Els detonants que en vint-i-quatre hores han dinamitat dues setmanes de treva a Ucraïna

La convulsió a Ucraïna fa mesos que dura, però hi ha hagut quinze dies en què Kíev no ha tingut tanta presència als titulars de la premsa de mig món. Això és perquè el govern i l'oposició havien estat negociant com asserenar els ànims. I ho van aconseguir; però de manera molt efímera. La tranquil·litat s'acabava en poques hores perquè a Kíev es va encendre una metxa des del Parlament. I, a Rússia, Putin n'encenia una altra. Vet-ho aquí que s'hagi obert de nou la capsa dels trons.

Dilluns
9 h
La notícia a Ucraïna, dilluns, la il·lustrava la imatge de l'alcalde de la capital que tornava a entrar a l'ajuntament, que l'oposició havia ocupat durant tres mesos. El seu despatx estava cap per avall, però, com a mínim, la institució tornava a funcionar.

L'entrada era fruit de l'acord que, després de dues setmanes de negociacions, havien tancat govern i oposició: el primer amnistiava els manifestants detinguts i el segon instava els opositors a abandonar els edificis oficials.

17 h
Durant unes hores, la calma tornava a Ucraïna, la tensió al carrer es relaxava i tots dos bàndols demostraven que podien dialogar pacíficament.

Dimarts
9 h
Però justament per aquest dimarts s'havia convocat al Parlament una sessió per debatre la reforma clau de la Constitució per treure poder al president.

13 h
A dins, tensió i empentes entre diputats, i, finalment, el partit governamental aconsegueix ajornar el debat. Argumenta que necessita més temps per preparar-lo; per l'oposició, és una maniobra dilatòria més del president.

A més a més, des de Moscou, es confirma la notícia que acaba d'inflamar els proeuropeus. El Kremlin autoritza una ajuda de 2.000 milions de dòlars per a l'arruïnat govern ucraïnès. Un altre cop, l'oposició veu Putin -que en els Jocs de Sotxi es fotografia amb atletes ucraïnesos- interferint en el debat intern.

23 h
Totes dues notícies cauen com una bomba a fora del Parlament. Per a molts, són la gota que fa vessar el got de la paciència, i per als més radicals, una crida a la violència.

La protesta esclata a Kíev i a altres ciutats de l'oest, la zona tradicionalment més proeuropea. L'escena més representativa, a Lviv. A la seu de la policia, després d'hores de setge, els agents es rendeixen i surten amb les mans enlaire entre els aplaudiments dels manifestants. Feia només dos dies que les autoritats havien pogut tornar a entrar a edificis oficials.