Les paparres ja xuclaven la sang als dinosaures

Ni els dinosaures no es van salvar que les paparres els xuclessin la sang. Així ho ha demostrat un equip internacional, que ha descobert la primera prova directa de la relació de parasitisme entre àcars i dinosaures amb plomes.

L'equip, encapçalat per Ricardo Pérez-de la Fuente, del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford, i del qual ha format part Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ha publicat la seva recerca a la revista "Nature Communications".

L'estudi es basa en unes peces d'ambre birmà del Cretaci -període que va des de fa 145 milions d'anys fins fa 65 milions d'anys. Una de les peces d'ambre contenia una paparra fòssil de l'espècie Cornupalpatum burmanicum, que ja es va extingir. Estava enganxada a la ploma d'un dinosaure teròpode -un grup de dinosaures bípedes- i inflada per la sang que havia xuclat al seu hoste.

Investigacions prèvies havien mostrat que les paparres ja existien fa 99 milions d'anys, però els fòssils de l'època eren rars. I encara més rars eren els fòssils que mostressin els seus hàbits alimentaris o la seva relació amb els hostes que parasitaven. Per això, Xavier Delclòs destaca la importància de la troballa:

"Aquesta descoberta és molt significativa perquè és molt difícil trobar fòssils de paràsits xucladors de sang en associació directa amb les restes del seu hoste. A més, aquest espècimen de paràsit hematòfag és el més antic conegut fins ara de la relació de parasitisme entre artròpodes i vertebrats."

Els investigadors també van descobrir a la mateixa peça una paparra inflada de sang, amb una mida vuit vegades més gran que les paparres sense sang. Es tracta d'una nova espècie a la qual s'ha donat el nom de Deinocroton draculi, que significa "paparra terrible de Dràcula".

Es va fer un escàner de la paparra, a partir del qual Oscar Sanisidro, de la Universitat de Kansas, va elaborar aquest model en 3D:

En aquest cas, no s'ha pogut establir que la paparra hagués xuclat la sang del mateix dinosaure, perquè el contingut estava alterat. Tot i així, tenia adherides a les potes restes de pèls de larves d'uns escarabats. Això permet suposar que el dinosaure amb plomes, la paparra i l'escarabat haurien conviscut on els va atrapar la resina.

L'ambre és una resina fòssil que sovint ha atrapat organismes en el seu interior. Això ha permès als investigadors recuperar fòssils en bon estat i fins i tot obtenir una mena de "fotos fixes" de la seva activitat.