Els companys de Franco a Mingorrubio: Carrero Blanco, Arias Navarro o Trujillo

La mòmia de Francisco Franco l'enterraran aquest dijous al cementiri de Mingorrubio, el barri de Madrid creat pel dictador al voltant del palau d'El Pardo.

Al primera hora del matí al cementiri ja hi havia una forta presència policial, en previsió de l'arribada, i de la missa familiar que hi celebrarà Ramón Tejero, fill del tinent coronel colpista Antonio Tejero:

Arriben una dotzena de corones de flors vermelles i grogues al cementiri de Mingorrubio, on acabaran les restes de #Franco. La del mig de la foto: "Barcelona con Franco siempre".#exhumacionFranco pic.twitter.com/BjVyugPegp

— Gerard López i Fageda (@Gelopezfageda) October 24, 2019

En aquest cementiri hi ha enterrats destacats personatges del seu règim, el franquisme, com és el cas del seu últim president del govern, Carlos Arias Navarro.

També hi ha l'almirall Luis Carrero Blanco, mort per ETA el 1973 quan era president de l'executiu i que va ser substituït per Arias Navarro.

També força ministres dels seus governs, com ara Demetrio Carceller, Nemesio Fernández Cuesta, Pedro Nieto Antúnez o Félix Álvarez-Arenas Pacheco.

Franco compartirà cementiri amb un altre dictador que es feia dir "generalíssim": Rafael Leónidas Trujillo, que va governar la República Dominicana del 1930 al 1961.

Trujillo és recordat com el responsable d'una de les dictadures més sanguinàries de la història de l'America Llatina, amb desenes de milers de morts.

Entre altres massacres, el 1937 va ordenar assassinar tots els haitians que havia al país, i els van identificar fent-los dir "perejil", paraula difícil de pronunciar per a ells.

Les xifres no són clares, però es calcula que en pocs dies l'exèrcit de Trujillo va matar entre 13.000 i 40.000 persones.

Trujillo va ser assassinat el 1961, i el seu cadàver va acabar a Mingorrubio el 2009, després d'haver estat enterrat durant anys al cementiri del Père Lachaise, de París.

Altres personatges il·lustres

Al cementiri també hi ha enterrats l'arquitecte Luis Gutiérrez Soto, autor d'alguns dels edificis icònics del règim franquista, i José Banús, promotor del Valle de los Caídos.

Del període postfranquista també hi ha alguns personatges il·lustres: el jurista assassinat per ETA Francisco Tomás y Valiente o el ministre Francisco Fernández Ordóñez.

Barri al voltant d'El Pardo

Mingorrubio és un sector del barri d'El Pardo fet construir per Franco per allotjar-hi la seva guàrdia personal. També hi ha casernes de la Guàrdia Reial, la Guàrdia Civil i el Ministeri de Defensa.

Espera al cementiri on acabarà #Franco, a Mingorrubio, una colònia militar creada pel mateix dictador per acollir la seva guàrdia pretoriana. Atenció als noms dels carrers: C/Armas, C/Almenas, C/Murallas, C/Fortín, C/Heroismo, Fortaleza, Regimiento... pic.twitter.com/ndK3ZL8ZGf

— Gerard López i Fageda (@Gelopezfageda) October 24, 2019

El Pardo, que és a pocs quilòmetres al nord del centre urbà de Madrid, està relacionat amb la monarquia espanyola des del segle XV i es va annexionar al municipi de Madrid el 1950.

Franco va convertir el palau reial en la seva residència després de la guerra civil, i al seu voltant ara hi viuen unes 3.000 persones.

Al cementiri hi destaquen els panteons de famílies espanyoles poderoses, com els López Madrid, els Alcocer o els Cortina.

I, evidentment, el panteó dels Franco, que és de titularitat pública, i és on hi ha enterrada la seva dona, Carmen Polo, i altres membres de la família.

Panteó de la família Franco, al cementiri de Mingorrubio