Els dies d'estiu han passat de 90 a 145 en 50 anys a Espanya, segons un estudi de la UPC
Els investigadors han analitzat les dades de 21 estacions meteorològiques des del 1971 i constaten que les onades de calor s'han disparat
Els dies d'estiu a les principals ciutats espanyoles han passat de 90 a 145 els darrers 50 anys, segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
L'estudi arriba coincidint amb una calor mai vista, de ple estiu i de rècord, a finals d'abril a Catalunya. Els investigadors del Centre de Política de Sòl i Valoracions han presentat els resultats aquest dimarts a l'assemblea general de la European Geoscience Union, que se celebra a Viena.
Segons les dades que han recopilat, en les últimes dècades les onades de calor diürnes s'han multiplicat gairebé per 7, i les nocturnes, gairebé per 11.
L'increment mitjà de les temperatures a les principals ciutats de l'Espanya peninsular ha estat de 3,54 °C en el cas de les màximes i 2,73 °C en el cas de les mínimes, i l'any 2022 ha estat l'any més càlid des que se'n tenen registres.
A més d'un increment de dos mesos de dies càlids, les nits tropicals han augmentat en 18 i han passat d'una mitjana de 45 a 63 des del 1971, segons l'estudi, que recorda que el 2022 va ser el segon any més càlid registrat a Europa, amb 0,9 °C més de mitjana, i que a molts països del sud-oest d'Europa, va ser l'any més càlid.
Segons els investigadors, les anomalies de temperatura més notòries van tenir lloc al nord-est d'Escandinàvia i als països que voregen el nord-oest del mar Mediterrani, encara que la temperatura mitjana del Mediterrani té un augment més gran que la mitjana global i és un factor clau per explicar l'augment de les temperatures a Espanya.
Es disparen les onades de calor
L'estudi remarca el perill per a la salut que suposen les onades de calor i recorda que l'estiu del 2022 hi va haver a Espanya 22.249 morts addicionals respecte a la mortalitat esperada, de les quals almenys 4.732 es van deure a les elevades temperatures.
Es considera una onada de calor quan hi ha tres o més dies amb temperatures superiors al percentil 95% dels mesos de juliol i agost.
La mitjana anual en el conjunt de les estacions estudiades era de 3 onades de calor diürnes en la dècada 1971-1980, de 9,4 onades en el període 1981-1990; de 8,8 en el període de 1991-2000; de 13,7 en el de 2001-2010; de 15,8 en el de 2011-2020, i de 21,9 en la dècada 2013-2022.
Pel que fa a la mitjana d'onades de calor nocturna, han passat de 2,7 en la dècada 1971-1980, a 6,8 (1981-1990); a 8,8 (1991-2000); a 20,7 (2001-2010); a 25,7 (2011-2020), i a 30 en la dècada 2013-2022.
Per fer l'estudi, el Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC, vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha analitzat el procés d'escalfament a les principals àrees urbanes espanyoles des del 1971 fins al 2022 analitzant dades de 21 estacions meteorològiques de tot Espanya.
En el cas català, l'estudi s'ha fet amb dades de les estacions meteorològiques de l'Observatori Fabra i de l'aeroport del Prat.
Una tendència planetària
La temperatura del planeta s'està incrementant, sobretot des dels anys 70, a causa d'activitats humanes com la crema massiva de carbó, petroli i gas, la desforestació i les emissions del sistema agroalimentari intensiu.
Quin futur ens espera si no modifiquem les nostres decisions climàtiques i energètiques actuals? En aquest enllaç pots consultar com serà el clima a Catalunya, en els propers 30 anys, municipi a municipi, a partir de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya.
