Els drets dels infants, vulnerats també a Cisjordània: "Quan ens expressem, venen i ens maten"

La Rama i la Talia són dues noies adolescents de Ramal·lah, a Cisjordània. Avui, però, amb els seus companys d'escola han fet vaga i han sortit al carrer a manifestar-se. Si bé es calcula que més del 40% dels morts a la Franja de Gaza són menors d'edat, a Cisjordània els infants i joves tampoc ho tenen fàcil i en el seu dia a dia veuen com es vulneren els seus drets. És per això que avui han decidit sortir al carrer. 

"Nosaltres, com a nens, ara no podem estudiar perquè no ens podem concentrar. Cada dia ens despertem i sentim parlar de persones assassinades. Així no podem viure una vida normal", explica la Talia en declaracions a TV3. Al seu costat, la Rama se l'escolta atentament: "Són adolescents com nosaltres. S'estan morint i no poden viure una vida normal com nosaltres. L'únic que podem fer és sortir a protestar i pregar per ells", lamenta.

Quan acaben l'entrevista s'afanyen a ajuntar-se amb la resta d'amics. Sorprèn la mitjana d'edat --sobretot infants i joves-- de les prop de 300 persones que han sortit al carrer. Des del 7 d'octubre, manifestacions com aquesta, sorgida de manera espontània, cada dia són més habituals. 

En Wayrd és un altre dels joves que han decidit sortir a manifestar-se. "Hem de tenir la llibertat de jugar, d'expressar-nos, de fer el que vulguem. Però quan ens expressem, venen i ens maten. Els nens som la generació de la resistència. Ens estan matant. No hi haurà una generació després de nosaltres", critica. Ell es mostra preocupat per les morts a Gaza, però, sobretot, per les detencions de joves a Cisjordània.

Es calcula que més de 3.400 infants han mort a la Franja de Gaza des del 7 d'octubre. I és que prop de la meitat de la població a la Franja té menys de 18 anys.
 

Entitats que lluiten per defensar els drets dels infants

En el cas de Cisjordània, els menors es veuen exposats al que les entitats de defensa dels drets humans defineixen com a detencions administratives arbitràries. Davant d'això hi ha entitats que lluiten per documentar aquestes violacions de drets i defensar els infants. Una d'aquestes organitzacions és Defense Children-International Palestine (DCIP). L'agost del 2022 el govern israelià va declarar-la il·legal. El seu director, Khaled Quzmar, ens atén a Ramal·lah.

"Els nens són nens. Arrestar un nen a mitjanit, d'entre 13 i 17 anys, sense cap familiar, sense advocat, objecte de tortures i maltractaments, que s'ha d'estar dos o tres dies sol, només amb soldats i interrogadors... Tot això no ho decideixen ni els interrogadors ni la policia. És una política dissenyada per l'alt nivell de l'exèrcit, que saben com tractar un nen quan se'l deté", assegura Quzmar, advocat de formació i director de DCIP.

Quzmar ha estat advocat defensor de menors palestins durant més de 20 anys. Per això es mostra convençut quan diu que "qualsevol confessió" feta en aquestes condicions és "absolutament surrealista". "Normalment se'ls acusa de tirar pedres o còctels Molotov", detalla Quzmar, mentre lamenta que en aquest context és "difícil" portar la defensa dels joves: "Els nostres advocats ara es passen el dia als jutjats."

A DCIP, més enllà de portar la defensa dels menors, també es dediquen a documentar els casos, fer recompte de ferits i morts i oferir suport psicosocial als infants. Per això explica que, ara, s'estan preparant per a quan puguin entrar a la Franja de Gaza. 

Es calcula que, si fins ara hi havia un miler de detencions d'infants cada any, la xifra s'ha incrementat des del 7 d'octubre. Les entitats denuncien també que les detencions són més arbitràries i violentes que abans. Una situació que complica encara més el futur d'una generació que lluita per no perdre l'esperança.