Els dubtes amb la vacuna d'AstraZeneca tornen a confrontar la UE i el Regne Unit

Els problemes de trombosi suposadament vinculats a la vacuna d'AstraZeneca han coincidit en el temps amb una picabaralla post-Brexit entre Londres i Brussel·les per l'incompliment de les restriccions duaneres a Irlanda del Nord.

Tot plegat, en ple enfrontament entre la Unió i AstraZeneca pels diversos retards en els subministraments acordats. Hi hagi relació o no, cada dia hi ha més països de la UE que aturen totalment o parcialment la vacunació amb AstraZeneca contra el coronavirus, mentre a altres llocs del planeta continuen administrant el fàrmac amb normalitat.

La vacunació al Regne Unit, en canvi, continua en marxa. L'agència britànica reguladora del medicament (MHRA, en les seves sigles en anglès) ha indicat que les proves existents no demostren que la vacuna d'AstraZeneca causi trombosi en els receptors, una tesi que també ha defensat la farmacèutica.

La setmana passada, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània i Luxemburg van ser els primers països europeus a aturar la vacunació amb el fàrmac britànic. El cap de setmana s'hi van afegir els Països Baixos i Irlanda.

Ahir dilluns, Alemanya, França, Itàlia i Espanya van aturar la vacunació amb AstraZeneca. La secretària d'estat d'Indústria francesa, Agnès Pannier-Runacher, ha dit que "no és casualitat" que tots quatre comuniquessin la suspensió el mateix dia.

Aquest dimarts, les autoritats sanitàries sueques han anunciat la suspensió temporal de l'aplicació del fàrmac d'AstraZeneca fins que acabi la investigació de l'Agència Europea del Medicament.

Mèxic demana vacunes als Estats Units

Mentrestant, hi ha països que no veuen cap problema en la vacuna d'AstraZeneca. És el cas de Tailàndia, on després de quatre dies amb la vacunació suspesa, aquest dimarts s'ha reprès.

O Mèxic, que vol accelerar les immunitzacions negociant amb Washington perquè els cedeixi dosis del fàrmac. El govern d'Andrés Manuel López Obrador ha demanat als Estats Units poder accedir a alguns lots de la vacuna. El fàrmac està autoritzat a Mèxic però encara està pendent als Estats Units. La Casa Blanca tindria bloquejades milions de dosis del fàrmac per a ús propi, tot i que encara no està aprovada.

Des dels primers mesos de la pandèmia, Mèxic ha apostat per la vacuna britànica i fins i tot va tancar un acord amb l'Argentina per produir-la i distribuir-la a l'Amèrica Llatina a partir del mes d'abril.

L'EMA, convençuda que els beneficis superen els riscos

L'Agència Europea del Medicament (EMA) continua "fermament convençuda" que els beneficis de la vacuna d'AstraZeneca superen els riscos d'efectes secundaris i remarca que "actualment no hi ha indicis" que demostrin que els casos de trombosi registrats tinguin relació amb l'administració del fàrmac.

La directora gerent de l'EMA, Emer Cooke, està avaluant "en profunditat" els casos de coàguls detectats i en presentarà les conclusions aquest dijous. Tot i que el focus està situat en el fàrmac d'AstraZeneca, l'EMA està avaluant "possibles efectes adversos" en totes les vacunes autoritzades a la UE i, segons Cooke, "sembla" que hi ha números "similars" de problemes sanguinis. La directora gerent de l'EMA ha expressat que "una situació així no és inesperada" i ha afegit que és "inevitable" que una campanya de vacunació tingui "incidents".

Pfizer avançarà l'entrega de 10 milions de dosis

D'altra banda, la Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts un acord amb BioNTech-Pfizer perquè avancin al segon trimestre l'entrega de 10 milions de dosis de la seva vacuna, una part de les inicialment previstes per al tercer i quart trimestre de 2021.

L'objectiu és intentar accelerar la campanya de vacunació abans de l'estiu i, al mateix temps, pal·liar l'ensopegada que l'afer AstraZeneca està causant en la vacunació dins la UE, que va amb més retard del previst.

"Sabem que crític que és el segon trimestre per al desenvolupament de les estratègies de vacunació als estats membres. Aquests deu milions de dosis avançades porten el total de dosis de BioNTech-Pfizer en el segon trimestre per sobre dels 200 milions", ha apuntat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en un comunicat.

La Comissió ha explicat que aquests 10 milions de dosis sortiran de l'opció de 100 milions addicionals inclosa en el segon contracte signat amb la farmacèutica. Von der Leyen ha qualificat l'acord de "bones notícies" i s'ha mostrat convençuda que "donarà marge de maniobra als estats membres" i també els permetrà "cobrir buits en les entregues".

Sis països demanen corregir el "repartiment injust"

Àustria, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Letònia i la República Txeca han demanat a la Comissió Europea la creació d'un mecanisme per corregir el que consideren un "repartiment injust de vacunes" entre els 27 estats membres.

Els caps de govern austríac, txec, eslovè i búlgar s'han reunit aquest dimarts a Viena, en una trobada en què també hi han participat telemàticament els primers ministres croat i letó. L'austríac Sebastian Kurz ha defensat que "és important" establir algun funcionament que eviti "que Bulgària rebi només un terç de les vacunes que rep Malta".

Tot i que el repartiment de les vacunes es va fer seguint criteris de població, els estats podien prioritzar alguns fàrmacs. Aquest va ser el cas de Bulgària, que va apostar per AstraZeneca en comptes de Pfizer-BioNTech perquè la logística era més senzilla i s'ha trobat amb retards en l'entrega de les dosis.