Els desabonyegadors, l'ofici artesà que repara bonys dels cotxes sense haver de repintar

Colpegen amb precisió el metall abonyegat o empenyen la xapa del cotxe per treballar-ne la forma i deixar el vehicle com si acabés de sortir del concessionari. El de desabonyegador és un ofici ben poc conegut a Catalunya, però amb anys de tradició en diversos països de l'Amèrica del Sud. Es tracta d'una feina artesanal, que consisteix a reparar minuciosament la carrosseria dels vehicles que presenten protuberàncies, ja sigui per cops o pels efectes de pedregades.

Ho fan amb tècniques tradicionals, amb molta paciència i precisió, i utilitzant eines específiques, com ara martells, cola, ventoses o varetes de ferro, --d'aquí que també se'ls conegui com a "varilleros".

Sisco Clivillé, desabonyegador i fundador de l'Escola Varilleros, explica com amb aquestes eines empenyen les parts de la carcassa abonyegades i amb protuberàncies, per retornar-les a la seva forma original i sense necessitat d'haver de repintar-les.

"Quan un cotxe està afectat per una pedregada, hi ha multitud de bonys pels impactes. Nosaltres el que fem és empenye'ls per la part interior, fent una mena de massatge. D'aquesta manera, recuperem la xapa en el seu estat original sense haver de fer-li res a la pintura."

Aquest sistema de reparació artesanal permet conservar la xapa original sense que perdi valor i, defensa que és més "ecològic", ja que no requereix materials extra com massilles, pintures o dissolvents, ni deixa residus. Alhora, això el converteix en un servei amb "preus més econòmics" que les seves alternatives.

Eduardo Sebastián, un altre desabonyegador amb qui hem pogut parlar, també explica que quan no poden procedir amb les varetes, fan servir ventoses que ajuden a tornar "a treure el bony cap enfora". Posteriorment, se li dona forma amb un martell, com es pot veure en aquest vídeo.

Un ofici itinerant amb cada cop més implantació a Catalunya

El de desabonyegador se situa com un ofici de futur. La taxa de desocupació és baixa, tenen salaris superiors a la mitjana dins el sector del motor i els tallers mecànics sovint van a la recerca dels seus serveis per donar sortida a l'excés de feina.

De fet, Sebastián contacta amb Catalunya Informació des d'Alemanya, on està treballant, i assegura que allà "es factura fins a un 70% més" que aquí. I assegura que és una feina amb molta demanda, que requereix jornades de fins a 12 o 14 hores:

"Les 10 hores no te les treu ningú. És un cotxe darrere l'altre, i sempre anem corrents."

Sisco Clivillé fa deu anys que es dedica a l'ofici. Després d'anys treballant a la fàbrica de Mercedes, va decidir aprendre la feina de desabonyegador quan va veure "uns nois brasilers" reparant una carcassa afectada pels efectes de la calamarsa.

"El que nosaltres trigàvem una setmana a arreglar, i patint per si quedaria bé, ells ho feien en un dia. I, a més, quedava perfecte a ulls de pintor", recorda.

Tan meravellat pel seu ofici, anys més tard, el 2019, va decidir crear un centre propi de formació de desabonyegadors: la Escuela Varilleros, "la primera escola de 'varilleros' en parla hispana al món", que ofereix cursos online.

La majoria d'aquests professionals treballen de manera itinerant. De fet, a Catalunya cada cop hi tenen més implantació, en part, per l'emergència climàtica, ja que alguns fenòmens meteorològics que fan malbé els vehicles, com les calamarsades, cada cop són més freqüents.

Quan hi ha un d'aquests episodis, els desabonyegadors es traslladen a aquests territoris per reparar els vehicles afectats. Clivillé, per exemple, explica que, malgrat tenir taller a Tarragona, a Berga hi va treballar gairebé un any, i també es va desplaçar a la Sénia: "Vaig arrencar al mes de setembre, i al febrer encara reparava vehicles."

L'emergència climàtica posa en "risc" la feina

Però els episodis extrems no ho posen fàcil als desabonyegadors. Aquests professionals asseguren que cada cop tenen més dificultats per fer la feina, perquè cada cop hi ha més calamarsa i perquè les pedregades cada vegada deixen caure pedres més grans, que compliquen molt les reparacions.

Mariano Domínguez, "varillero", explica que des de fa un temps, "la pedra que cau és molt més grossa, i això suposa que hi ha peces o vehicles que no podem reparar". Hi coincideix Sisco Clivillé, que afegeix que els efectes d'aquests episodis fan que s'hagi de "canviar llunes o pintar algunes peces, perquè la pintura s'ha trencat."

"Fins fa cosa de tres anys, el normal era que els bonys tinguessin d'1 a 3 centímetres. Però a dia d'avui, et trobes pedregades de 7 o 10 centímetres, com si fossin boles de tenis. És una bogeria!"

Eduardo Sebastián assegura també que ara es veuen aquests episodis en "llocs on mai havien caigut". L'escalfament global, tant de l'atmosfera com del mar, expliquen en part l'augment de calamarsades i el fet que les pedres que cauen siguin cada cop més grans.

Segons dades del Meteocat, des del 2018 a Catalunya hi ha hagut un augment de les calamarsades, i a partir del 2022 s'han incrementat els episodis de pedregades grans, amb pedres de més de 5 centímetres. Destaquen casos com el de Sant Pere de Torelló, la Bisbal de l'Empordà i la Sénia, on van arribar a caure pedres de fins a 10 centímetres.