Els russos que fugen: un dilema per a la UE després d'haver endurit l'entrega de visats
Alemanya opta per les portes obertes mentre que els països bàltics han tancat la frontera al russos amb pany i clau
Rússia no ha tardat ni un dia, després de l'anunci de Vladímir Putin, i ja ha començat a convocar milers de reservistes per enviar-los al front de guerra, a Ucraïna. És la primera mobilització militar que fa des de la Segona Guerra Mundial.
Amb els bitllets d'avió pràcticament esgotats, les llargues cues de vehicles s'estan repetint a les fronteres terrestres de Rússia, i la Comissió Europea admet que la Unió necessita una posició comuna sobre com tractar aquests ciutadans russos que fugen per no ser reclutats.
Acordar una resposta no és un repte senzill, tenint en compte que els països bàltics tanquen la porta als russos amb pany i clau, com demana fer-ho Finlàndia, mentre que Alemanya torna a fer gala de la política de portes obertes.
No fa ni un mes que la Unió va recomanar que es posessin traves burocràtiques als russos que vulguin obtenir el visat, complicant i encarint el procés, allargant el temps d'espera i revisant els visats ja existents.
Però l'anunci de Putin torna a canviar la perspectiva: del càstig generalitzat als russos, imperant els darrers mesos, a la solidaritat amb els que no volen anar a files.
Això, segons la comissió, planteja un dilema de seguretat, perquè ningú garanteix que els desertors no donessin ple suport a Putin fins ara.
La solució que explora Brussel·les passa per estudiar cas per cas les sol·licituds, però la política de visats depèn en bona part de cada estat membre, cosa que pot posar pals a les rodes a aquesta unitat d'acció.
De moment, des de dilluns Estònia, Letònia, Lituània i Polònia prohibeixen del tot l'entrada als russos amb visats Schengen per a fins turístics, culturals, esportius i comercials.
La Comissió Europea ha dit que se "solidaritza" amb els ciutadans russos que s'estan oposant a Putin. Ha rebutjat deixar-los entrar de manera imminent en territori comunitari, però també recorda que cal garantir el dret internacional i no expulsar les persones que arriben i demanen protecció.
Segons la portaveu d'Interior de la Comissió, Anitta Hipper, la UE té l'obligació d'estudiar la concessió de visats humanitaris a qui ho sol·liciti, encara que cada petició s'ha d'avaluar individualment, després de la suspensió de l'acord de facilitació de visats signat amb Rússia el 2007.
Autobusos amb els reclutats i noves protestes
Mentrestant, a Rússia ja s'han omplert centenars d'autobusos amb reservistes que ara hauran de fer un entrenament abans de desplaçar-se a Ucraïna per incorporar-se a les tropes.
Hi ha hagut imatges de tota mena, com els plors de mares i pares acomiadant els fills i els aplaudiments dels veïns. D'aquí a dues o tres setmanes tots ells ja seran el front de guerra.
Malgrat els milers de detencions d'aquest dimecres, també hi ha noves protestes convocades per dissabte en contra de la decisió del president rus. No seran les úniques: grups ultranacionalistes sortiran al carrer per celebrar els referèndums per unir el Donbass a Rússia.
- ARXIVAT A:
- RússiaUcraïnaUnió EuropeaMigracions