítiques públiques.
L'estudi també preveu comparar situacions entre països, per exemple, en polítiques de gèner, immigració o fiscalitat, i, entre altres, estudiar l'impacte de programes concrets.
Els investigadors que participen en l'estudi, que procedeixen de nou països, han constatat també que, a Catalunya, el risc de tenir una depressió o ansietat és quatre vegades superior en una dona a l'atur i sense estudis que en un home directiu o professional.
Per dur a terme el projecte, finançat per la UE i en què també participen la Universitat Pompeu Fabra i Càritas Diocesana de Barcelona, s'ha començat a recollir informació a través d'entrevistes individuals i de grups. La investigadora principal del projecte "Sophie", Carme Borrell, ha explicat que la investigació, que està previst que s'acabi el 2015, vol aportar proves sobre com les polítiques estructurals, com les referides a habitatge o feina, i la planificació macroeconòmica tenen un impacte sobre les desigualtats en salut i influir amb això en la planificació i aplicació de les polítiques públiques.
L'estudi també preveu comparar situacions entre països, per exemple, en polítiques de gèner, immigració o fiscalitat, i, entre altres, estudiar l'impacte de programes concrets.
