Els demòcrates s'asseguren el Senat i Biden respira: "Estic increïblement satisfet"

Els demòcrates mantenen el control del Senat dels Estats Units, segons les dades dels últims escrutinis de l'estat de Nevada, que finalment s'ha decantat cap al costat blau dels demòcrates.

En aquest estat, la candidata demòcrata Catherine Cortez Masto s'ha imposat al republicà Adam Laxalt en les eleccions de mig mandat. Així, i amb la victòria de dissabte a Arizona, els demòcrates obtenen 50 escons, mentre que els republicans en tenen 49.

Mantenir el control del Senat és un gran impuls per al president Joe Biden durant els pròxims dos anys del seu primer mandat a la Casa Blanca. Implica, entre d'altres, que els demòcrates tindran la capacitat de confirmar els candidats judicials i podran rebutjar projectes de llei aprovats per la Cambra de Representants per marcar la seva pròpia agenda.

Biden: "Estic increïblement satisfet"

"Crec que és un reflex de la qualitat dels nostres candidats", ha declarat el president dels Estats Units des de Cambodja, on participa en una cimera asiàtica. "Estic increïblement satisfet", ha afegit.

L'estat de Geòrgia haurà de repetir eleccions al Senat el 6 de desembre, quan se celebra la segona volta. I això determinarà l'equilibri final de forces a la cambra alta nord-americana. Biden ha afirmat que "seria millor" arribar als 51 escons, però, si no és així i s'acaben repartint 50-50, els demòcrates tindrien el vot de la vicepresidenta Kamala Harris per desempatar.

Probable majoria republicana a la Cambra de Representants

Encara queda per decidir quin partit obtindrà la majoria dels escons de l'altra cambra del Congrés dels Estats Units, la Cambra de Representants, mentre avança el recompte de paperetes en diferents estats del país, com Califòrnia o Arizona.

Les projeccions dels mitjans nord-americans apunten que els republicans tenen 211 escons dels 218 necessaris per tenir la majoria, mentre que al Partit Demòcrata li atorguen 204 escons.
 

La influència de Trump, en dubte

En tot cas, uns resultats lluny de l'onada republicana que esperava Donald Trump, que s'havia bolcat en la campanya i ha vist com els candidats que havia apadrinat no se n'han sortit als estats clau.

Queda tocat, perquè els dos candidats a senadors que han perdut davant els demòcrates en les dues últimes curses, les d'Arizona i Nevada, eren candidats explícitament apadrinats per ell. I això ha passat amb altres candidats en aquestes eleccions, malgrat que també molts d'altres han acabat en llocs de responsabilitat. 

En tot cas, la por dels republicans és que qui quedi tocat no sigui Donald Trump en si mateix, sinó tot el partit. Ja hi ha moltes veus que obertament diuen que la influència i el protagonisme de Trump els ha perjudicat. 

I el moment és crític: Donald Trump ha anunciat que dimarts que ve anunciarà que vol tornar a ser el candidat republicà a la presidència.