Els drets dels indígenes i el futur de l'Amazònia, reptes d'una cimera amb el retorn de Lula

L'Amazònia és un santuari mundial de biodiversitat, on viuen gairebé 50 milions de persones, que té un gran paper en els sistemes hídrics i climàtics de la terra, a causa d'una massa forestal que és un gran embornal de CO₂. És per això que hi ha la necessitat de preservar-la, una tasca que recau en els països en els que està situada, però també en la resta del planeta.

La Cimera de l'Amazònia que es fa del 8 al 9 d'agost reuneix els líders dels 9 països membres de l'Organització del Tractat de Cooperació Amazònica (OTCA). És a dir, Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela. La d'ara és la quarta cimera, després de les que es van celebrar el 1988, el 1992 i el 2009.

Fa un mes ja van participar en una reunió preparatòria a Letícia, Colòmbia, on van parlar de les estratègies per revertir la desforestació que ha reduït la superfície de selva per dedicar-la a pastures, però també a altres activitats com la mineria. Aquestes activitats hi han fomentat la criminalitat, i es vol acabar amb l'activitat de màfies transnacionals que s'enriqueixen en detriment dels pobles indígenes que habiten la regió.
 

El retorn de Lula ho canvia tot

L'ambient d'inici de la cimera és d'optimisme, degut al retorn de Lula da Silva a la presidència del Brasil, que és precisament qui ha impulsat aquesta quarta cimera. Amb un 60%, és el país amb més superfície a l'Amazònia. Ara ha tornat a dotar-se de polítiques respectuoses amb aquesta reserva de la biosfera.

Enrere queda la nefasta època de Jair Bolsonaro, que va promoure la desforestació per afavorir les explotacions de fusta i minerals alhora que desprotegia els indígenes. Aquest mes de juliol la desforestació ja ha caigut un 60% respecte al mateix període de l'any passat, en què els científics creuen que pot ser la millor progressió des del 2005.

Nous paràmetres

El Brasil també ha fet un nou cens d'indígenes, i s'ha trobat amb la sorpresa de veure'n el nombre incrementat en un 88%. Això creuen que es deu a dos factors: per una banda, s'ha arribat a zones remotes on els treballadors del cens no havien arribat mai abans.

L'altre és que, sobretot a les zones urbanes, persones que abans tenien por o vergonya de presentar-se com a indígenes ara ho fan amb orgull. De manera que la xifra oficial ara és d'1.690.000 indígenes censats, la meitat dels quals viuen a l'Amazònia, sobretot a Manaus.

Aquesta nova xifra farà que l'estat incrementi els recursos destinats a millorar la vida dels indígenes, per exemple en àmbits com l'ensenyament o la salut.

També es vol millorar les comunicacions amb el desplegament d'internet. A la cimera es parlarà del projecte Norte Conectado, que vol tirar cables de fibra òptica a través dels arbres al llarg dels rius. En total, uns 12.000 quilòmetres de cables que proveiran de senyal uns 10 milions de persones dels vuit països, amb una inversió d'uns 240 milions d'euros.

Cal canviar el rol dels indígenes

A banda d'això, el Brasil ha proposat que cada país presenti un pla d'acció, que creïn un panell científic comú per compartir dades actualitzades i les millors experiències per aconseguir els tres objectius principals de la cimera: la protecció de la selva i dels pobles que hi viuen, combatre les desigualtats i reforçar la democràcia.

Abans de la cimera, representants dels pobles indígenes s'han reunit aquest cap de setmana en uns anomenats Diàlegs Amazònics, per posar en comú les seves reivindicacions, abans de fer-les arribar als líders polítics. Entre les principals demandes hi ha deixar de ser tractats com a tema de debat i, en canvi, participar ells mateixos en els debats, en la planificació i en la gestió.

Unes activitats que han d'anar en la línia de les polítiques globals de Nacions Unides per preservar la biosfera, lluitar contra la crisi climàtica i perseguir els objectius de desenvolupament sostenible. No és casualitat que la cimera es faci a la ciutat de Belém. Aquesta ciutat serà la seu, el 2025, de la COP30, la Cimera del Clima.

Precisament la COP25 s'havia de celebrar al Brasil el 2019, però Bolsonaro va rebutjar-la, després Xile va assumir-ne la organització i finalment, degut als problemes interns d'aquest país, es va acabar celebrant a Madrid.

Polèmica pel possible permís a un nou pou de petroli

Tot això passa en plena polèmica al Brasil davant l'estudi, per part del govern, d'una demanda de permís d'explotació petrolera davant la desembocadura de l'Amazones.

L'empresa Petrobras, després de veure un projecte denegat per l'Institut Brasiler de Medi Ambient, l'ha tornat a presentar corregit. Ara, els tècnics han de tornar a donar la seva opinió, i si hi donessin llum verda, això es tindria en compte a l'hora de prendre la decisió final, segons ha dit la ministra de Medi Ambient.