Els dies de més contaminació hi ha més atacs de cor greus i més morts per infart

Els dies amb contaminació més alta són també quan hi ha més atacs de cor greus, més fibril·lacions ventriculars (un tipus d'arrítmia mortal), i més mortalitat per infart. Això és el que conclou un estudi de l'Hospital Vall d'Hebron i del CIBER, el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa, que s'ha publicat a la revista científica "International Journal of Cardiology". Així ho explica el cardiòleg i investigador Jordi Bañeras, de la Vall d'Hebron:

"Els resultats indiquen que la contaminació causa un augment d'infarts de miocardi amb elevació de l'ST, és a dir, infarts amb una obstrucció total de l'artèria coronària, que són els més greus. Així mateix, els infarts d'aquest tipus que es produeixen els dies de més pol·lució presenten un índex més gran de mortalitat, sobretot en les primeres 24 hores després de l'atac, i un índex més gran de fibril·lació ventricular, un tipus d'arrítmia letal".

Es tracta del primer estudi que demostra que la contaminació contribueix a la mortalitat durant les 24 hores després d'un infart. També és el primer que relaciona la contaminació amb una incidència més gran de fibril·lacions ventriculars.

Una altra dada que se'n desprèn és que els motors dièsel dels cotxes emeten la substància més directament relacionada amb els infarts: la PM 2,5 (menors de 2,5 micres de diàmetre).

Una de les conclusions d'aquesta recerca és que reduint les partícules en suspensió només dues micres i mitja a la ciutat de Barcelona s'evitarien cada any 19 infarts de miocardi i es reduirien gairebé un 8% les morts durant les primeres 24 hores després d'un infart, és a dir, 5 morts menys l'any, segons Bañeras:

"En els anys 2010 i 2011, la concentració mitjana de PM 2,5 a les zones de Barcelona amb més contaminació va ser de 20,1 µg/m³. El nostre estudi demostra que si es reduís 10 µg/m³ la concentració de PM 2,5, es podrien evitar almenys un 7,67% de les morts que es produeixen en les primeres 24 hores d'infart amb elevació de l'ST -els atacs de cor més greus- a Barcelona, el que suposaria com a mínim una reducció de 5 morts a l'any".

Tot i això, les xifres encara podrien ser més significatives perquè no s'han tingut en compte les defuncions per infart de miocardi de pacients que no arriben a ser atesos pels serveis de salut abans de morir.

A més, tot i que les dades corresponen als anys 2010–2011, "els nivells de contaminació no han variat des de llavors", ha assegurat Bañeras. Amb d'aquestes dades, l'investigador conclou que la reducció de la contaminació tindria un impacte molt positiu en la salut del cor:

"Les polítiques mediambientals que afavoreixen la reducció de la contaminació tindrien un impacte molt positiu en la salut del cor dels ciutadans".

L'estudi ha analitzat dades de pacients que van tenir un infart a Catalunya entre el gener del 2010 i el desembre del 2011 i les compara amb registres meteorològics i de contaminació atmosfèrica durant aquest període.