Els disruptors endocrins, associats amb més risc de càncer d'endometri: què són i com evitar-los

A Espanya, cada any es diagnostiquen 5.000 nous casos de càncer d'endometri, el més freqüent entre els càncers ginecològics en països desenvolupats.

És un tipus de tumor que es desenvolupa a la cara interna de l'úter, i generalment apareix després de la menopausa. Ara, un nou estudi científic d'investigadors de l'IDIBELL, l'Institut Català d'Oncologia, i la Universitat de Granada demostra que els disruptors endocrins poden augmentar-ne el risc.  

Els autors de l'estudi han analitzat mostres de sang de 300 dones, la meitat d'elles amb càncer d'endometri, i han mirat la càrrega estrogènica i el nivell de diferents disruptors endocrins que tenen a la sang.
 

Què són els disruptors endocrins?

Es tracta de compostos químics que es troben en productes que fem servir diàriament i que afecten la regulació hormonal. Es troben en molts productes químics industrials, cosmètics i productes de neteja.

També n'hi ha en envasos de plàstic alimentaris, revestiments de llaunes de conserva, roba sintètica, estris de cuina d'alumini i antiadherents. Són tan perjudicials per al medi ambient com per a la salut de les persones. 

"Aquests compostos es barallen amb les hormones naturals per ocupar els receptors hormonals i això fa que hi hagi més efecte estrogènic", explica Laura Costas Caudet, epidemiòloga de l'Institut Català d'Oncologia i de l'IDIBELL i una de les investigadores principals de l'estudi.

Per la seva banda, Marieta Fernández, catedràtica de la Universitat de Granada i investigadora de l'Institut de Recerca Biosanitària de Granada, afirma que han pogut comprovar com aquests compostos químics afecten l'endometri:

"Són capaços de fer que les cèl·lules de l'endometri proliferin inadequadament desenvolupant un tumor".  

Quines substàncies químiques són perjudicials?

L'Agència de Protecció Mediambiental europea estima que actualment convivim amb més de 120.000 substàncies químiques artificials, però no totes són nocives.

Els més preocupants són els plaguicides que porten organoclorats i organofosforats, que són els que han trobat en la sang de les participants en aquest estudi. Els organoclorats es van fer servir durant dècades com a pesticides i, malgrat que ja fa trenta anys que es van prohibir, a Espanya continuen presents en el medi ambient. 

Fernández explica que són compostos que s'han dissenyat per ser persistents i que s'acumulen en el greix dels éssers vius. La catedràtica assegura que els més preocupants són els perfluorats, i se'n troben a tot arreu.

Per exemple, a la roba, per la seva capacitat de fer-la impermeable, o en els estris de cuina amb un recobriment antiadherent. També parla amb preocupació dels organobromats, que són retardants de flama. 

"Hem vist que les dones amb càncer tenen més compostos químics, una barreja més proliferativa que les que no han desenvolupat cap tumor."  

En aquest sentit, Costas explica que en l'estudi han vist que tenir un nivell molt baix d'aquests disruptors endocrins ja pot ser problemàtic per desenvolupar malalties dependents de les hormones, com ara el càncer d'endometri. Anteriorment, ja els havien relacionat amb el càncer de mama.

Com podem estar-hi menys exposats?

Els disruptors endocrins entren al cos a través de l'alimentació. Els científics recomanen reduir-hi l'exposició tant com es pugui, perquè un cop els bioacumulem ja és impossible eliminar-los. Recomanen prioritzar els envasos de vidre, acer inoxidable o ceràmica per conservar i escalfar, tant aliments com begudes.

Aconsellen evitar els envasos de plàstic o enllaunats perquè poden contenir bisfenols i ftalats. S'ha demostrat que aquestes substàncies poden passar als aliments, sobretot quan són àcids, tenen greix o s'escalfen.

També recomanen beure aigua de l'aixeta sempre que sigui de bona qualitat, i si no és possible, recórrer a l'aigua filtrada o embotellada en vidre.

Una altra recomanació important és incrementar, en la mesura del possible, el consum d'aliments ecològics per tal d'evitar compostos químics de risc, com ara plaguicides, antibiòtics i additius artificials.  

A més, és preferible, segons els experts, fer servir teixits poc tractats com, per exemple, el cotó o el lli. Una altra recomanació important és utilitzar cosmètics i productes d'higiene personal lliures de substàncies com ara parabens, metalls tòxics, benzofenones, nitrosamines i ftalats, ja que s'absorbeixen fàcilment a través de la pell i de les mucoses, i es fan servir diàriament. 

Evitar totalment els disruptors endocrins és missió impossible perquè la llista és inacabable. Però intentar no estar-hi tan exposats és més factible.

A més, hi ha evidència científica sobre el fet que aquests contaminants poden potenciar-se entre si. La catedràtica Marieta Fernández emfatitza que és especialment important intentar reduir els nivells d'exposició als disruptors endocrins durant l'embaràs, la lactància i la infantesa.