Els detalls dels informes de l'1-O: versions oposades de Mossos i Policia Nacional

L'1 d'Octubre va demostrar que les reunions i els acords previs entre comandaments policials eren façana; aparença de coordinació entre tres policies amb tarannàs diferents. Es projecta, també, en els informes que tots han entregat a l'Audiència Nacional.

Façana perquè van acordar que el dia 1 d'octubre es farien quatre reunions a la Delegació del Govern, presidides per Diego Pérez de los Cobos. Quan el comissari dels Mossos va anar a la reunió, a les deu del matí, no hi havia ni altres comandaments policials, ni reunió. Va ser Pérez de los Cobos qui va comunicar-li que se n'havia oblidat, que desconvocava la resta i que la coordinació seria per telèfon. Així consta en l'informe entregat pels Mossos a la justícia i que té la magistrada Lamela.

D'una altra manera s'explica en l'informe del Ministeri de l'Interior. Justifiquen la decisió perquè qualifiquen l'actuació operativa dels Mossos com de "més que limitada eficàcia". No ho detallen.

També s'exposa en l'informe dels Mossos que el "Gestor de Eventos" no va funcionar. És un aplicatiu informàtic que De los Cobos va exposar que calia fer servir perquè tots tres cossos policials hi fessin constar les incidències, informació que havia d'arribar als grups de comandaments policials que eren a les subdelegacions del govern. El "Gestor de Eventos" va acabar sent l'eina en què només els Mossos, des de les set del matí, van aportar informació, dades que, en comptes d'arribar als grups de comandaments policials, anaven directament a la Secretaria d'Estat de Seguretat, a Madrid.

Interior reconeix que tant l'actuació de la Guàrdia Civil com la de la Policia Nacional es va focalitzar a retirar urnes i material de votació i no a tancar els col·legis. Ho van fer així, diuen, perquè la intervenció tingués el menor impacte possible sobre les persones.

Un mail que un comissari dels Mossos envia al coordinador Diego Pérez de los Cobos, poc abans de les tres de la tarda del dia 1 d'octubre, deixa entreveure els recels que la policia de Catalunya té envers la manera de fer del Ministeri de l'Interior: li transmet la preocupació pels greus incidents que hi està havent. Incidents, li diu, que ja s'havien posat sobre la taula en reunions prèvies al dia del referèndum.

L'1 d'octubre, Policia Nacional i Guàrdia Civil van deixar entreveure un taló d'Aquiles: com gestionar concentracions pacífiques.

Notícia relacionada: Memòria audiovisual de l'1-O

La Policia Nacional vigilava els Mossos durant l'1-O

L'interés per part de la Policia Nacional per saber què estaven fent els Mossos el dia del referèndum consta en un informe del jutjat d'instrucció de Barcelona que investiga les denúncies dels ferits per les càrregues policials.

En el document es recull el contingut de les actes de la Policia Nacional dels 24 llocs de votació de la ciutat on, a banda d'explicar la seva actuació, van informar sobre si hi havia, o no, presència dels Mossos.

Com, per exemple, l'Institut Jaume Balmes, on s'explica que no van trobar agents de la policia catalana, o l'Escola Prosperitat, on es diu que els Mossos tenien una actitud passiva.

En el document hi ha dos atestats de la Policia Nacional que van més enllà i acusen els Mossos de dificultar-los la feina. És el cas de l'Escola Mediterrània, on expliquen que els Mossos van insultar els agents de la Policia Nacional i, fins i tot, es diu que els Mossos els van agafar. L'altre és l'atestat fet a l'Institut Pau Claris, on la Policia Nacional diu que un comandament dels Mossos els va entorpir la feina.

La mala imatge dels Mossos que descriu la Policia Nacional en aquest informe, però, no acaba aquí. En les conclusions finals, la Policia Nacional explica que, quan els llocs de votació havien tancat, en alguns casos, responsables dels col·legis electorals van entregar les urnes als Mossos. Una manera d'apuntar la teoria de connivència entre Mossos i els organitzadors del referèndum.