Els dipòsits dels bancs espanyols continuen a la cua d'Europa: com han evolucionat

A la banca espanyola li han continuat creixent els beneficis aquest primer trimestre. El negoci bancari va bé, amb uns tipus d'interès molt alts i amb un creixement del que s'ingressa pels crèdits. Però l'altra pota del seu negoci, que és el que paguen pels dipòsits bancaris, no s'ha mogut al mateix ritme. I això fa que se'ls disparin els guanys.

Des que el Banc Central Europeu va començar a enfilar els tipus d'interès, l'estiu del 2022, la banca europea va començar a remunerar més l'estalvi dels consumidors. Però els bancs espanyols sempre han anat a la cua. Són els que menys paguen entre els principals països de la zona euro.
 

A Espanya es paga un 2,43%

Segons les dades més recents publicades pel Banc Central Europeu, aquest mes de març a Espanya es pagava un 2,43% de mitjana pels nous dipòsits a un any. La mitjana de la zona euro se situava al 3,19%.

En els primers llocs hi ha Itàlia i França, que paguen un 3,78% i un 3,71%, respectivament.

A l'altre extrem, els únics països on la banca paga encara menys que a Espanya són Irlanda, Xipre, Croàcia o Grècia, en aquest cas per sota del 2%.
 

El BCE publica totes les dades de la zona euro, tant dels dipòsits com del cost dels crèdits, les hipoteques o els préstecs a empreses. 

La tendència s'ha repetit mes rere mes, i el màxim que s'ha arribat a pagar aquí des de l'estiu del 2022, de mitjana, és el 2,62%, el novembre de l'any passat.

Llavors, a la zona euro es pagava un 3,3% de mitjana i a Itàlia, per exemple, fregava el 4%. Abans que el BCE decidís apujar els tipus d'interès, el juliol del 2022, la remuneració dels dipòsits no superava el 0,20% anual.
 

Els arguments que han donat les entitats durant aquest temps és que ja tenen prou liquiditat, no necessiten més diners dels clients, i per això no s'ha entrat a les anomenades "guerres del passiu".

A més, prefereixen que els clients posin els seus estalvis en altres productes financers, com ara fons d'inversió, que els aporten més ingressos en comissions. 

Els efectes de l'oferta del BBVA pel Sabadell

Organismes com el Banc d'Espanya han volgut analitzar per què hi ha aquest decalatge entre el que paga la banca espanyola pels estalvis i la resta de la zona euro.

En un document de la primavera passada apuntaven directament a la concentració bancària. És a dir, a la poca competència entre els bancs espanyols. Un argument que guanya rellevància aquests dies, després que el BBVA hagi presentat una oferta per quedar-se Banc Sabadell, que reduiria encara més el nombre de grans bancs que lideren el sector. 

Segons l'informe del Banc d'Espanya, la seva anàlisi suggereix que la repercussió de l'increment de l'euríbor en la remuneració dels dipòsits ha estat "dèbil" en aquells sistemes bancaris amb un volum alt de dipòsits i amb una "alta concentració del mercat".

Les hipoteques, les més barates

També és cert que la banca espanyola és molt més competitiva quan parlem d'hipoteques i surt molt millor de la comparació amb la resta de la zona euro.

Aquest març, la mitjana de les noves hipoteques fixes estava en el 2,95%. A la zona euro, en conjunt, el tipus d'interès és del 3,44%, i a França i Itàlia superen el 3,5%.

Però hi ha països on els préstecs s'enfilen molt més enllà. A Grècia, per exemple, el cost d'una hipoteca és del 4,12%, i a Portugal, el 3,95%. I als països bàltics, el cost del crèdit hipotecari es dispara: a Estònia arriba al 6,93%.