Els colpistes del Níger acusen França de preparar un "contracop"

El grup de militars colpistes que han dirigit i protagonitzat el cop d'estat al Níger aquest dilluns han acusat França de preparar una intervenció militar per desallotjar-los del poder.

La junta militar que ara té el poder al Níger acusa també París d'haver actuat amb duresa desproporcionada contra els manifestants que aquest diumenge van mirar d'irrompre al complex de l'ambaixada de França a la capital, Niamey.

Fonts properes a la junta militar havien afirmat que la guàrdia de seguretat francesa va disparar foc real contra els manifestants. París assegura que només es van fer servir gasos lacrimògens.

Aquest dimarts França ha anunciat que comença a evacuar ciutadans civils francesos que són al Níger, entre 500 i 600: ho ha fet públic la mateixa ambaixada al país, que ha convidat a altres ciutadans europeus que vulguin marxar que aprofitin els avions francesos. Itàlia també ha dit que envia avui mateix un avió a Niamey per repatriar nacionals i europeus. 

"Davant del deteriorament de la situació de seguretat al Níger, i aprofitant la relativa calma a Niamey, França s'està preparant una operació d'evacuació per via aèria des de Niamey."

Des del Quai d'Orsay, s'ha negat categòricament que França estigui darrere un pla per restituir militarment el president legítim del país, Mohammed Bazoum, captiu a la residència presidencial arran del cop de l'actual home fort del país, el general Abdourahamane Tchiani.

Bazoum ha pogut parlar per telèfon amb diversos líders occidentals i en les últimes hores s'ha fet pública una foto seva amb el president del Txad, desplaçat a Niamey per buscar una solució a la crisi.

La CEDEAO, disposada a intervenir-hi militarment

El president txadià, de fet, ha viatjat al Níger en qualitat de representant de la Comunitat d'Estats de l'Àfrica Occidental, la CEDEAO. Si França ha negat estar darrere la preparació de cap resposta militar, la CEDEAO ha posat damunt la taula un ultimàtum a la junta colpista.

Si no reculen i abandonen el poder, tropes multinacionals dels seus 15 membres podrien mirar de forçar una sortida militar. La CEDEAO ha deixat clar que no pensa tolerar més cops d'estat com els que s'han consolidat a Guinea Conakry, Mali o Burkina Faso.

De fet, no seria la primera vegada que l'aliança africana envia tropes a un país per apuntalar els governs escollits amb sistemes democràtics.

Ja ho va fer a Gàmbia el 2017 o a Guinea-Bissau fa un any. En tots dos casos, va restaurar els presidents derrocats. El Níger, però, és un país molt més extens i estratègic i la situació geoestratègica també ha canviat els últims anys, amb els països amb colpistes al capdavant posant-se a l'orbita russa i la resta de la regió mirant cap a Occident.

De fet, les juntes de Mali i Burkina Faso han fet un comunicat conjunt assegurant que "qualsevol intervenció militar contra Níger equivaldria a una declaració de guerra contra ells" i que estan disposats a "adoptar mesures d'autodefensa per ajudar a les Forces Armades i al poble nigerí". 
 

Bases militars de França, els Estats Units i Itàlia

França té al Níger una base amb entre 1.000 i 1.500 militars; els Estats Units també disposen d'instal·lacions militars amb uns 1.100 efectius; Itàlia hi té un contingent d'uns 300 militars i la Unió Europea hi té desplaçats entre 50 i 100 efectius amb missions d'entrenament.

El rol de França en aquesta crisi és crucial: París veu com un aliat clau en la lluita contra el jihadisme i en el manteniment de l'estabilitat pel subministrament d'urani s'escapa de la seva influència.

L'empresa pública francesa que gestiona tres mines d'urani i supervisa el cicle del combustible nuclear forma part del paisatge del Níger.

El país que ha fet bandera de l'energia nuclear treu de les mines del Níger un 15% de l'urani que crema als seus reactors nuclears. Un subministrador que va al darrere d'altres països com el Kazakhstan o l'Uzbekistan.

Diversos països europeus i entitats supranacionals han anunciat la suspensió dels programes d'ajuda al Níger. I Rússia --cal no oblidar que molts manifestants en favor dels colpistes han fet onejar la bandera russa-- fa una crida a la calma, mentre que París no descarta que Moscou sigui al darrere del cop.