Els comptes de La Bressola: quina és la situació financera de l'escola, ara en perill

"50 dies per salvar 50 anys d'història de La Bressola" va ser la fórmula de xoc de Guillem Nivet, president de la xarxa d'escoles immersives en català de la Catalunya del Nord. El 14 de gener, La Bressola detallava la seva delicada situació.

L'entitat, que agrupa 7 escoles maternals i primàries i dos col·legis de secundària, no disposava de prou recursos per acabar l'any escolar. Concretament, en roda de premsa, fixava el mes de maig com "la ruptura de liquiditat" i la impossibilitat de pagar salaris i factures. L'objectiu era clar, demanar 200.000 euros a cada una de les dues institucions pròpies: el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la Regió Occitània.

El pressupost anual d'aquesta xarxa d'escoles nord-catalanes s'eleva a 4,5 milions d'euros per 1.100 alumnes (de 2 a 15 anys) i 110 treballadors. D'aquests 4,5 milions, l'estat francès en paga 1,9 en concepte de salaris dels professors. A més, la participació financera dels pares d'alumnes en cobreix un terç, és a dir, 1,5 milions, amb un sistema proporcional en funció dels mitjans econòmics de cada família. Queden, doncs, 1.100.000 euros per cobrir amb altres recursos.

Vint-i-dos dies després, gairebé a l'equador del termini marcat abans de convocar oficialment una manifestació el 15 de març, quina és la situació de La Bressola?

Situació de La Bressola

Fins ara, cada any la Generalitat de Catalunya, a través de Política Lingüística, hi destina 650.000 euros. El govern presidit per Salvador Illa proposa augmentar aquesta quantitat fins als 800.000, amb la condició que el pressupost 2025 sigui aprovat.

D'una banda, les entitats assenyalades pels representants de La Bressola, el Departament i la Regió, hi contribueixen respectivament amb 50.000 i 117.000 euros. De moment, Occitània mostra una voluntat política d'ajudar; en canvi, des dels Pirineus Orientals la resposta és que no poden ajudar més.

Els pròxims dies es convocarà una reunió amb representants del Nord: Regió, Departament, DASEN (representant local del Ministeri d'Educació Nacional) i l'estat francès mitjançant la Prefectura (delegació del govern); l'objectiu és "cercar plegats una solució estable i viable".

Pel que fa a l'Ajuntament de Perpinyà -entitat a la qual La Bressola acusa d'abandonament-, el batlle d'extrema dreta Louis Aliot, a través d'un comunicat, explica que cada any el municipi paga a La Bressola uns 195.000 euros. En realitat es tracta d'una obligació legal, cada ajuntament ha de contribuir a l'escolarització dels seus alumnes residents, és el forfet escolar.

Segons Guillem Nivet, abans de l'elecció del batlle del Reagrupament Nacional, La Bressola tenia una subvenció de l'Ajuntament perpinyanès de 70.000 euros i millors condicions per als edificis de les dues escoles situades dins de la capital rossellonesa; en particular, la neteja dels locals i la gestió dels menjadors.

De fet, Nivet --que aquest dimecres ha comparegut al Parlament juntament amb el president de l'associació d'Amics de La Bressola, Geoffroy Lourdou-- ha destacat en declaracions a TV3 que "el context local és complicat perquè l'extrema dreta va en contra de la identitat i la llengua catalana". 

La seva reivindicació a la comissió parlamentària ha comptat amb el suport de tots els grups, excepte el PP i Vox, que s'han mostrat contraris a qualsevol ajut.

En paral·lel a aquestes crides, des de les escoles agraeixen el suport públic rebut per part de les quatre demarcacions, així com de diversos ajuntaments.

La setmana passada, el president de La Bressola també va viatjar fins a París per demanar al Ministeri d'Educació un augment del seu nombre de professors. Encara esperen una resposta oficial, que, igualment, només es faria realitat a partir del mes de setembre. I aquesta setmana, dijous, l'entitat nord-catalana rebrà el suport i la visita del 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Més enllà de les institucions públiques, s'ha de destacar la solidaritat del món associatiu i de la societat civil arran dels anuncis de problemes financers. El dia mateix de la roda de premsa, el 14 de gener, Òmnium Cultural va iniciar una recaptació de fons que en 48 hores va aconseguir 50.000 euros. Mentre que l'Associació Els Amics de La Bressola, amb seu a Barcelona, va llançar el 22 de gener una campanya de donacions; el seu objectiu són 600.000 euros. Clarament, aquestes ajudes permeten "guanyar temps per evitar la ruptura de liquiditat prevista al maig".

Si bé la supervivència de La Bressola no ha estat mai en perill de tancament, el risc per a la xarxa d'escoles immersives seria veure's obligada a augmentar la participació financera dels pares d'alumnes o la reducció d'efectius.

Projectes de futur

Pocs mesos abans del 2026, l'any del cinquantè aniversari de la seva creació (setembre del 1976), la voluntat de La Bressola és continuar creixent.

La creació del Liceu, a l'antic convent del barri del Vernet a Perpinyà, permetrà completar l'oferta educativa acompanyant els alumnes fins al final de l'ensenyament secundari, abans d'accedir a la universitat. Aquest projecte no ha estat mai concernit per aquesta crisi econòmica. Des de La Bressola recorden que "el Liceu és una inversió que s'ha de separar del pressupost de funcionament" de la xarxa d'escoles immersives.